dijous, 29 de desembre de 2011

Vitamina de mamão {smoothie, batut}



Després de tants dies de menjar i menjar, i tornar a menjar el cos ens demana descansar i depurar-lo de toxines. M'agrada preparar vitamines, tal com s'anomena al Brasil els batuts amb llet que es prenen diàriament amb tot tipus de fruita. En aquest cas la prepararem amb el fruit del papaier (mamoeiro): la papaia (que té unes perles precioses). Per les propietats que té es fa totalment indicada per a totes les edats. Per a fer aquest batut de papaia

Necessitarem:
 - 1/2 mamão papaia
 - 1/2 litre de llet
 - 1 cullerada (sopera) de sucre
 - 1 cullerada (sopera) de vainilla (opcional)
 - canyella en pols

Farem:
Netejarem la papaia de pell i de les llavors negres.
La trossejarem i posarem en un got de batedora.
Afegirem la resta dels ingredients, excepte la canyella, i triturarem fins a aconseguir una textura ben fina.
Servirem empolvorant amb una mica de canyella.
Obtindrem una bona ració de vitamina C i licopens.
Aquests batuts són deliciosos i es poden amb qualsevol fruita: alvocats, plàtans, préssecs, mangos, etc.
És una bona manera de beure llet i menjar fruita en qualsevol moment del dia.

I com de costum, no ens podem oblidar de la música. Avui podríem sentir João Bosco amb una versió moderna del Tico tico no fubà que cantava Carmen Miranda, a qui Hollywood va posar al cap una safata plena de fruites tropicals...




dilluns, 26 de desembre de 2011

Cuinant amb... Josep M. Tuset {un actor}



Els catalans que seguim la tradició tenim en aquestos dies de Nadal i Sant Esteve una obra de teatre que no ens podem perdre: Els Pastorets. Jo tinc un company de feina, teatrero a matar, que ja és tota una institució en aquesta obra: el Josep M. Tuset. I com que és de bona vida li vaig demanar que em preparés un plat que li surt molt bé i no em va fallar. Aquí tenim un bon pastís de carn, un pasti-sati, que per a fer-lo 

Necessitarem:
 - 1/2 quilo de carn picada (vedella i porc)
 - 50 cl de vi ranci o xerès
 - 3 ous
 - 1 bossa de formatge emmental ratllat
 - 1 bossa de formatge mozzarella ratllat
 - 200 cl de nata líquida 
 - 1 base de pasta de full
 - oli d'oliva
 - 1 tomàquet
 - 1 ceba
 - sal i pebre

Farem:
Prepararem un sofregit amb l'oli, la ceba i el tomàquet fins a deixar-lo ben daurat, incorporant-hi la carn picada i remenant fins que estigui ben feta. Salpebrem.
Mentre es cou, estendrem la base de pasta de full sobre una superfície enfarinada i li donarem la forma de la safata del forn o del receptacle que utilitzarem per a la presentació, que untarem amb oli.
Un cop a la safata, punxarem la pasta amb una forquilla, la cobrirem amb paper d'alumini i la posarem al forn, ja calent, a 180º durant 5 minuts.
Barregem els ous, el formatge i la nata amb la batedora fins a aconseguir una textura homogènia.
Estendrem la carn picada sobre la pasta  de full, procurant que quedi uniforme i la cobrirem amb la pasta anterior. 
Com que haurem mantingut el forns encès, tornarem a enfornar la safata fins que quedi daurada al gust.

En Josep Maria, que ha treballat en films i a més canta tangos, tria Cambalache per  l'uruguaià Julio Sosa. La lletra resulta totalment actual...
Un Satanàs com cal: del l'infern al Teatre Metropol amb la Companyia La Golfa.



dissabte, 24 de desembre de 2011

Figuretes de massapà {de dues blogueres}



Aquest Nadal, la cuina ha unit dos blogaires: una de Reus i l'altre de Tarragona. Hem fet conjuntament una recepta com a felicitació de festes. La Dolça de No tot són postres...a la cuina que és de Reus, de Reus, cal remarcar-ho, i jo ens vam reunir fa uns dies.  Ens ho vam passar d'allò més bé: una ganxeta i una pelacanyes a la cuina! La Violeta també hi va participar per arrodonir-ho. Aquí teniu el resultat de la trobada,

Necessitarem:
 - 1/2 quilo d'ametlla mòlta
 - 1/2 quilo de sucre de llustre
 - 2 clares d'ou
 - colorants alimentaris

Farem:
Posarem en un bol gran l'ametlla mòlta i el sucre, barregem i tot seguit hi afegim les clares d'ou.
Anirem treballant la massa fins que no s'aferri als dits.
Si tenim a mà colorants alimentaris podem fer diverses parts i tenyir-les de color.
Aplanem la massa obtinguda i la tallem en formes que ens agradin.
Escalfem el forn ben calent, ho hem fet a 210º, i mantenim durant 3 minuts i traiem.
Encara que pugueu veure que estan toves, no les deixeu més, ja se assecaran sobre una reixa.

I què podem sentir? Una nadala ben nostrada: El noi de la mare. I farem força xerinola amb els petits, farem cagar el tió i ens menjarem les figuretes.
Ei, i no passa res per tenir una amiga blogaire que sigui de Reus. Poden haver coses més greus...
Bon Nadal a tothom!



dimecres, 21 de desembre de 2011

Pastissets de cireretes d'arboç {del nostre arbre}



Cada poble té les seves tradicions de Nadal. Jo vaig passar la infantesa en un país que tenia com a figura nadalenca el Papai Noel, encara que mai havia vist la neu. Al Brasil aquestes festes se celebren a la platja i amb molta calor. I després de molts anys encara recordo els arbres guarnits de boles i neu -que fèiem amb cotó fluix-, i els regals que trobàvem a l'endemà als seus peus. La natura em regala, cada any en aquest temps, els dos arbocers farcits de cireretes que fan d'arbre de Nadal. I amb elles he preparat aquests pastissos que són molt fàcils de fer.

Necessitarem:
 - cireretes d'arboç
 - pasta de full
 - crema catalana
 - gelatina neutre

Farem:
Haurem de tallar la pasta de full segons les formes que tinguem per a enfornar.
A sobre hi estenem la crema catalana, que ja l'he comprat feta de supermercat. 
Rentem les cireretes i les posem sobre.
Enfornem a 180º, amb el forn escalfat, fins que estiguin daurats.
Preparem la gelatina segons indicacions del fabricant i  pinzellem sobre els pastissos.

Amb pocs ingredients, i sense complicar-nos massa la vida, tindrem uns pastissos que entren molt bé.
Si volem acompanyar-los amb vi dolç perfecte.
La música que tenia posada mentre els feia era un homenatge a la cantant capverdiana Cesària Évora, que ens ha deixat. L'heu sentit mai cantant Ausència? L'acompanya Goran Bregovic, qui m'agrada molt també. És un bon comiat...
Podeu veure a la fotografia un arbre de Nadal natural: cireretes d'arboç. 



diumenge, 18 de desembre de 2011

Galetes de xocolata {un altre repte}



Avui és el gran repte de Film & Food: l'intercanvi de receptes de galetes entre blogaires. A mi m'ha tocat amb la Maria José de laculturadeltupper.com. Ella em va enviar tres i jo vaig triar la de les de xocolata.
Aquí la teniu.

Necessitarem:
 - 300 g de farina tamisada
 - 50 g de cacau en pols (a la fotografia teniu el fruit del cacau)
 - 150 g de sucre
 - 200 de mantega
 - 1 ou
 - 1 cullerada d'aroma al gust (vainilla, llimona, anís, cotó dolç...)

Farem:
La Maria José la va publicar per a fer-la: manual i amb la Thermomix.
Jo he triat aquesta última.
Posarem la mantega amb el sucre i programarem 1 minut a velocitat 3 1/2.
Afegim l'ou i l'aroma (he triat essència de vainilla) i barregem 20 segons a velocitat 3 1/2.
Incorporem la farina  i el cacau, ho treballem durant 1 minut a velocitat 3.
Formem dues boles i estirem cada bola amb el corró posant-la entre paper de forn (deixar amb 1/2 cm de gruix).
Posarem la massa al frigorífic i deixarem reposar durant 1 hora com a mínim.
Jo l'he deixat tres.
Si es fan amb pistola de galetes, no cal posar-les al frigorífic ni estirar la massa, només cal posar-la a la pistola i anar fent les galetes.
Quan la massa estigui dura la traurem i la tallarem amb un talla-pastes.
Les posarem al forn, que haurem escalfat prèviament, uns 12/15 minuts a 180º.
Us he de dir que han quedat boníssimes.
Moltes gràcies Maria José per la recepta.

I quina música escoltarem? La Pegatina amb L'aire és ple d'amor. De la Marató de TV3.
Ho podem demostrar avui...
Truqueu 905 11 50 50


divendres, 16 de desembre de 2011

Mini canalons per als mini de casa {amb els dits}



Aquest mes Memòries d'una cuinera ens convida a preparar uns canalons. Per part meva us convido a llegir un llibre que a mi em va agradar molt i que encara repasso de tant en tant: Història d'una cuinera (Memòries de Maria Badia). Un llibre força interessant escrit per Carme Martí i prologat per Carme Ruscalleda. Editorial Fonoll. Faré la recepta de la pàgina 59 Canalons, i que prepararé especialment per als petits, perquè crec que el menjar ha d'entrar per la vista i fets d'aquesta manera mini se'ls podran menjar amb els dits, i no trencats com els hi posariem. La recepta del llibre és per a una safata de 40 unitats (normals), així que en podrem menjar petits i grans.

Necessitarem:
 - 500 g de magre de porc
 - 500 g de carn de vedella
 - 1 pollastre
 - 6 pedrers
 - 2 fetges de pollastre
 - 1 fulla de llorer
 - 1 got de llet
 - mantega
 - 1 cullerada de farina
 - formatge ratllat
 - 2 cebes
 - pebre negre
 - sal
Per a la beixamel
 - 1 litre i 1/4 de llet
 - 3 cullerades de farina
 - mantega
 - nou moscada
 - sal

Talleu tota la carn a trossos i salpebreu-la.
Poseu-la en una cassola amb oli d'oliva i quan estigui una mica rostida hi afegiu la ceba ratllada i ho sofregiu a poc a poc amb la fulla de llorer.
Un cop cuit, retireu un vaset d'oli del rostit.
Passeu la carn per la màquina de triturar i seguidament poseu la carn trinxada a la cassola junt amb un got de llet, una mica de mantega i una cullerada de farina.
Remeneu durant 5 minuts fins que la massa quedi ben lligada, rectifiqueu de sal i reserveu-la.
En una cassola poseu molta aigua, sal i un raig d'oli i quan arrenqui el bull hi tireu la pasta dels canelons. Un cop cuits (uns 12 minuts, podeu seguir les instruccions de la pasta) escorreu la pasta i la poseu en aigua freda.
Uns cinc minuts després esteneu-la sobre un drap de cuina, la farciu amb la carn, la caragoleu i col·loqueu els canelons en una safata per enfornar-los.
Per a la salsa beixamel
Poseu a bullir un litre de llet amb mantega i sal.
En un cassó a part, desfeu les tres cullerades de farina en llet freda.
Quan la llet arrenqui el bull, tireu-hi la llet freda amb la farina, la nou moscada i un vaset d'oli del rostit, si n'heu reservat.
Remeneu tota l'estona fins que es faci espessa i rectifiqueu de sal. 
Retireu quan arrenqui el bull.
Aboqueu la salsa beixamel sobre els canelons, empolvoreu-ho amb el formatge ratllat i poseu-hi daus de mantega.
Enformeu i gratineu.
La pasta que he fet servir és una de tubs petits i els he farcit amb una màniga pastissera.
Gratinats individualment. Fàcils de menjar!

Com que segurament acompanyarem els canalons amb cava posem la Momo Ballesteros & Sergi Albert cantant Per molts anys del disc de la Marató de TV3.
Un brindis per tots els Voluntaris!




dijous, 15 de desembre de 2011

Sopa de torró amb galets de xocolata {sopa dolça}



Avui toca la recepta del 15 i volia fer un torró. Però no n'he fet mai i no estava massa inspirada de com fer-lo.  L'altre dia sentint Ferran Adrià explicar com aconseguir una mousse fàcil i sense feina ja vaig saber què faria: Una sopa de torró!
És una idea per aprofitar el que ens sobri, desfent-lo amb nata, o fer-la tal qual.
Al mercat havia comprat uns excel·lents galets artesanals de xocolata. Així que

Necessitarem:
 - 1 barra de gelat de torró
 - xocolata fondant
 - galets de xocolata
 - sucre daurat

Farem:
Deixarem la barra de torró en un recipient al frigorífic d'un dia per l'altre.
En el moment de servir-lo el remenarem ben bé i es quedarà una mousse de torró.
Així ho va explicar en Ferran i la veritat és que queda boníssima!
Bullim els galets tal com indica el fabricant i els escorrem.
Fonem la xocolata al bany Maria.
Suquem els galets a la xocolata o bé l'aboquem per sobre.
Guarnim amb el sucre daurat.
I foto! També us ensenyo la bellesa d'un producte artesanal.

Continuem amb la Marató de TV3 que ja està a punt. Sentim Ho faig per tu de la Lídia Guevara.
Fem-ho per tots!



dimarts, 13 de desembre de 2011

Melmelada de pastanaga {amb records d'una escola}




Diuen que si la vida et dóna llimones fes llimonada, doncs a mi m'han regalat pastanagues i he fet melmelada. Aquesta recepta em trasllada a la Fira de Santa Llúcia de l'Escola Pax. Els pares portàvem cocs, melmelades, truites i d'altres menges, que després es venien per a recaptar diners per a fer els viatges de final de curs. Un any vaig fer aquesta melmelada i em va quedar molt bona. La vam vendre tota.

Necessitarem:
 - 1 k de puré de pastanaga
 - 800 g de sucre
 - el suc i la pella d'una taronja

Farem:
Pelarem les pastanagues i les courem amb aigua.
Un cop cuites, les escorrerem i amb el passapuré en farem un quilo de pasta.
Ho posarem en un bol i abocarem el suc de la taronja i la pell esmicolada i que no tingui part blanca.
Afegirem el sucre i deixarem reposar perquè s'impregni bé  durant una hora.
Passat el temps ho posarem en una cassola i courem per uns vint minuts.
Omplirem els pots preparats, prèviament escaldats, i els tombarem boca avall fins que es refredin.
Etiquetarem amb el nom i la data.

Podrem sentir a Melendi amb Solo pienso en ti. Recordem 905 11 50 50. Marató de TV3.


dilluns, 12 de desembre de 2011

Cuixetes de pollastre arrebossades {bones i fàcils}





Com que ja estem en plena planificació dels menús de festa, avui us presento un plat ben fàcil i que queda molt vistós. Als nens els agradarà molt, això de menjar amb els dits els encanta, i als no tan nens també.
Per a 4 persones

Necessitarem:
 - 4 cuixetes de pollastre
 - una pastanaga
 - una patata
 - un tros de porro
 - un tros d'api
 - una fulla de col
 - aigua
 - sal i pebre
per arrebossar:
 - 1 ou
 - pa 
 - espècies al gust
 - olives negres sense pinyol
 - oli d'oliva

Farem:
En una cassola amb aigua hi posarem les cuixetes, amb pell i ben netes, i totes les verdures, netes i tallades a trossos. Salpebrerem al gust.
Ho farem bullir amb foc no massa fort uns 30 minuts.
Reservarem el brou per si ens ve de gust una sopeta, o bé, amb les verduretes fer un puré.
Traurem la pell de les cuixetes i les assecarem amb paper de cuina perquè no esquitxin al fregir-les.
Ratllarem el pa, les olives negres i les espècies amb la Thermomix.
Ho farem amb pa perquè així l'arrebossat quedarà més cruixent.
Jo he posat nou moscada, curri i canyella.
Un cop arrebossat, fregir amb l'oli d'oliva.
Guarnirem amb uns barretets fets amb un full de paper blanc.
Per la part de dins hi posarem una tira de adhesiu transparent perquè no es taquin d'oli.
Servir amb alegria.
Aprofitarem els dies de festa per anar a la fira!
I continuem amb la música de la Marató de TV3. Una delícia escoltar l'Andrea Motis & Joan Chamorro Group amb Over the raimbow. Això, passem als fets...



divendres, 9 de desembre de 2011

Escudella i carn d'olla amb bolets {per tu Santi!}



A la cuina de casa hi tinc emmarcada una felicitació de Can Fabes, de fa uns quants anys, i que em va agradar especialment. Sempre la miro mentre cuino i crec que avui ha arribat el moment de fer un experiment en honor a Santi Santamaria, que tant ha fet per la nostra cuina.  A la felicitació hi posava Escudella i Carn d'olla amb bolets. I com que ja estem amb les receptes de festes aquí posarem una carn d'olla i escudella. Per a quatre persones

Necessitarem:
 - 750 g de jarret de vedella
 - 1/2 pollastre
 - 1 tros de botifarra blanca
 - 1 tros de botifarra negra
 - 1 os de pernil
 - 1 os d'espinada de porc
per a les verdures:
 - 2 patates grans
 - 2 pastanagues
 - 1/2 col verda
 - 1 porro
 - 1 nap
 - 1 branca d'api
 - 1 xirivia
 - 1/4 k de cigrons en remull des del vespre
 - bolets (els que tinguem i ens agradin més)
per a la pilota:
 - 300 g de llonganissa fresca
 - 1 ou
 - 100 g de pinyons
 - sal i pebre
 - pa ratllat 
 - farina
 - canyella en pols

Farem:
Rentarem les carns, menys les botifarres,  i les posarem en una olla gran amb aigua.  
També hi posarem els cigrons.
Deixarem coure un parell d'hores a foc mig.
Seguidament hi afegirem les verdures, les butifarres i la pilota, que haurem fet amb els ingredients barrejats i passada per la farina, amb les formes que vulguem.
Quan estigui cuit colarem el brou i farem els galets segons indiqui el fabricant.
Bullirem els bolets durant 3 minuts, en una aigua apart, i els afegirem a la pasta quan en faltin 5 per acabar.
Si voleu posar els bolets amb la carn d'olla es poden passar per una paella amb oli d'oliva i salpebrats.
Els servirem juntament amb les verdures.
No sé com ho va arribar a fer el Santi.
Servirem la sopa. Les verdures i la carns en plates separades.

De fons ens posarem The Pepper Pots amb la cançó, de la Marató de TV3, Brilla, perquè jo crec que s'haurà apagat una estrella, però la llum que el Santi va deixar sobre la cuina catalana lluirà per sempre...


dijous, 8 de desembre de 2011

Polenta com almôndegas {us sentiu nens?}



Hi ha dies que no saps què preparar. Les muses fan festa i no et visiten. Llavors, obres el frigorífic, o el rebost, i mires què pots fer. L'altre dia vaig trobar un paquet de polenta del Brasil que havia comprat temps enrere i sorpresa: darrere, amb les instruccions, unes mandonguilles molt diferents a com les preparava sempre. Es fan amb flocs de civada. Tot just, també en tenia un paquet amb poma i canyella. Així que cap a experimentar. Per a quatre persones

Necessitarem:
Polenta:
 - 1 l d'aigua
 - 1 cullerada (sopa) d'oli d'oliva
 - sal al gust
 - 250 g de polenta
Mandonguilles:
 - 250 g de carn picada
 - 1 ceba ratllada
 - 2 dents d'all esmicolades
 - 1 ou
 - 70 g de flocs de civada
 - sal al gust
 - oli per a fregir
Salsa de tomàquet:
 - 2 cullerades (sopa) d'oli
 - 1 ceba picada
 - 2 dents d'all esmicolades
 - 6 tomàquets sense pell i tallats a daus
 - sal al gust
 - 1 tassa i mitja (llet) de tomàquet triturat

Farem:
Polenta: Bullim l'aigua amb l'oli, la sal i anem afegint la polenta poc a poc, mentre anem remenant, fins que quedi amb cos i cremosa. 
Untem amb oli una safata i posem la polenta i reservem.
Mandonguilles: 
Barregem tots els ingredients, donem forma de pilotetes i fregim a foc mig i reservem.
Salsa de tomàquet:
Escalfem l'oli, fregim la ceba i l'all. 
Afegim els tomàquets i coem a foc lent uns minuts, salem i hi aboquem el tomàquet triturat.
Hi posem les mandonguilles a coures 10 minuts amb la salsa.
Servirem amb la polenta tallada a trossos -he imitat les patates fregides- i les mandonguilles. 
Si ens ve de gust podem empolvorar amb formatge ratllat.
Així se li diu Polenta a l'italiana.

La Violeta jugava amb la fireta i m'ha demanat de posar-li una mica del que cuinava, i mentre li feia la fotografia,  anava picant les pilotetes, menjant  poc a poc, fins que s'han acabat. Li han agradat força. 
Posem-hi música de fons amb el Sergi Dalma & Escolania de Montserrat & Capella de Música de Montserrat cantant Em dónes força del disc de la Marató de TV3.
Aportem un granet de sorra...
Mentre la Violeta juga amb la seva fireta i l'Harry.




dimecres, 7 de desembre de 2011

Cols de Brussel·les a la Corrèze {anem a França}



Corrèze és un departament francès del Llemosí. La seva cuina és interessant, com arreu de França.
Ara que estem en temps de cols fem aquesta recepta que la meva mare tenia a la seva llibreta, que suposo que li devia passar la seva cosina francesa. 

Necessitarem:
 - 500 g de castanyes
 - 500 g de cols de Brussel·les
 - 200 g de cansalada
 - 50 g de mantega
 - sal i pebre
 - oli d'oliva
 - aigua 

Farem:
A la part més panxuda de la castanya hi farem un tall i les submergirem, durant 5 minuts, en aigua bullent: les dues closques i les pells es desprendran ràpidament.
Un cop pelades les castanyes les posarem en una cassola amb 50 g de mantega i una mica d'aigua, just que les cobreixi.
Taparem i courem durant una hora a foc baix.
Mentre, prepararem les cols i les courem amb aigua i sal.
Jo les faig al vapor durant 20 minuts.
En una paella fregirem amb una mica d'oli la cansalada tallada a tiretes.
Afegirem les cols, les castanyes i una nou de mantega i courem uns 10 minuts.
Resulta un plat molt bo.

Continuem amb la música la Marató de TV3: de fons tenim en Joan Masdeu amb El carrer dels jocs florals. Si podem donar tot allò que tenim al cos, quan ja no ens faci falta, és molt...
Esperant les festes i el nou Mercat de Tarragona.


dilluns, 5 de desembre de 2011

Rostes en tempura i Chartreuse groc {som tarragonins}



A casa ens agrada fer rostes per a esmorzar. Però aquest cop les hem preparat per postres i amb un licor que agrada molt a Tarragona: Chartreuse grocNormalment les fem amb ous. Avui les hem fet en tempura i la veritat que han sortit molt bones. 
Ha valgut la pena l'experiment. Si volem preparar-les

Necessitarem:
 - pa de brioix de 2/3 dies
 - llet
 - pell de llimona
 - una branca de canyella petita
 - farina de tempura
 - aigua freda
 - Chartreuse groc
 - oli d'oliva verge extra
 - canyella
 - sucre candi

Farem:
Tallarem el pa a trossos quadrats.
Escalfarem la llet amb la pell de llimona i la branqueta de canyella. 
Amb una xeringa, jo en tinc una de silicona, anirem introduint la llet al pa.
Si el deixem en remull es desfarà, així que ho fem amb la xeringa.
També, de la mateixa manera, anirem afegint el Chartreuse, al gust.
Jo n'he posat bastant i el gust ha quedat exquisit.
Prepararem la tempura amb aigua freda de frigorífic i anirem afegint la farina, mentre que anem remenant amb una forquilla perquè quedi una pasta amb cos.
En una paella hi posarem oli d'oliva i quan estigui calent fregirem les rostes que haurem passat per la tempura.
Un cop fregides, les passarem pel sucre que haurem posat en un plat i empolvorarem de canyella.
Servirem amb una copa de vi dolç. Fantàstic!

Les receptes que posarem aquests dies portaran música de fons de la Marató de TV3.
Avui escoltarem La Iaia amb la cançó La platja.
Esperem que hi hagi molta participació.


divendres, 2 de desembre de 2011

Carxofes al microones amb salmó fumat {sense feina}



A la cuina no sé quans trastos arribo a tenir. M'agrada  tot allò que em facilita cuinar  sense massa problemes. Fa uns dies vaig comprar un sobre de silicona que serveix per emmagatzemar el menjar, guardar-lo a la nevera, congelar...  El vaig estrenar fent uns carxofes que varen quedar boníssimes, molt tendres. Ara ja el és temps i cal que aprofitem. Per a fer-les

Necessitarem:
 - carxofes
 - oli d'oliva
 - sal i pebre
 - el suc d'una llimona

Farem:
Netejarem les carxofes treient tota la part dura i les obrirem com una flor. 
Les posarem dins el sobre de silicona amb oli d'oliva i el suc de la llimona. 
Ho deixarem d'un dia per l'altre a la nevera.
Les cuinarem al microones 5 minuts.
Si voleu podeu servir-les amb el suc que queda (jo no ho faig).
Podem amanir-les amb oli d'oliva i salpebrades.
Aquest cop les he acompanyat amb salmó fumat tallat a quadrets i sellat amb mantega pomada.

Un plat molt senzill. Podríem dir dels de cuina per a mandrosos. La protagonista és la carxofa.
Encara que el salmó sellat amb la mantega i unes torradetes queda molt bo.
Un vi novell ens anirà bé. Som-hi!

Ah, la música: podríem agafar la versió de Miguel Bosé i Noa de La vida és bella.
Bon cap de setmana, pont qui els faci.





dijous, 1 de desembre de 2011

Suquet de muxina de Tarragona {anant al mercat}



Ja sabeu com m'agrada comprar al Mercat de Tarragona. Hi acostumo anar un cop per setmana. Treballant no dóna per més, els horaris són incompatibles. Així que quan faig vacances gaudeixo del temps, perquè puc fer-ho tranquil·lament. M'agrada mirar i veure què hi ha. L'altre dia vaig comprar muxina, que apart de ser un peix bo i econòmic, va fer el suquet deliciós. Cal tenir pa a ma.
Per a 2 persones

Necessitarem:
 - 3 muxines tallades a trossos
 - 3 patates esqueixades
 - 1/2 pebrot verd
 - 1 pastanaga
 - 1 ceba mitjana
 - 1 fulla de llorer
 - 1 dent d'all
 - oli d'oliva verge extra
 - sal i pebre
 - 1/2 got de salsa de romesco
 - 1/got de vi blanc
 - fumet de peix

Farem:
Un sofregit amb la ceba, la pastanaga i el pebrot, tot tallat a dauets i salpebrerem.
M'agrada trobar-me els trossos i el faig així.
Quan estigui daurat hi afegirem les patates, l'all esmicolat i la fulla de llorer i remenarem un parell de minuts.
Abocarem el vi blanc i deixarem que arrenqui el bull.
Seguidament hi afegirem el fumet just que cobreixi les patates i a foc mig ho deixarem 10 minuts.
Comprovarem que les patates estiguin cuites.
Ara ja hi podem posar el peix i el romesco i ho deixem 5 minuts més.
Acostumo a fer el romesco, però per anar més ràpid aquest cop he usat un d'Els Fruits Saborosos que és molt bo i el tenia a ma al frigorífic.
Tapem la cassola i deixem reposar uns minuts abans de servir.

Servirem amb un vi blanc ben fresquet i un pa ben bo per a sucar.
Aquest peix me'l va recomanar un amic del Serrallo i la veritat val la pena tastar-lo.
És econòmic i no té espines, només una de central.
A part, he fet un allioli per acompanyar i nyam....

No estava sola, mentre cuinava cantava Claudio Baglioni i tot seguit ha entrat el meu xicot Balay, i amb Un po' di piu'  hem fet una ballaruca.
Ai...com diria el Punset!