dilluns, 31 d’octubre de 2011

Ceba confitada {recordant Joan Miró}



Amb aquest plat d'avui faig el meu homenatge particular a Miró. Avui tenim la ceba confitada. Amb un ingredient tan senzill com la ceba i amb temps, podem aconseguir un complement que queda molt bo. Per a fer-la

Necessitarem:
 - 1 ceba gran trossejada
 - 1 tassa (cafè) de vi blanc
 - 2 cullerades (soperes) d'oli d'oliva
 - 6 claus d'olor
 - 6 granets de pebre rosa
 - 2 cullerades (soperes) de sucre morè

Farem:
En una paella hi posarem l'oli, la ceba, el vi, les espècies i el sucre. 
A foc lent i durant una hora i mitja i amb la paella tapada, l'anirem confitant.

La podrem fer servir per acompanyar un  tall de carn. 
En una llesca de pa torrat i a sobre un tall de formatge de cabra amb 2 minuts de gratinat queda excel·lent. 
Els més atrevits hi poden afegir kètxup. 
També el vinagre de Mòdena li dona un gust diferent.
I per a tot allò que ens vingui de gust.

Amb aquesta fotografia li faig un petit homenatge a aquest gran pintor, perquè haver viscut a Mont-roig del Camp, el poble del meu pare, fa que la figura de Joan Miró ens sigui ben familiar. 

Aprofito per a recomanar-vos l'exposició que actualment hi ha a la Fundació Miró de Barcelona L'escala de l'evasió que estarà fins el 18 de març de l'any vinent, amb més de 50 obres del pintor.
A la fotografia el pintor en un homenatge que li va retre el poble  l'any 1982.




divendres, 28 d’octubre de 2011

Mini frankfurets de Halloween {no tinc por!}




Heu vist el Truco i el Trato? Són uns frankfurets d'Halloween. 
A casa som de la tradició d'aquí, o sigui, castanyes i panallets. Però la globalització ens porta a celebrar festes no tan nostrades i que són  igualment vàlides. 

Aquest mes Film & Food ens convida a una juguesca de Halloween. 
Doncs som-hi.
A mi com a susto m'ha tocat, per sort, una cosa divertida i que m'agrada molt: els mini frankfurets de Halloween. D'entrada no vaig veure com els faria, però de sobte em vaig imaginar la fotografia i acte seguit els panets. Aquí els teniu.

Necessitarem per a 2 persones:
 - 2 panets petits
 - 2 salsitxes de Frankfurt
 - 1 retolador de tinta feta amb colorants alimentaris

Farem:
Bullir en aigua les salsitxes durant 8 minuts. 
A qui li agradi les pot fer fregides, però jo les trobo massa olioses.
Foradem els panets i els farcim, si volem, amb samfaina.
Hi passem les salsitxes. 
Dibuixem les cares amb el retolador.

Posem-hi una música que es presti a la festa i que podria ser Thriller de Michael Jackson.
I ara ja podem dir:  truco o trato?
Castanyes? Mireu el conegut venedor de la Fontana di Trevi a Roma.




dissabte, 22 d’octubre de 2011

Arroz doce especial {outra receita brasileira}



Entre el meus llibres de cuina guardo una llibreta de receptes que vaig començar a fer als deu anys. Copiava receptes de revistes o de les que tenia la meva mare. Al veure que Memòries d'una cuinera ens cridava a fer un arròs amb llet vaig recordar una d'especial. Es fa amb llet condensada que al Brasil es diu leite moça. Si recordeu els pots antics d'aquesta llet hi havia una noia que portava una lletera. Moça és la traducció de noia. 
Aquí us la presento tal qual la tinc.

Necessitarem per a 8 persones:
 - 1 litre d'aigua
 - 200 g d'arròs
 - 1 pot petit de llet condensada
 - pell de llimona
 - canyella en pols

Farem:
Posarem la pell de la llimona a l'aigua i quan bulli, abocarem l'arròs i el deixarem coure lentament durant 1/2 hora.
Retirarem del foc i afegirem la llet.
Deixem refredar.
Si el confiteu a la nevera d'un dia per l'altre serà més bo.
L'arròs es beu tot el líquid.
En el moment de servir empolvorem amb la canyella.


Com que és una recepta dolça ens delectarem amb una dolça cançó  de Mísia, una cantant de fados portuguesa filla de mare catalana. M'agrada molt una adaptació que en fa d'una de Jacques Brel, Velhos amantes. Dolça, dolça.
La fotografia de la recepta és de la meva llibreta de quan tenia onze anys.




divendres, 21 d’octubre de 2011

Cuinant amb...Rosa Valhonrat {una esportista}



L'amistat amb la Rosa, que és una esportista 100x100, ens ve de lluny. Per uns anys vam compartir una nena. Va ser la monitora de gimnàstica artística de la meva filla Zoe i encara penso com s'avenien  totes dues. Es professaven admiració mútua.

I com que els tarragonins estem contents per la nominació dels XVIII Jocs Mediterranis 2017,  vaig demanar-li  que em preparés un plat senzill i que fos apropiat pel dia previ d'un entrenament o d'una competició. El que ha cuinat aporta hidrats de carboni i proteïna.

Necessitarem per a quatre persones:
 - fideus petits amb forat
 - 600 g de cloïsses (que no siguin petites)
 - 1 ceba
 - 2 alls
 - 2 o 3 tomàquets madurs
 - oli
 - sal
 - aigua calenta

Farem:
Sofregir la ceba que haurem tallats a trossos petits.
Quan estigui daurada afegirem els alls trossejats i els tomàquets tallats a quarts (quan estiguin fets els pelarem). De fet, cada casa té el seu costum: mai havia sofregit els tomàquets amb la pell i  resulta fàcil fer-ho d'aquesta manera.
Quant faci el xup-xup afegim les cloïsses.
Remenar fins que s'obrin...
Seguidament hi posem els fideus i remenem amb el sofregit fins que l'hagi absorbit.
Acte seguit aboquem l'aigua (l'equivalent a 1 sofregit, 1'5 parts d'aigua).
Tapem l'olla fins que bulli. 
Quan ho faci, destapem i deixem 8 minuts (màxim 10).
Tastem el punt de sal.
Deixem reposar un parell de minuts i servim.

Li demano quina música li agrada:
Honesty de Billy Joel.
Coincidim amb els gustos musicals.




dissabte, 15 d’octubre de 2011

Tronc de tonyina amb puré de moniato {fàcil!!!}



Abans quan viatjava prenia sempre una llibreta i dibuixava tot allò que m'agradava i en prenia nota.
També ho fotografiava, però ara les càmeres digitals han facilitat la feina i pots triar al moment allò que més t'agrada i fins tot no cal escriure.
El plat que aquí veieu és d'un restaurant de Santiago de Xile, on vam menjar un peix deliciós acompanyat de puré de moniato.
Com que aquest mes a la recepta del 15 d'Els fogons de la Bordeta l'ingredient és el moniato, jo he intentat fer el puré que ens va agradar tant.
He de reconèixer que no he estat massa inspirada en el moment de fer-lo, però ho he intentat.

Necessitarem:
 - tonyina
 - pebrot vermell i verd
 - plàtans
 - moniatos
 - flor de sal
 - sal i pebre
 - oli d'oliva
 - mantega

Farem: 
Pelem el moniato i el fem al vapor. Jo he tardat uns 15 minuts.
Ho he aixafat amb una forquilla i he afegit una nou de mantega, sal i pebre i oli d'oliva.
Un puré amb textura i flaire deliciosos.
Tallem el plàtan amb una mandolina.
Els he fet al forn perquè no quedessin tous. 
Si no els heu menjat mai així us els recomano.
Damunt d'un silpat i pinzellats amb oli d'oliva al forn a 180º.
7 minuts i girats 7 minuts més.
A l'hora de servir els he salat amb flor de sal.
Els pebrots els fet confitat a foc lent amb oli d'oliva.
La tonyina marcada en una paella calenta i unes gotes d'oli d'oliva.
Muntem el plat.

Ohhhh! quina enveja del que vaig menjar.
 No ha quedat igual però també estava bo.
Quina comparació més odiosa.

Posem música per ambientar-nos. 
Ho podem fer amb qualsevol cançó de la Sílvia Pérez Cruz.
Heu sentit La tarde? És de posar la pell de gallina.
La canta amb el Javier Colina Trio.
Escolteu-la. Val la pena.
La fotografia de dalt és la del viatge i la de sota és la meva.




Flamets dels Postres de l'Arimany {un llibre}



Avui se celebra el Dia Mundial de l'Ou i nosaltres ho volem celebrar amb una recepta amb ous.
I ho fem amb una del Sr. Arimany, qui em va tornar a convidar a compartir cuina.
Vaig aprendre a fer flamets i la veritat és que van quedar uns autèntics postres del cel.
Per a fer-los

Necessitarem:
 - 9 rovells d'ou
 - 250 g de sucre
 - 120 g d'aigua
 - Vanil·lina
 - Xarop de glucosa

Preparació:
1 - Unteu els motlles amb glucosa calenta. 
Feu-ho amb una cullera de les de cafè, procurant no posar-n'hi gaire quantitat.
Si veieu que la glucosa no us queda ben repartida no us preocupeu, que en el moment de coure el flamet, ella mateixa s'escamparà per tot el motlle.
La glucosa es pot trobar en cases de dietètica o en farmàcies.
2 - Reserveu els rovells, ben desclarats, barrejats amb la vanil·lina.
Tapeu-los amb un drap humit.
3 - Poseu el sucre i l'aigua en un cassó al foc i remeneu-ho bé fins que arrenqui el bull. 
Un cop bulli ja no es pot remenar.
4 - Aboqueu els rovells en aquest xarop resultant, tirant-los molt a poc a poc, sobretot a l'inici de la barreja.
5 - Passeu la mescla pel colar xinès i torneu-la a reservar, ben tapada, perquè no s'hi faci una capa crosta.
6 - Ompliu els motlles fins gairebé a dalt de tot amb una gerreta que tingui un bec ben pronunciat o agut.

Cocció:
Poseu els motlles dins d'una olla alta (olla de vapor) amb uns 5 cm d'aigua en un suport trepat o de reixa. 
Si accidentalment, en carregar l'olla, caigués mescla a la reixa o a l'aigua s'ha de retirar, netejar-ho i tornar a començar: quan bull fa una escuma tan important que banyaria els motlles i ho faria tot malbé.
Quan l'aigua bulli, tapeu l'olla i poseu una tela entre l'olla i la tapa.
Abaixeu la intensitat del foc perquè l'aigua bulli suaument.
El motlle de tipus rebosteria (d'uns 2 cm de diàmetre) ha de bullir 10 minuts, i l'anomenat gegant 
(4 cm), 16 minuts. Deixeu-los refredar i després poseu-los a la nevera. 
En un recipient tapat, poden durar mesos.

Presentació:
Desemmotlleu els flamets, poseu-los en petits fours (si són d'alumini millor) i presenteu-los en una plàtera.

L'apunt final:
S'utilitzen molt les paraules tocinets del cel per flams i similars.
Estigueu segurs que els d'aquesta recepta són els autèntics i genuïns.

Aquesta recepta és la que està al llibre Postres de l'Arimany de Tarragona de Salvador Arimany i Minguella, de Cossetània Edicions.
Llibre que us recomano i que no us fallarà en cap recepta.

Us dic sincerament que em considero una persona privilegiada per haver pogut cuinar 
 amb el Sr. Arimany 
Mentre m'explicava la sort de poder tenir ara a l'abast tots els ingredients
que necessitàvem, cosa que no sempre ha sigut així, sobretot el sucre, 
em va preparar en un tres i no res una llimonada (amb sacarina) boníssima.



dilluns, 10 d’octubre de 2011

Galetes per a gossos {wow!}



... aquesta oloreta no es pot resistir. 
A la cuina estan fent alguna cosa que ens ha d'agradar molt ...
Semblava que el Tristan i el Bouncer parlessin amb la mirades que es feien.  
Remenaven les cues de quina manera. 
La seva intuïció no els fallava mai. 
Aquesta vegada el forn brandava a tot gas per a ells.
Unes galetes daurades serien el regal del dia.
S'ho mereixien.
El passeig havia estat llarg...

Si voleu fer aquestes galetes

Necessitareu:
 - 2 llaunes de tonyina (sense l'oli)
 - 2 ous
 - 1 tassa de formatge ratllat
 - 2 tasses de farina

Com les farem:
Posem el forn a escalfar a 180º. 
Barregem els ingredients.  Jo els he barrejat amb la thermomix a velocitat lenta.
A la pasta resultant li donarem la forma que ens vingui de gust i segons la mida del gos.
Les posem al forn damunt d'un paper de cuinar a la safata del forn.
15 minuts i les girem 15 més.
Si hi posem 2 tasses de farina es fan com a panets. 
Si només en posem una queden més seques.
I si les voleu tastar no passa res.
Semblen galetes d'aperitiu.
Si volem podem substituir la farina per arròs bullit i també queden molt bones.

Quina música podem sentir? 
Per exemple una clàssica que ens relaxi, nosaltres també hem caminat, que podria ser la Suite en do major BWV 1066 de Bach.
I si els tenim al nostre costat serà una tarda completa. 
Aquí els teniu: Tristan i Bouncer.




divendres, 7 d’octubre de 2011

Pizza de carpaccio {una bona proposta}



De tipus de pizzes n'hi ha molts i de diferents ingredients. La de carpaccio és una de les meves preferides, tant pel gust de la massa com pel carpaccio de vedella.
Per a fer aquesta per a dues persones i servida amb una bona amanida,

Necessitarem:
 Massa
 - 200 g de farina de força
 - 1 tassa (cafè) d'aigua
 - 2 cullerades (sopa) d'oli d'oliva
 - 1 cullerada (postres) de sucre
 - 1 cullerada (postres) de sal
 - 25 g de llevat fresc

Pizza
 - tomàquet fregit amb orenga al gust
 - mozzarella al gust
 - fulles d'alfàbrega
 - oli d'oliva
 - carpaccio de vedella al gust
 - orenga i pebre
 - uns llagostins passats per una paella amb oli d'oliva

Farem la massa de la pizza com acostumem a fer-la: en un bol gran hi barregem els ingredients.
També la faig a la thermomix.
El llevat el desfarem amb l'aigua i afegim la resta.
Un cop amassada la deixarem reposar un parell d'hores amb un drap humit al frigorífic.
Seguidament la treballarem un mica i l'aplanarem amb el corró, tot havent empolvorat amb farina la taula.
Mentre engegarem el gratinador del forn.
En una paella ben calenta i amb unes gotes d'oli hi posarem la massa.
A sobre el tomàquet i per damunt la mozzarella.
Controlarem que per sota es vagi fent (tal com en un forn de llenya) i quan estigui al punt
la posarem al forn a gratinar uns tres minuts.
La traiem i per sobre posarem el carpaccio en tres capes.
Si només en posem una capa de carn s'acaba fent i no queda crua.
Ho amanim tot amb oli d'oliva, orenga i pebre.
I per últim les fulles d'alfàbrega i els llagostins.

Pararem la taula ben bonica i ens posarem un bon vi del Priorat. 
De música ens podem posar Mon monde de l'Anna Roig i l'ombre de ton chien, que m'agrada molt i que avui han posat a La Riera.




dissabte, 1 d’octubre de 2011

Caquis amb llimona i canyella {unes bones postres}



La meva amiga Marisa va ser la culpable que els caquis passessin a ser unes de les postres preferides de casa. El seu aspecte gelatinós em produïa rebuig, però tal com em va ensenyar a preparar-los us puc dir que són una delícia. A més porten molta vitamina C.

Necessitarem:
 - caquis
 - llimones
 - canyella en pols

Què farem:
Els partirem per la meitat i els buidarem amb una cullera. 
Els regarem amb el suc de la llimona i els empolvorarem amb canyella.
Tan senzill com bo.

Ara és temps de caquis. Tenim un caquier farcit i els hem de consumir com més aviat millor, perquè arriba el canvi de temps i les seves vitamines ens beneficiaran.
Bon cap de setmana!