divendres, 7 de desembre de 2012

Camarão com coco {a Niemeyer}



Brasil està de dol i jo també. Un dels personatges que més m'ha impactat sempre, tant per la seva obra com per la seva manera de pensar, ens ha deixat: Oscar Niemeyer. Una persona propera i que fa uns anys encara era freqüent veure'l pel carrer a Copacabana o en un bar aprop de casa seva fent-la petar amb els seus amics. Era una enamorat de la Cidade Maravilhosa, bé com tots els que som de Rio i del Brasil.
En un viatge a Berlín vaig veure un edifici dissenyat per ell situat al parc de Tiergarten. I em va emocionar veure el seu edifici del Museu d'Art Contemporani de Niterói o el de les Nacions Unides a Nova York. Sóc una enamorada de l'arquitectura. D'ell també és el Sambòdrom on es celebra cada any el concurs del Carnaval de Rio, quan desfilen les escoles de samba, sense deixar-nos la seva més gran obra: Brasília.
Com a homenatge pòstum farem uns camarons en llet de coco, un plat brasiler que us agradarà molt.
Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 1 kg. de gambetes mitjanes o llagostins petits
 - el suc d'una llimona
 - 4 cullerades soperes d'oliva d'oliva
 - 1 pot de llet de coco de 400 ml.
 - 1 ceba mitjana trossejada
 - 2 tomàquets pelats i sense llavors
 - 30 g de porro trossejat
 - 2 alls esmicolats
 - 1 cullerada sopera de vinagre
 - 2 rovells d'ou
 - sal i pebre

Farem:
Pelem els llagostins, reservant els caps, i els deixem macerar en el suc de la llimona.
En una paella amb una mica d'oli d'oliva hi fregim els caps i reservem.
A la mateixa paella, on posarem oli d'oliva, farem un sofregit amb la ceba, el porro, el tomàquet tallat a daus i els alls, no cal que sigui massa fet.
Salpebrem.
Seguidament hi afegim el vinagre i els dos rovells d'ou, remenant ben ràpid perquè no quallin.
Ara ja hi podem abocar la llet de coco fins que comenci a bullir.
Posarem els caps en un colador i amb la mà de morter en traurem tota l'essència abocant-la per sobre la paella.
Finalment hi posarem els llagostins i els deixem coure amb la pròpia escalfor durant un parell de minuts.
Servim amb arròs blanc.
De fons João Bosco ens canta Rio de Janeiro (Isto é o meu Brasil).
Gràcies Sr. Niemeyer per tot el seu llegat.





19 comentaris:

  1. Impresionant l'obra d'aquest arquitecte! E imrpesionant que hagi viscut 104 anys amb "perfectes" condicions.... hi han vides increíbles!!!! M'encanta aquest recull que has fet de la seva obra!!!!!
    La recepta m'encanta tambè i l'original presentació. Sembla sencilla i m'encanta el toc de la llet de coco als plats... així que... la farem qualsevol dia en homenantje a ell.
    M'encanta la safata platejada.... lliga amb ell.

    ResponElimina
  2. Hola Nani, poc conec d'arquitectura, així que et diré que ni n'havia sentit a parlar, ara si, moltes gràcies!!! i la recepta per mi també es extranya però crec que ha de ser deliciosa, com tot el que ens portes. Genial!!!!!!!!!
    Bon cap de setmana, guapa!

    ResponElimina
  3. Eii! No només sona super bé la recepta! És que la presentació és genial! No conec l'arquitecte però ara mateix vaig a buscar-ne informació! ;) Gràcies!!

    ResponElimina
  4. Nani, quina entrada més emotiva. Quin homenatge li has fet al Sr. Niemeyer. La seva obra és impressionant....
    Quin arròs més bo!!!
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
  5. La verdad es que este año ha sido negro para la arquitectura, con Niemeyer cuento 4 arquitectos que nos han dejado. Nos quedamos con la suerte de poder disfrutar y aprender de sus obras.

    Una receta y una entrada maravillosa!

    Un besote

    ResponElimina
  6. No saps com m´agrada entrar al teu bloc i aprendre tantes coses, no tan sols receptes...és un plaer!
    El plat d´avui me l´emporto :)) que segur que a casa ens agrada molt.
    Petonets estimada.

    ResponElimina
  7. Nani, molt interessant el q ens expliques del Sr Nemeyer. Les seves obres arquitectoniques son molt impresionants!
    El plat ha d'estar ben bó!
    ptns!!

    ResponElimina
  8. Qué fácil es coincidir contigo! Estoy de acuerdo en que el legado de Niemeyer es incuestionable, y, además, tu receta me parece exquisita. Me encanta la leche de coco y tal y como has preparado el plato, tiene que estar buenísimo. Lo copio fijo. BeZitos.

    ResponElimina
  9. Oh! Quina entrada més bonica! No el coneixia, aquest artista. Gràcies per compartir-ho amb nosaltres. El plat que li dediques ha de ser deliciós... petons!

    ResponElimina
  10. Quina pinta més bona! Aquesta me l'apunto, ha d'estar boníssima.

    Petons

    ResponElimina
  11. Realment ens introdueixes en un món bastant desconegut, almenys per a mi. Si t'he de ser sincera em costen aquests gustos tropicals, però tot és començar i gràcies a tu ho coneixem. Petonets.

    ResponElimina
  12. Muy emotivo este post, sabes como llegar a nosotros/ as perfectamente.
    Original forma de utilizar la leche de coco, que delicia.
    Besos y feliz semana.

    ResponElimina
  13. Un plato estupendo y una presentación de primera.
    Besos.

    ResponElimina
  14. Ha de quedar un plat molt gustós i original, la llet de coco li deu donar un toc exòtic molt bo.

    ResponElimina
  15. Hola Nani!! quina entrada més bonica, jo sí que coneixia el Sr.Niemeyer, ens n'han parlat tantes vegades a la universitat!! Després de la notícia de la seva mort, vaig començar a llegir comentaris a les xarxes socials que eren molt empalagosos... M'ha agradat molt més la teva visió de la seva arquitectura!
    Saps que mai he cuinat amb llet de coco? ja va sent hora, i més veient aquest plat tan bo!!
    Petons!

    ResponElimina
  16. Aquest plat té una pinta deliciosa. Només de mirar la foto ja agafaria la forquilla...
    Un gran homenatge.
    Petons

    ResponElimina
  17. Una obra impressionant i un gran arquitecte que ens deixa ben sols...
    Aquesta recepta és un homenatge perfecte per cantar el Brasil que tens al cor, m'encanten tots els ingredients, la probarem un diumenge, que em sembla un dia perfecte per gaudir d'aquesta meravella per viatjar des de casa.
    Petonets,
    Palmira

    ResponElimina
  18. El plat ha de ser extraordinari...però a centreamerica els "camarons" no valen gaire de gust, oi?...comparats amb una bona gamba vull dir. Almenys aquesta ha estat la meva experiència a Cuba i Mèxic. M'agraden molt aquestes referències culinàries del Brasil....perquè m'encanta la cuina del mon.
    Per cert, tú vas al Sambòdrom?...jeje.

    ResponElimina