dilluns, 30 de gener de 2012

Cuinant amb... Els fruits saborosos {unes empredores}



Els vers de Josep Carner, "Els Fruits Saborosos" dóna nom a la seva pàgina web. Dues amigues, la Mireia i la Bet, que un bon dia van tenir un rampell emprenedor i aquí les tenim fent melmelades, romesco, codonyat  i el que convingui i quan convingui. Avui han cuinat per a nosaltres i a més aprofiten l'avinentesa per a convidar-vos a unes jornades per a conèixer l'elaboració de productes gastronòmics de la comarca de l'Alt Camp: Vine, mira i tasta l'Alt Camp, cliqueu i veureu el temptador programa que han preparat.
Ens han cuinat un plat amb un producte de la seva producció: melmelada de taronja. Per a quatre persones

Necessitarem:
 - 800 g de canya de llom, d'una peça
 - sal i pebre
 - oli d'oliva
 - 500 cl de suc de taronja
 - 4 cullerades de melmelada de taronja

Farem:
Salpebrar el llom, rossejar a la cassola uns 4 minuts per cada cara.
Treure el llom i posar-lo al forn.
Coure'l  a 200º 1/2 hora.
Hi afegim el suc i l'acabem de coure 1/2 hora més.
Traiem el llom del forn, el posem a part i el deixem que es refredi una mica per a poder-lo tallar.
Posem el suc que queda en un cassó al foc amb les quatre cullerades de melmelada de taronja i ho deixem bullir 2 minuts a foc baix.
Tallem el llom.
Emplatem tres talls i els cobrim amb la salsa.
Fàcil i bo.

Em donen per escrit (són previsores) les cançons que volen:
Dolces nits de somnis curts de l'Anna Roig i L'endocrina d'Els amics de les arts.
Elles sí són persones amigues, amb la rialla sempre posada...



divendres, 27 de gener de 2012

Cuinant amb... l'Albert i la Mélina {grans cuiners}









A principis d'any vaig tenir el goig de que vinguessin a preparar-nos, com amics, un menú l'Albert Boronat i la Mélina Allair. Una parella que em van fer quedar bocabadada amb la manera com es movien entre els plats i les cassoles. Es notaven els anys de "3 estrelles". De l'Albert podeu saber-ne visitant el seu blog. De la Mélina us puc dir que entre d'altres ha treballat a Paris, al Restaurant Taillevent amb Alain Solivarés, a l'Hotel de Crillon amb Jean François Piége i a Niça, a l'Hotel Negresco amb l'Alain Llorca. No cal dir res més.
Tots dos estan, en aquest moment, preparant un futur prometedor en el món de la cuina.
El menú que van preparar: 
• Velouté de castanyes de Prades, gambes de Tarragona, tòfona francesa i oli d'olivera mil·lenària
• Llamàntol al minut, creps amb col, cols de Brussel·les i suc de llamàntol
• Suflé calent de xocolata i Chartreuse de Tarragona (és nota que l'Albert és tarragoní 100%)
Aquesta vegada compartim la recepta del primer plat, que va resultar d'extrema exquisidesa.

Necessitarem:
 - 300 g de castanyes cuites de Prades
 - 100 g de xampinyons ben blancs i durs
 - brandi
 - 1 dl d'oli d'oliva
 - 2 cebes blanques
 - 1 dent d'all morat
 - 250 ml de nata líquida
 - 100 g de mantega
divers:
 - oli d'olivera mil·lenària Vilar
 - 4 branques julivert
 - 1 tòfona
 - sal i pebre negra en gra
 - 500 g de gambes vermelles de Tarragona

Farem:
En una cocotte de ferro colat, amb la meitat de la mantega i de l'oli, sofregirem els caps de les gambes per extreure el suc. Retirar i premsar bé.
Sofregir la ceba tallada fina i l'all sencer sense coloració.
Afegir els peus i les parts menys boniques dels xampinyons i deixar coure a cobert 5 minuts.
Flamejar amb brandi i incorporar les castanyes, afegir aigua fins l'altura i deixar coure 25 minuts.
Afegir la nata, la pebre negra mòlta i la sal.
Triturar bé amb l'ajuda de la Thermomix a la velocitat màxima durant 5 minuts. No cal colar.
Fregir les fulles de julivert al microones per espais de 20 segons.
Pelar i saltejar les gambes amb oli d'oliva i al final una culleradeta de mantega, deixar-les mig crues.
Al moment d'escalfar la velouté de castanyes afegir la mantega i un raig d'oli.
En un plat soper emplatar les gambetes, la tòfona, els xampinyons crus lleugerament amanits i les fulles de julivert.
Servir la velouté de castanyes a part.

He de dir que va resultar un dinar fabulós, exquisit i amb tertúlia de cafè fins tard. Només caldria afegir: que bé s'està quan s'està bé. Una experiència inoblidable.
L'Albert i la Mélina es decanten per Coldplay amb Speed of Sound...




dimecres, 25 de gener de 2012

Truita de xocolata {un somni de truita}




Truites. Somiar truites: qui no ho ha fet alguna vegada? Doncs jo aquest mes somiava fer una altra per a Memòries d'una cuinera, però el temps m'ha atrapat en un laberint existencial i us en proposo una que ja tenia feta: de xocolata. Per persona

Necessitarem:
 - 1 ou
 - 2 cullerades soperes i generoses de xocolata tipus Nutella
 - 1 cullerada sopera de mantega
 - 1 cullerada sopera de Cointreau
 - unes fulles de menta

Farem:
Posarem la mantega a la paella i quan s'hagi desfet hi posem l'ou batut per a fer una truita a la francesa ben plana, tipus crep.
En un bol petit posem la xocolata al microones uns 20 segons perquè s'estovi.
Acte seguit la posem sobre la truita i la caragolem.
La perfumem amb el licor i la decorem amb les fulles de menta.
Aquesta truita la podem tenir preparada i emplatada amb temps i en el moment de servir la passem 20 segons pel microones.
Podem acompanyar-la de fruita fresca i fins i tot amb una bola de gelat.
A la fotografia de dalt un nen de l'illa de Terranova (Amazones) amb el fruit del cacau.

Us agrada l'Eric Clapton? A mi, molt. He sentit la versió que fa de Autumn leaves. No us la perdeu.





dilluns, 23 de gener de 2012

Mandonguilles amb shitake i safranòria {nyam!}



Entre avui i demà comença l'any nou xinès. Serà l'any del Drac:  diuen que porta salut i prosperitat. Nosaltres, que a casa aprofitem qualsevol motiu per a celebrar, hem fet un plat amb gust asiàtic. 
Per a 4 persones

Necessitarem:
Mandonguilles:
 - 300 g de carn de porc picada
 - 1 ou
 - la molla d'una llesca gran de pa sucada en llet
 - un xic de canyella
 - sal i pebre
 - 1 fulla de col
Acompanyament:
 - 200 g de bolets shitake
 - 4 alls tendres
 - 2 safranòries ben rentades i sense pelar
 - 4 cullerades soperes d'oli de sèsam
 - 1 cullerada sopera rasa de maizena
 - 1 tassa (cafè) de xerès o vi blanc sec
 - 2 cullerades soperes de salsa de soja
 - 4 tasses (cafè) d'aigua
 - sal i pebre
 - gingebre en pols 

Farem:
Prepararem les mandonguilles amb la carn, l'ou, la molla de pa i les espècies.
Donarem la forma i mida que ens vagi bé.
Les courem en una olla de vapor on hi posarem la fulla de col i a sobre les mandonguilles.
Comptarem 10 minuts a partir de que comenci a bullir l'aigua i apagarem el foc.
Mentrestant en una paella hi posarem l'oli de sèsam amb les safranòries i els alls tendres tallats a làmines i els bolets tallats per la meitat. Salpebrem.
Deixem que s'estovin una mica i afegim l'aigua i les mandonguilles: amb xup-xup 5 minuts.
Acte seguit hi abocarem la tassa de xerès on hi haurem desfet la maizena i 5 minuts més a foc baix.
Finalment hi afegirem la salsa de soja i empolvorarem amb gingebre, remenant durant un minut.

Els shitake, encara que porten nom japonès, són d'origen xinès. Però la meva sorpresa han estat les safranòries. Me les van recomanar al mercat i us puc garantir que tenen un gust molt bo. Segons em va explicar la botiguera són les autèntiques pastanagues, només que després les van canviar de color. Sembla que a Tarragona hi ha un pagès que les ha recuperat i aquí les tenim. Vaig comprar un manat de quatre: dues les vaig cuinar i les altres dues amanides amb escarola i tomàquet. No sabria dir de quina manera m'han agradat més. Però si teniu l'oportunitat de tastar-les val la pena.

No conec la música xinesa així que la deixem. Retrem homenatge a Etta James que ens ha deixat i que a mi m'agrada molt. Amb At Last i un bon vi no ens cal res mes. Que tinguem un bon drac...



dimarts, 17 de gener de 2012

Aipim frito {um petisco salgado}



La mandioca és un dels productes principals a l'alimentació del Brasil. Es prepara de diverses maneres. Avui la cuinem que serveix tant per a acompanyar altres plats com per a fer un aperitiu. A Rio de Janeiro es diu aipim. Al nord del país es coneix com macaxeira. El podem servir  amb una cervesa ben freda i triomfem segur.

Necessitarem:
 - 1 iuca (mandioca)
 - oli d'oliva o gira-sol
 - sal

Farem:
Pelarem la iuca amb un pelador, ens serà més fàcil que no pas amb un ganivet.
Molta cura de no tallar-nos perquè és una mica dura.
La partim per la meitat i si cal, li traurem la part central que estigui seca.
No sempre és així, però com que és un tubercle que ve d'importació no sempre està tendre.
La tallarem en troncs petits, com està a la fotografia.
Els posem en una olla amb aigua i bullim fins que estigui tova.
Ho veurem punxant-la.
La d'avui ha bullit uns 15 minuts.
Escorrem.
En una fregidora hi posarem l'oli que acostumen usar i quan sigui ben calent fregirem la iuca fins que estigui daurada.
Traiem i posem sobre paper de cuina.
Salem i servim.

Els petiscos són més o menys com les nostres tapes. I l'aipim és un bon petisco.
Ah, us convido a escoltar  Yo-Yo-Ma  tocant Brasileirinho amb violoncel. Una versió deliciosa de una de les cançons emblemàtiques del Brasil. Es nota que tinc saudade?
A la fotografia un venedor de mandioca a Manaus, Brasil.



dissabte, 14 de gener de 2012

Torrada de carxofa, cansalada ibèrica i tòfona {luxe!}



I així ens passa el temps. Una nova manera de mesurar els mesos: 
la recepta del 15!
No ens adonem i cal que ens organitzem, perquè la Sandra tot el dia maquina amb què ens pot capficar durant uns dies fins que la trobem. I aquí tenim la d'aquest mes: les carxofes.

Necessitarem:
 - carxofes. Evident!
 - cansalada ibèrica tallada molt finament
 - tòfones
 - oli d'oliva
 - sal i pebre
 - 1 llimona
 - llesques de pa

Farem:
Netejarem les carxofes, traient els pètals més durs i escapçant-les per dalt. 
En un bol gran amb aigua hi afegirem el suc d'una llimona i les seves dues meitats.
Anirem submergint-hi les carxofes a mesura de que les anem netejant, perquè no s'oxidin.
Les hi deixarem 15 minuts i  les bullirem en aquesta mateixa aigua, amb un xic de sal, durant uns 30 minuts, a foc mig perquè no es desfacin.
Passat aquest temps les escorrerem amb molta cura perquè no es trenquin.
Les posarem sobre paper de cuina de cap per avall perquè perdin l'aigua.
Torrarem, al gust, les llesques de pa i encara calent hi descansarem els trossos de cansalada que es desfarà amb l'escalfor del pa. 
Per sobre hi posarem les carxofes tallades i la tòfona laminada.
Amanirem amb un bon raig d'oli de d'oliva i salpebrerem.
La carxofa compensa el greix de la cansalada i la tòfona perfuma.

Tenim un vi del Priorat que ens van regalar per Nadal i l'obrim: tot un regal per a l'olfacte i el paladar!
Estem sopant i mentre sentim Tony Colombo, no sé perquè últimament m'ha donat per la música italiana. Heu sentit Amore mio
A la fotografia a la tija, el plaer de tallar i coure.



dimecres, 11 de gener de 2012

Lasanya molt vegeteriana {amb bròcoli}



M'agrada molt llegir i hi ha llibres que et distreuen d'allò més, arribant a fer riure en determinades situacions, com aquest que us recomano avui. Va rebre el Premi Sent Soví de Literatura Gastronòmica a l'any 2007. Es tracta de Hoy caviar, mañana sardinas de la Carmen Posadas y el seu germà Gervasio Posadas (Editorial Planeta). Hi podem trobar moltes receptes entre totes les vivències diplomàtiques que va viure. Jo he triat una vegetariana, que té un títol divertit :  Lasaña muy vegetariana  que me inventé para el Marqués de Araciel (aunque tal como se portó quizá debería cambiarle el nombre).

Necessitarem:
 - 3 carabassons grans
 - 2 cebes
 - 200 g de xampinyons
 - 2 penques de bròcoli
 - 1 llauna de sopa de xampinyons Campbell's
 - 2 rovells d'ou
 - 150 g de formatge gruyère
 - sal
 - oli

Farem:
En aquesta lasanya es substitueixen les làmines de pasta per d'altres de carabassó.
Tallarem longitudinalment els carabassons en grans làmines ni massa dobles ni massa fines.
Les farem en una planxa ben calenta, deixant que quedin un xic dures i cruixents.
En una paella sofregirem les cebes tallades finament.
Afegirem els xampinyons tallats a làmines.
Bullirem durant 2 minuts els caps de les dues penques grans de bròcoli i les ajuntarem al sofregit.
Passats 5 minuts hi posarem tres cullerades soperes de la sopa Campbell per a donar-li untuositat.
Remenar bé i retirar.
En una safata de forn untada amb oli distribuirem les làmines de carabassó ocupant el fons.
Abocarem per sobre la barreja de ceba, bròcoli i xampinyons.
Tapem amb una altre capa de carabassó.
Afegirem per sobre els rovells ben batuts i empolvorarem amb formatge gruyère.
Gratinem la lasanya durant 5 minuts al forn ja escalfat.
Servir-la ben calenta.

La Carmen Posadas parla dels tangos que es sentien a la cuina. He triat Adriana Varela cantant Malena.
M'estic menjant la lasanya, i amb aquesta música em trasllado no sé on...



diumenge, 8 de gener de 2012

Quiche d'endívies {engegant el forn}



Resulta que tens ganes de fer una quiche per a dinar. Vas al frigorífic i veus que no tens els ingredients que hauries de fer servir, però bé, no passa res. Adaptarem els que tenim i a veure que surt. Per a quatre persones

Necessitarem:
 - 1 làmina de pasta brisa, però tinc de pasta de full
 - 3 endívies
 - 50 g de formatge emmental ratllat
 - 250 g de crema de llet, però tinc un mascarpone a punt de caducar
 - 2 ous
 - 2 cullerades soperes de mantega
 - sal
 - farina

Farem:
Posem el forn a escalfar a 180º i mentres tallem les endívies a quarts.
En una paella les estovem a foc mig amb mantega i reservem.
Posarem la làmina, que haurem enfarinat per sota,  al motlle untat amb mantega i punxem el fons amb una forquilla.
Ho enfornem uns 10 minuts.
Mentres barregem els ous, el formatge ratllat, el mascarpone, a punt de sal.
Aboquem la barreja sobre la massa i coloquem les endívies.
Enfornem uns 25 minuts, fins que veiem que està al punt.

L'experiència del mascarpone ha funcionat de meravella. Ha quedat d'una cremositat excel·lent. No n'ha sobrat gens. L'hem acompanyat de rúcula amanida. Teníem un cava fresquet del Penedès i tota la tarda per a fer tertúlia. 
De fons ens feia un recital Gino Paoli. Em quedo amb Senza fine...



dijous, 5 de gener de 2012

Espaguetis amb verdures al pesto de pipes {ummm!}




Necessitarem per a dues persones:
 - 250 g de pasta fresca
 - 1 pastanaga
 - 1 carabassó
 - 1/2 got de vi blanc
 - 1 cullerada sopera d'oli
 - 1 cullerada sopera de mantega
 - sal i pebre
 - 1 culleradeta d'orenga molta
 - formatge parmesà 
pesto:
 - 5 cullerades soperes de pipes pelades de gira-sol
 - 2 tasses (llet) d'alfàbrega fresca
 - 1/2 tassa d'oli d'oliva (veure com queda d'espès i afegir-hi més)
 - 2/3 tassa de parmesà ratllat
 - 1 dent d'all
 - punt de sal

Farem:
Amb l'estri de tallar en espiral es fan tires de pastanaga i carabassó.
Mentres posem a bullir la pasta segons instruccions del fabricant.
En una paella es desfà la mantega i afegim l'oli d'oliva i estovem les verdures.
Salpebrem, juntem l'orenga i el vi blanc i deixem a foc lent fins que se'l begui.
Emplatem junt amb la pasta fresca prèviament escorreguda.
Farem el pesto juntant els ingredients i triturem al gust (més o menys granulós).
Quan vaig cuinar aquest plat encara no tenia el meu hortet urbà i vaig utilitzar alfàbrega congelada.
Era diumenge i no en tenia de fresca.
L'aboquem sobre la pasta i ratllem formatge parmesà.
Un bo vi del Priorat i de fons que soni Lucio Dalla amb Balla balla ballerino, ohhhhhhhh...


dilluns, 2 de gener de 2012

Galetes de l'abella presumida {un valor}



Ja us he parlat alguna vegada de Literatura Vertical. M'agraden molt els seus poemes verticals i els valors que ensenyen. Fa uns dies vaig comprar el poema visual L'abella presumida, d'Agnès Llorens i amb il·lustració de Mikel Jaso, per a la Violeta i el vull compartir amb vosaltres per aprendre dos valors: no a la vanitat i aprendre a compartir, per això hem fet unes galetes que imiten el poema visual.

L'abella presumida (valor a compartir: no a la vanitat)
On és la reina abella?
Per atreure totes les mirades
s'ha enllustrat el fibló punxegut
i duu vestit llarg de ratlles.
Però ningú s'hi ha fixat
perquè s'ha quedat enganxada
amb la punta de les sabates
dins de la flor més alta!

El valor de compartir l'he fet jo: unes galetes ben grans per a més d'una persona.
I també comparteixo la recepta d'un blog: Pebre i xocolata. Aquí trobareu la recepta que he emprat per a fer les galetes, només que he utilitzat panses enlloc de fruita confitada. Per sobre vaig fer els dibuixos dels adhesius del poema amb fondant de sucre de colors.

Si encara teniu pendent d'entrega alguna carta per als Reis Mags d'Orient aquesta pot ser una bona opció: un poema visual amb valor educatiu.
De fons, sentim els camells com mengen neules i beuen aigua...Ja estan venint!


diumenge, 1 de gener de 2012

Un any més, feliç 2012! {i amb il·lusió!}




Del 30 al 31 i desprès l'1 de gener; cap d'any. Hem compartit moments, sensacions, costums, ... en definitiva espais de vida.
Així que la Violeta i jo, la seva vovò, us desitgem un feliç 2012!
Ens podeu veure vovà Nani i Violeta amb quatre anys...i amb molts de diferència.