dimarts, 29 de novembre de 2011

Vénen festes... {valors a compartir}

XMAStime!  de Meritxell Selma



Avui podríem dir que tenim una participació a La cuina violeta de les que són cuinant amb..., però aquest cop és una recepta emocional. Vénen festes i comencem a preparar-nos per les últimes de l'any i les primeres del proper i Literatura Vertical participa amb nosaltres.

Literatura Vertical es literatura il·lustrada en vinil: lletres i dibuixos que cobren vida a les parets, una eina pedagògica i d'oci per a compartir grans i petits. Les seves obres porten missatge i la recepta d'avui és la del sí al consum responsable!literatura ilustrada en vinilo: letras y dibujos que cobran vida en paredes, una pedagógica y de ocio para compartir grandes y pequeños
Sorpresa!
(valor a compartir: conscienciar  al consum responsable!)

Han nascut regals al passadís.
Desemboliquem paquets enormes
i al racó queden tots els embolcalls.

Però quan el dia s'acaba
neixen nous mons del paper de regal;
països llunyans en caixes de cartró,
mons fràgils brillants que volen al vent
i teixeixen núvols de somnis.

(D'Agnès Llorens)

L'Agnès Llorens, que és de Tarragona, és l'autora dels poemes de tots el vinils-poema de la col·lecció Cavall de Cartró de Literatura Vertical. Estan il·lustrats per il·lustradors de renom i amb un llenguatge molt personal, en el cas de Sorpresa!, en Morad Abselam.
La Meritxell Selma participa amb els ornaments de Nadal que són una cucada, i també dels ninos, que cus ella a mà un a un i amb material reciclat.

El consum responsable és quasi una obligació a la que ens hi hem d'acostumar. 
Temps difícils i sembla que encara ho poden ser més... 

La Marta de Literatura Vertical em proposa: Todo se transforma de Jorge Drexler.
Aquí ens va molt bé aquesta cançó...no hay nada mas cierto, cada uno da lo que recibe y uno recibe lo que da...

dilluns, 28 de novembre de 2011

Galetes de la familia Gingebre {cuinant en familia}



L'Emma, la filla d'una amiga i que em segueix, està fent un Erasmus a Dinamarca i m'ha enviat una recepta per a fer galetes de gingebre. Com que teníem temps i gana, les hem preparat amb la Violeta per esmorzar. Encara anàvem en pijama i hem sortit al jardí perquè feia un bonic dia de tardor amb sol. Per a fer unes quantes galetes

Necessitarem:
 - 1 tassa (llet) de sucre mascavo
 - 100 g de mantega
 - 4 cullerades (sopa) de mel
 - 2 tasses (llet) de farina
 - 2 culleres (postres) de gingebre en pols
 - 1 cullerada (postres) de bicarbonat
 - 1 ou batut 

Farem:
Posem el sucre, la mantega i la mel en una cassola i ho barregerm a foc baix, mentre ho remenem fins que es faci una pasta. 
Posarem la farina, el gingebre i el bicarbonat en un bol. 
Hi abocarem la pasta d'abans i l'ou batut i un cop ben barrejat ho deixarem reposar al frigorífic, com a mínim unes 12 hores. 
Posarem el forn a escalfar a 180º mentre aplanem la massa amb el corró i fem les galetes amb un talla-pastes.
Es pot posar mantega i farina a les safates del forn, però jo les he cuit amb paper de forn. 
Les deixarem coure uns 15 minuts (cal controlar).
M'he distret amb la Violeta i ens hem passat 5 minuts amb el temps.
Les traurem i deixarem refredar damunt d'una reixa. 
Quan encara estaven calentes les he guarnit amb uns botons de xocolata.

Avui estem al camp i la música ens la dóna la natura: sentim els ocells com canten.
No ens cal res més... 

divendres, 25 de novembre de 2011

Trinxat amb tòfona negra i cansalada ibèrica {nyam!}


A mi m'agrada confiar en els comerços on compro. Fer tertúlia amb els botiguers i deixar-me assessorar és una de les coses que més m'agraden. Al Mercat de Tarragona hi tinc bons amics que mai em fallen. Sóc clienta habitual del Manel i la Mina. Fa molts anys que hi compro i m'agraden els seus productes.
Fa uns dies em van fer saber que havien rebut una cansalada ibèrica de primeríssima qualitat i volia tastar-la. Al moment, vaig pensar amb la col que tenia de l'hort i que seria bona cosa fer-ne un trinxat que tant ens agrada. Un bon trinxat amb patata, col, cansalada ibèrica i tòfona negra d'estiu.

Necessitarem:
 - patates
 - col
 - oli d'oliva
 - sal i pebre
 - mantega
 - cansalada ibèrica tallada ben fina
 - tòfona 

Farem:
Cal dir que m'agrada coure les patates i la col al vapor fins que estan al punt.
Treure els troncs més gruixuts de la col.
15 minuts de vapor fort.
Seguidament en un bol aixafem la col i la patata, amanim amb oli d'oliva, 1 cullerada de mantega al gust i salpebrem.
En una paella ben calenta fem com si fos una truita.
Traiem formes amb un motllo.
A sobre hi posem la cansalada, que es desfarà amb la pròpia escalfor, i ratllem un mica de trufa per sobre.
Normalment es serveix amb la cansalada passada per la paella, però en aquesta ocasió la volia tal cual, per no treure-li el gust ni a la tòfona tampoc. Cal dir que hem fet una excepció amb aquesta tòfona, de bona qualitat, i que m'ha recomanat el Manel.
Això ha estat el toc final de la presentació.

I parlant d'amics en tenim un, el Pere, que tots els anys ens porta una ampolla de Beajolais Nouveau.
Acostuma anar a la festa del vi i no falla mai amb el detall, any rere any. Així que servirem el plat amb aquest vi en honor seu. No sé si és el millor maridatge, però en fem festa. 
De fons, Louis Armstrong ens diu What a wonderful world...
Bon cap de setmana.





dijous, 24 de novembre de 2011

Sopa de ceba fregida deshidratada {el Gran Recapte}



Avui dia 24 de novembre participem amb una recepta econòmica en suport al Gran Recapte del Banc d'Aliments. Al temps que col·laboro amb Memòries d'una cuinera que aquest mes ens demana una sopa.
Es tracta d'un plat, que apart d'econòmic, es prepara en un tres i no res i té un resultat de bon restaurant.
Una sopa econòmica i excel·lent. Us convido a tastar-la. Per a quatre persones

Necessitarem:
 - 200 g de ceba fregida deshidratada
 - 2 cullerades soperes de mantega
 - 2 ous durs
 - 2 llaunes musclos al natural en conserva
 - 100 g de gambetes congelades
 - 500 cl d'aigua

Farem:
En una paella desfarem la mantega amb l'escalfor, posarem la ceba i remenarem un parell de minuts fins que es begui la mantega.
Hi abocarem l'aigua i deixarem que comenci a bullir a foc baix, amb poca ànima.
Afegirem les gambetes, els musclos (també l'aigua de la llauna) i els ous durs esmicolats.
Deixarem una parell de minuts perquè es confiti la sopa i ja està.
Si veieu que queda una mica espessa podeu afegir aigua al gust.

He fet un escandall de la sopa i resulta que la ració surt a:
2 ous= 0,24 €; 200 g de ceba fregida= 1 €; 2 llaunes musclos= 2,30 €; 100 g gambetes= 0,85 €.
Ens costarà 1,10 € per persona i resulta d'una relació qualitat/preu molt bona.

Desitjo que siguem generosos, que hi participi tothom que pugui i que durant els 2 dies de recapte es superin tots els límits imaginables.
Posem-hi una música de la Marató de TV3:  Tens un amic pels Gossos.
Ens necessitem.




dimarts, 22 de novembre de 2011

Biscoitos brasileiros {amb música de Bach}



A casa la música ens agrada molt a tots. Al Brasil no hi ha família, per humil que sigui, que no tingui un instrument. La música és present a totes les cases. Una demostració clara és la qualitat de la música brasilera que és molt apreciada arreu del món. Avui és el Dia de la Música, Santa Cecília, i farem unes galetes de recepta brasilera en homenatge a tots els músics, tant els coneguts com els que no ho són. 
Per a fer aquestes galetes torno a fer servir la meva super-llibreta de notes.

Necessitarem:
 - 2 1/2 tasses (llet) de farina
 - 1 tassa (cafè) de llet
 - 100 g de mantega en pomada
 - l cullerada (postres) de llevat
 - 1 cullerada (cafè) de sal

Farem:
Aquí he hagut de posar-hi imaginació perquè només tenia la recepta.
Així que en un bol  he posat tots els ingredients i els he anat pastant fins tenir la massa compacte i que no s'aferrés als dits.
Opcional: he afegit fruits secs de postres de músic trossejats.
L'he aplanat amb el corró i tallat amb la forma que tenia especial: una clau de sol.
Mentre ho feia, tenia el forn escalfant-se a 190º.
Les he enfornat damunt el silpat a la safata del forn durant uns 13 minuts.
Aquestes galetes no porten sucre, són salades i resulten molt lleugeres i fàcils de menjar.

Avui ho tenim difícil amb la música perquè m'agrada tota i davant un músic quina podríem posar?
Em decideixo per  les Suites per a violoncel de Bach. Estaria bé que fossin les interpretades per Pau Casals.
I ara a somiar...
Jo ho vaig fer mentre veia una òpera de titelles a Praga: representació de Don Giovanni de Mozart.


dilluns, 21 de novembre de 2011

Fish & Chips per a nens {corre que plou!}

Fish'n'chips I


Es tractava de passar el matí del dissabte, de la millor manera possible, amb la Violeta. Feia dies que ens pensàvem el menú del dinar que prepararíem i ho teníem tot a punt: un fish & chips per a nens, només que el peix estaria fet de pasta de croquetes per a poder-les treballar. 
Si volem fer moltes croquetes per a 3 persones

Necessitarem:
 - 250 g de peix sense espina ni pell 
 - 80 g de mantega
 - 10 cullerades soperes de farina
 - nou moscada
 - sal
 - 1/2 litre de llet
 - oli d'oliva
 - 1 ou 
 - pa ratllat
 - patates

Farem:
Desfem la mantega en una paella calenta i posem el peix tallat a trossets petits.  
He fet servir rosada esmicolat amb ganivet. 
Quan està mig fet s'afegeix la farina  cullerada a cullerada mentre remenem. 
Rallem per sobre nou moscada  i sal al gust. 
Acte seguit aboquem la llet, mentre continuem remenant fins que s'ha espesseix la pasta. 
Posem en una safata i a reposar a temperatura ambient unes tres hores.  
Després preparem les figures de cavallets de mar i tallem només quatre (cal molta paciència), la resta amb forma de bastonets i peixos. 
Passem tot per ou i després en pa ratllat i ben fregit. 
Al plat, esperaven les patates fregides que actuaven com estrelles de mar, el ketchup i la maionesa donaven la nota de color fent d'extres.
El matí ha resultat distret, amb vaixell de papiroflèxia inclòs en el paper de paperina anglesa. 

Teníem música de fons, com ens agrada a totes dues i sentíem Els Pets. Entre totes les cançons, la que més li agrada, el Bon dia.
Estava a punt de ploure i havíem de córrer a l'hora de fer les fotos. Hem fet just, ja plou!



divendres, 18 de novembre de 2011

Bananes Foster {llegint i viatjant}


El cap de setmana es presenta plujós i amb una temperatura més fresqueta. Es podria donar el cas de que ens vingui més de gust llegir que cuinar. O veure una pel·lícula menjant crispetes al sofà de casa.
No sé si heu llegit algun llibre de la Kate Jacobs, però us puc dir que m'han fet passar una estona ben agradable i distreta. Com que aquesta setmana he comprat l'última novel·la m'ha vingut a la memòria un dels plats  que surten al llibre El club dels divendres. La Dakota, filla de la Georgia Walker, en vol menjar i jo li he preparat una versió personal i diferent que a casa ens agrada molt de les Bananes Foster. Us dono els ingredients per una persona.

Necessitarem:
 - 2 bananes 
 - 1 cullerada (sopera) de mel
 - 1 cullerada (postre) de mantega
 - licor de crema catalana
 - gelat de vainilla
 - 2 barretes de Mikado de xocolata
 - canyella en pols

Farem:
Posarem la mantega i la mel en una paella calenta i les bananes pelades. 
A foc mig les anirem fent. 
Quan estiguin toves hi afegirem el licor i un polsim de canyella. 
Les servirem en una copa amb gelat de vainilla per sobre i guarnides amb les barretes de xocolata.

Fa uns anys es va posar de moda preparar les bananes Foster en una taula al costat de la del client. Són flamejades abans de servir-les. 
En algun restaurant encara les fan. Per sobre se li posa una salsa feta amb mantega, sucre morè (he posat mel) , canyella, rom negre (n'he prescindit) i licor de plàtan, que jo he substituït pel de crema catalana.

Divertit i distret és el llibre Amigues entre fogons de la mateixa autora, que parla de les relacions i el poder del menjar. 
I quina música podríem triar? No sé si heu escoltat  Bobby Darin. En el llibre El club dels divendres parlen d'ell.  
Posem la cançó Beyond the Sea, que és una versió de La mer de Charles Trenet. 
Que plogui...

I com que la novel·la transcorre a Nova York que és una ciutat que m'agrada molt, aquí en teniu una fotografia.


dimecres, 16 de novembre de 2011

Ensalada russa {per a compartir}



Fa uns dies vam organitzar un petit aperitiu a la feina. Es tractava de que cadascú portés un plat diferent i així tindríem una gran varietat de tapes. Jo vaig fer aquestos gotets de ensalada russa, amb la verdura al vapor tal com la fem a casa. No és cap descobriment ni res diferent, però la presentació m'agrada més fer-la individual, perquè no cal que hi anem posant cullerada. 

Aquesta ensalada la preparo com la feia la meva mare. Hi poso: patates, pastanagues, bajoques, tonyina, ou dur esmicolat, olives farcides, gambetes petites bullides, dauets de fuet i maionesa. De pèsols no en poso. Per a guarnir un ou dur de guatlla i una oliva farcida. 

A casa només ens agrada la verdura al vapor. I ara que ja tenim l'oli nou: hi ha res més bo que una verdureta amanida amb oli, sal i un rajolí de vinagre. La verdura feta al vapor no queda aigualida.

A la ràdio sona Ray Charles amb Georgia o my mind, està plovent...i a casa s'hi està bé.



dimarts, 15 de novembre de 2011

Truita de patates per a mandrosos {ràpida i bona}


Ingredients: 
 - 1 paquet de patates per a microones, 4 ous (orientatiu), oli i sal


Un cop cuites les patates segons indica la bossa, normalment uns 7 minuts, les aixafem amb pell i tot.


Les fregim. Les barregem ambs els ous i fem la truita.


En 10 minuts tindreu una molt bona truita de patata! 




dilluns, 14 de novembre de 2011

Chutney de carabassa {per a regalar}


Avui vull compartir amb vosaltres una recepta de la Sol Cots, que fa els textos i les il·lustracions De l'hort al rebost de la Biblioteca Cordill. Us reprodueixo el text de les carabasses:

Hi ha una gran varietat de carabasses. Tasteu-les i cultiveu les varietats que us agradin. Jo us aconsello la butternut i la potimarron. La carabassa es guarda bé en un lloc sec i fresc, d'un any per l'altre. Un cop encetada, podeu guardar-la a la nevera o congelar-la a trossos.

Chutney. Conserva agre-dolça, originària de l'Índia, barreja de fruites i verdures, que es couen en vinagre i sucre. Aquí us poso una recepta base, però sapigueu que també es pot preparar amb poma, mango, figa, etc. 

Agafeu:
 - 1 k de carbassa
 - 1 f de tomàquets (verds o madurs)
 - 2 cebes
 - un grapat de panses
 - 1 litre de vinagre
 - 200 g de sucre
 - espècies, sal i gingebre

Feu:
Coeu-ho tot en una olla a foc lent durant una hora i mitja, fins que quedi espès.
Just acabada de fer, poseu la barreja en pots, en calent (ha d'estar a més de 80º), i tapeu-los.
Gireu-los amb la tapa avall.
Un cop freds, els netegeu i els guardeu al rebost.
Deixeu-los macerar un mes, abans de menjar.

Acidesa: el vinagre i el sucre donen un alt grau d'acidesa al contingut del "chutney". Això assegura la seva conservació, sense necessitat de pasteuritzar els pots. Podeu utilitzar el "chutney" com a melmelada, i també com acompanyant de carns, arrossos, formatges...


He de dir que m'ha quedat boníssim aquest chutney. De pas, els potets que he omplert em serviran per a fer uns regals per Nadal i serà el moment de tastar-lo. Anem-nos preparant, tenim les festes a la cantonada.
Mentre estava a la cuina escoltava tranquil·lament Cesaria Evora. El seu CD Miss Perfumado és una meravella.


diumenge, 13 de novembre de 2011

Pão de queijo {do Brasil}



Si hi ha algun pa que li agradi a un brasiler aquest és el pão de queijo. Aquest pa de formatge és tota una delicatessen en qüestió de pans. Així que ho tenia fàcil quan vaig llegir que la recepta del 15 d'aquest mes en Els fogons de la Bordeta seria el pa. Per a fer-lo,

Necessitarem:
 - 1 ou
 - 1 tassa (llet) de llet
 - 1/2 tassa (llet) d'oli
 - 4 cullerades (sopa) de maizena
 - 2 cullerades (sopa) de formatge parmesà ratllat
 - 2 cullerades (o 50 g) de formatge fresc 
 - 1 cullerada (postres) de llevat en pols
 - 1 tassa (llet) de polvilho azedo

Farem:
Amassarem tots els ingredients. 
Jo ho he fet amb la thermomix durant 2 minuts a la velocitat d'espiga.
Tenia un mató a punt de caducar i l'he usat enlloc del formatge fresc.
Queda una pasta líquida. 
L'abocarem en formes untades amb oli i enfarinades.
Les posarem en una safata de forn i  enfornarem, en el forn ja escalfat, a 190º uns 30 minuts però cal controlar.
En algunes formes he posat formatge fresc, a d'altres goiabada (que pot ser substituïda per codonyat) i en d'altres res.
Aquí és qüestió de la imaginació de cadascú, hi podem afegir els ingredients que vagin bé amb el formatge.

Us puc dir que aquest pa sempre us sortirà bé. Millor si es menja recent sortit del forn. És boníssim!
L'ingredient polvilho azedo el trobareu en botigues afroamericanes especialitzades en menjar de tot el món, en aquest cas del Brasil també. 

I com no podria ser d'una altre manera mentre el feia escoltava (i ballava) amb la música del cantant brasiler Ney Matogrosso amb la cançó Llavis de mel. Uau!
A la fotografia un aparador d'una fleca a Praga.




dissabte, 12 de novembre de 2011

Bacallà confitat amb pèsols negres i melmelada de pebrot vermell escalivat



I aquí teniu uns dels ornaments de la Fundació Alícia: uns cuiners! La setmana passada varem visitar el Món Sant Benet. A la botiga que hi ha al recinte vaig comprar uns pèsols negres del Berguedà que mai havia cuinat i que feia temps que volia fer. Com que encara tenia melmelada de pebrot, de la que ja vaig posar la recepta, he comprat bacallà per a tastar com quedava la combinació i aquí la teniu. Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 4 talls de bacallà dessalat
 - oli d'oliva
 - melmelada de pebrot vermell escalivat
 - 1 fulla llorer
 - 1 tomacó
 - 1 all
 - 1 ceba petita
 - 50 g cansalada ibèrica
 - 400 g de pèsols negres del Berguedà cuits
 - 1 ceba mitjana pel sofregit
 - sal i pebre

Farem:
Triarem els pèsols i els posarem en remull el dia abans. 
L'endemà els courem amb la fulla de llorer, el tomacó, la ceba, l'all i la cansalada tallada a tires.
Jo els he cuit durant 1 hora a foc mig. 
Com que era la primera vegada que els feia m'ha fet respecte coure'ls amb l'olla de pressió, però crec que amb 20 minuts de cocció n'hi hauria prou.
Seguidament es fa un sofregit amb la ceba i s'hi aboquen els pèsols colats i les tires de la cansalada tallades a dauets.
Els ofeguem a foc lent mentre preparem el bacallà, que haurem assecat amb paper de cuina, en un cassó amb oli d'oliva -suficient per a cobrir els talls- que escalfarem a foc baix de manera que posant el dit estigui prou calent sense que ens cremem.
El tindrem entre 8 i 10 minuts.
Presentarem el plat fent un llit amb els pèsols, a sobre hi posarem el bacallà amb la melmelada per damunt. Us he de dir que era la primera vegada que menjàvem aquests pèsols i ens han agradat molt.

Podríem acompanyar-nos amb alguna cançó de Dulce Pontes, cantant de Portugal, país on el bacallà té un gran protagonisme. Per exemple m'agrada O mare e tu.



divendres, 11 de novembre de 2011

Galetes espiadimonis {amb gingebre}



M'agraden molt les libèl·lules. Són tan elegants. Les persegueixo amb la càmara per arribar a aconseguir una bona fotografia, però encara no la tinc. Ah, però si he fet unes galetes que toquen el cel...

Necessitarem:
 - 250 g de farina
 - 125 g de sucre
 - 1 cullerada sopera de mantega en pomada
 - 1 cullerada sopera de canyella en pols
 - 1 ou
 - llet tèbia
 - la pell d'una llimon mitjana rallada
 - mantega per untar
 - sucre de lluestre per a empolvorar
 - trossos de gingebre 
 - talladors de formes

Farem:
En un bol hi posarem tots els ingredients, excepte la llet, i els pastarem a ma.
Anirem afegint la llet tèbia de mica en mica, de cullerada en cullerada per a no passar-nos, fins que tingui consistència i pugui ser estesa i aplanada pel corró.
La deixarem reposar unes hores al frigorífic.
Jo l'he fet per la nit i l'he treballada pel matí.
L'estendrem i tallarem amb les formes que ens vinguin de gust.
Posarem un trosset de gingebre com a decoració i  gust exòtic.
Enfornarem en una safata que estigui untada amb mantega  i empolvorada amb farina.
A 180º uns 15 minuts (aproximats). Cal escalfar el forn abans.
No s'han de deixar coure massa temps perquè podrien quedar dures.
Bones, però dures. M'ha passat alguna vegada.
Millor que surtin una mica toves perquè ja s'acabaran de fer amb la pròpia escalfor.
Les empolvorarem amb sucre de llustre.

Ens asseurem  i prendrem un te tranquil·lament, deixant-nos anar i que el temps flueixi mentre escoltem  Gloria Estefan amb Words get in the way. Apa, fora presses...


Algunes vegades vegades, abans de fer la foto faig un croquis.
I si veig un espiadimonis a la natura el capturo amb la càmara...una meravella!


dimecres, 9 de novembre de 2011

Pa d'ahir amb melmelada de taronja {molt bona}



De les persones que passen per la meva vida sempre intento aprendre alguna cosa, les bones per a recordar i les dolentes per a no repetir-les. De la meva tia Margarida en vaig aprendre (entre d'altres) una de bona:  aprofitar el pa.
Un dia ens va preparar un sopar molt bo i en parar la taula ens vam adonar que no havia passat per la fleca. L'atzar ens va oferir una sorpresa: darrere la porta de la cuina penjava la bossa del pa i a dins hi havia una barra sencera de feia tres dies! Tot d'una va engegar el forn i va ruixar la barreta amb aigua. La va recuperar en un tres i no res. De l'oli del rostit no en va quedar gens ni mica.

Si tenim pa d'ahir, de fa uns dies o de molts, el podem aprofitar. 

Necessitarem:
 - llesques de pa d'ahir
 - mantega o margarina
 - melmelada de la que més ens agradi 
 - llet
 - rovells d'ou

Farem:
En una safata de forn hi posarem les llesques untades de mantega i a sobre la melmelada.
Hi abocarem llet on haurem batut, amb la batedora, un rovell d'ou. 
Sempre faig la proporció d'una tassa de llet per un rovell d'ou. 
Ha de que quedar per la meitat del pa, ja que es beurà la llet.
Ho enfornarem a 180º/190º uns 15 minuts aproximadament.
Controleu que no es cremin.
Aquesta és una bona manera de començar un diumenge pel matí: la casa fa una oloreta...

Jo sé que a la tieta Margarida li agrada molt Dyango i he triat Quan l'amor és tan gran.
Gràcies tieta per les vivències, et dedico una flor...





dilluns, 7 de novembre de 2011

Escudella per a dies rúfols {ve el fred}



Ahir el dia va començar rúfol. Era un d'aquells dies que et ve de gust quedar-te a casa i fer allò que et vingui de gust. O no fer res. I de cop sona el telèfon i se sent una veueta que diu: 
Vovà em prepararàs una sopeta amb llacets, com el que porta la rateta que escombrava l'escaleta?
Em fa feliç que la Violeta vingui a dinar. Jo ja havia programat fer una escudella, així que cap a la cuina que hi falta gent, a fer l'escudella de la vovà.

Per a quatre persones necessitarem:
Per el brou:
 - 1 os de pernil
 - 1 os fresc de porc
 - 300 g de jarret de vedella
 - 1 pit i 1 cuixa de pollastre
 - 100 g de cigrons remullats
 - 75 g de botifarra blanca
 - 75 g de botifarra negra
 - 1 pastanaga
 - 1 patata
 - 1 branca d'api
 - 1/4 de col
 - 5 l d'aigua 
Per a l'escudella:
 - 100 g de fideus, però avui hi posaré llacets
 - 2 tasses (cafè) d'arròs
Per a les pilotetes:
 - 150 g llonganissa de porc
 - pa ratllat
 - 1 ou
 - farina

Farem:
Rentarem bé tots els ingredients carnis del brou (excepte les botifarres) i els cigrons i els posarem en aigua freda. 
Quan comenci a bullir traurem l'escuma i el deixarem a foc mig, una hora. 
Seguidament hi afegirem les verduretes rentades i les botifarres i ho deixarem uns 45 minuts més.
Mentre farem les pilotetes amb la llonganissa,  l'ou i el pa rallat, passades per farina.
A casa ens agrada fer-les petitones i trobar-ne moltes al plat.
Un cop fet el brou traurem la quantitat que calgui per a quatre persones (aproximadament uns 3 litres) i courem l'arròs i les pilotetes durant uns 10 minuts.
Afegim la pasta i deixem uns 6 minuts més. 
Un cop apagat el foc hi afegirem la pastanaga, les patates, l'api i les botifarres tallades a dauets i una mica  de col esmicolada. Els cigrons, i el pollastre i el jarret tallats a tiretes. 
No cal que hi posem tot el tall ni totes les verdures, quedaria massa espès.
Tot el que sobri ens ho podem menjar al dia següent sofregit amb un parell d'alls esmicolats.

La Violeta s'ho va menjar tot i va dir  que estava molt bona. I quan li vaig preguntar quina cançó li agradava, diu: Caragol treu banya. Doncs això.




diumenge, 6 de novembre de 2011

Cuinant amb... Albert Boronat {un cuiner}



L'Albert Boronat és un cuiner tarragoní que porta uns quants anys treballant a l'estranger i sempre molt ben posicionat: 10 anys treballant amb l'Alain Ducasse, entre d'altres restaurants, com a cuiner privat en un iot d'un família monegasca, etc. L'any passat va ser cap de cuina de dos restaurants a Montélimar, Jéroboam i Balthazar on varen  guanyar una estrella Michelin i un Bib Gourmand. Molt de nivell.

Ens envia una recepta on surt el Chartreuse de Tarragona i això pels tarragonins és molt: 
Soufflé calent de xocolata i Chartreuse de Tarragona. 
Per a quatre persones,

Necessitarem:
Per la crema de base
 - 300 g de llet sencera
 - 30 g de fècula de patata
 - 300 g de clares d'ou
 - 85 g sucre normal
 - 80 g rovells d'ou
 - 300 g xocolata negre (60%) si és possible Valrhona
A més a més:
 - mantega
 - Chartreuse verda de Tarragona
 - sucre glaç/normal

Farem:
Muntar les clares d'ou amb el sucre amb l'ajuda de la batedora.
Al mateix temps fer fondre poc a poc la xocolata al bany maria.
En una cassola barrejar la llet i la fècula de patata, escalfar i barrejar bé durant 3 minuts per a fer coure la fècula i espessir la mescla.
Ha de quedar homogeni i sense grumolls.
Fora del foc i encara calent incorporar els rovells i remenar ràpid per evitar que es coguin.
Afegir un raig de Chartreuse verda de Tarragona.
En un bol barrejar la crema (llet+fècula+rovells) tèbia amb la xocolata fosa i un 1/3 de les clares d'ou muntades. Batre per homogeneïtzar la massa i acabar per incorporar la resta de les clares amb una espàtula i i amb delicadesa sense fer baixar.
Els motlles s'han de pintar de mantega fosa i amb el pinzell de baix cap a dalt del motlle i tot seguit espolsats amb sucre eliminant l'excés.
Guardar a la nevera.
Omplir els motlles deixant 3 mm de la part de dalt i netejar les vores amb el dit sense que quedin "baves". 
Coure al forn a 240º entre 5-7 minuts.
Decorar amb una placa de xocolata que es fondrà amb la mateixa calor.
Els amants del Chartreuse poden obrir lleugerament el suflé i afegir-ne un raig.

Jo diria que aquest suflé el podríem preparar per un soparillo especial i mentre sentiríem cantar de fons a l'Yves Montand amb Les feuilles mortes
Moltes gràcies Albert!

La fotografia del soufflé és de l'Albert Boronat. 
La dedicatòria és de l'Alain Ducasse del llibre que em va regalar l'Albert l'any 2007 i que guardo com un tresor.



divendres, 4 de novembre de 2011

Bou a la borgonyona {un plat exquisit}



A la memòria tinc quan de petita veia la meva mare seguir programes de cuina a la televisió i de com prenia nota dels detalls i de les receptes.  Guardo la seva llibreta com un tresor. Reveient l'altre dia (per tercera vegada) la pel·lícula Julie & Julia vaig recordar que tenia la recepta feta del boeuf bourguignon i aquí us la presento. Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 1 kg de bou tallat a daus d'uns 5 cm
 - 180 g de cansalada
 - 2 cullerades (sopa) d'oli d'oliva
 - 1 pastanaga
 - 2 cebes grans
 - 1 cullerada (cafè) de pebre negre
 - 2 cullerades (sopa) de farina
 - 3 tasses (llet) de vi negre
 - 2 tasses (llet) caldo de carn fosc
 - 1 cullerada (sopa) concentrat de tomàquet
 - 2 alls esmicolats
 - 1 branca "bouquet" de farigola, julivert, llorer i dos claus d'olor
 - 250 g de xampinyons
 - 20 cebetes franceses
 - 2 patates
 - 2 cullerades mantega
 - 1/2 got de vi ranci

Intentaré explicar-la de manera ràpida i senzilla:
Traurem la pell de la cansalada i la tallarem a tiretes que bullirem en aigua uns 10 minuts.
La pell també es bull, tallada a dauets.
Escorrerem i les assecarem amb paper de cuina.
En una cassola hi posarem l'oli d'oliva i fregirem la cansalada i la pell fins que quedin enrossits.
Reservem.
En la mateixa cassola hi daurarem la carn per tots els costats. 
Tinguem en compte d'eixugar-la amb paper de cuina abans de fregir-la perquè no faci aigua.
Aquest detall l'explica a la pel·lícula.
Reservem-la amb la cansalada.
A la cassola sofregirem suaument la pastanaga i la ceba.
Tot seguit ja hi podem afegir la carn i la cansalada.
Salpebrem i posem la farina i els alls.
És recomanable que no barregem els ingredients amb la cullera, sinó que ho fem movent la cassola a ma, perquè així la farina s'enganxa millor a la carn.
Ara ja podem abocar el vi, el concentrat de tomàquet, el caldo i el bouquet d'herbes.
També hi posarem la pell de la cansalada.
El vi  només han de cobrir justet la carn.
Deixarem el foc baix, amb poca vida, durant unes tres hores. 
Comprovarem que la carn estigui tendre i la reservarem.
Passarem la resta dels ingredients per un colador i anirem passant la ma del morter per a desfer-ho tot.
Si queda massa líquid ho reduirem a foc fort. Això és al gust de cadascú.
Les cebes i els xampinyons els passem per la paella amb mantega i vi ranci.

La Júlia Child va ser un personatge que va fer molt per la cuina americana.
Aquest plat ja l'havia fet anteriorment, però al veure la pel·lícula em varen venir ganes de tornar-lo a cuinar. 
La seva recepta es fa al forn, jo l'he feta al foc, com ho fan molts francesos. 
Normalment se serveix amb patates al vapor, cebetes glacejades i xampinyons. 
Jo l'he servit amb moniato enlloc de patates, també fet al vapor, per a donar-li una mica de color al plat.

Com que em va fer molta gràcia que sempre portés el collaret de perles, he fet una fotografia a un vestit que guardo de la meva mare dels anys 60' amb el seu collaret. I com que a ella li agradava molt Nat King Cole, podem escoltar la seva versió de Smile.
I... Bon appétit!



dimecres, 2 de novembre de 2011

Cuinant amb...Marta Lascorz {una amiga}



La Marta, mexicana d'adopció i tarragonina de totes totes, em va preparar un guacamole boníssim el dia que el seu marit César em va cuinar les Flautas de pollo
Aquí uns transcric la recepta i explicacions tal qual ella ho va escriure.

Necessitarem:
 - 5 o 6 alvocats madurs
 - 1 ceba gran
 - 3 tomàquets vermells (però durs)
 - 5 llimes
 - sal 
 - coriandre (si us agrada)

En nàhuatl, la llengua dels azteques, mole vol dir salsa, i aguacate, a més del fruit, vol dir testicles (per la forma semblant!)...així que ara farem una salsa collonuda!

Piquem la ceba en daus petits, la posem en un plat i hi exprimim un parell de llimes. 
La ceba ha de quedar coberta de suc de llima.
Ho deixarem una horeta, perquè la llima vagi matant una mica la ceba.
Mentre, tallem un parell de tomàquets en daus.
Partim els alvocats i, amb una cullera, en traiem la carn i la posem en un bol.
Hi posarem també un parell d'ossos d'alvocat: no ens els menjarem pas (són una mica difícils d'empassar!)
però ens ajudaran a que no s'oxidi i es conservi millor l'alvocat.
Amb una forquilla, anirem xafant-lo...
No ha de quedar completament uniforme.
Quan hagi passat l'horeta, afegim al bol la ceba amb la llima, el tomàquet en daus i un polsim de sal al gust; i amb la mateixa forquilla ho acabem de barrejar tot.
Ara és el moment de provar-ho i corregir la sal i la llima al gust (a mi, m'agrada bastant fort de llima).
A Mèxic, a més, seria molt comú que hi afegíssim un chile jalapeño picat (jo aquí no en poso perquè si no ningú en menja) i una mica de coriandre picat. 
De fet, posen coriandre a tot arreu.
I ja tenim la nostra salsa collonuda!

La música que hi posaria avui de fons seria la Chavela Vargas cantant Volver, volver, perquè m'agradaria molt tornar a visitar Mèxic, un país preciós i de gent encantadora. A la fotografia teniu una finestra de la casa de Frida Kahlo a Mèxic DF.