divendres, 30 de setembre de 2011

Cajuzinhos {dolços brasilers}



El repte d'aquest mes de Film & Food ens transporta a la infància i de debò que em fa molta il·lusió, perquè podré posar la recepta d'un dolç que era el meu preferit i que no he oblidat mai. 
La meva padrineta Dona Carmen, tal como era coneguda per les clientes, era una de les millors modistes de Rio i havia d'anar tot sovint a comprar teles al centre de la ciutat, on es concentraven les botigues de roba. Moltes vegades em prenia per a acompanyar-la i em portava a la Confeitaria Colombo, que estava en el mateix barri, a menjar alguna d'aquelles exquisideses que tant m'agradaven.  Una d'elles eren els cajuzinhos que avui us presento. Les castanyes de cajú són el que coneixem per anacards. Per a fer-los 

Necessitarem:
 - 1 pot petit de llet condensada
 - 200 g de cacauets torrats, triturats ben fins i sense sal
 - 2 cullerades (postre) de xocolata en pols
 - sucre candi per a arrebossar els dolços
 - cacauets sencers, torrats, sense pell i sense sal per a decorar-los
 - petits fours de paper

Farem:
Barregem la llet, la xocolata i els cacauets i ho posem a coure en una cassola. Anirem remenant fins que la massa es comenci a desenganxar del fons. La traurem i la posarem en un plat perquè es refredi. Comencem a fer els cajús amb les mans donant una forma allargada. Els arrebossarem amb el sucre que haurem posat en un plateret i els guarnirem amb els cacauets que hem deixat apart. Els servirem amb petits fours de paper.
Anar a Rio obliga a fer una visita a aquesta cafeteria, cosa que jo no puc evitar.
Mentre ens mengem amb gust els cajuzinhos, escoltem Adriana Calcanhotto amb Fico assim sem você,
quin plaer...



dijous, 29 de setembre de 2011

Melmelada de pebrot vermell escalivat {us agradarà}



A casa ens agrada molt l'escalivada i sobretot a l'estiu que la fem a foc viu.
Un dia en varem fer més del compte per a provar de fer melmelada de pebrot vermell escalivat.
Ja n'havíem fet sense coure'l, però amb aquesta vam arribar a l'excel·lència. 
Per a fer-la 

Necessitem:
 - 2,5 kg de pebrots (escalivats queden en 1 kg)
 - 750 g de sucre

Farem:
Els pebrots escalivats i nets en un bol gran. 
Hi afegirem el sucre. 
Deixarem en repòs un parell d'hores.
Com que el pebrot deixa anar una mica del propi suc el sucre s'anirà confitant.
Ho posarem en una cassola i  courem a foc mig una mitja hora, remenant de tant en tant,
fins que agafi el punt.
Com que els pebrots van quedar molt fins no va caldre passar-hi la batedora.
Si la voleu molt fina ho podeu fer.
L'abocarem en pots esterilitzats, taparem i els posarem de cap per avall fins que es refredin.
Etiquetarem amb el nom i la data.

Servida amb formatge fresc està boníssima!

Us agrada Franco Battiato? A mi, molt!  Ritornerai.




dimarts, 27 de setembre de 2011

Focaccia de pesto de llavors de girasol {i que resulta}



Algunes de les fotografies que tinc de viatges són les que m'inspiren a l'hora de fer una recepta. En aquest cas, quan vaig veure una de la neu em va venir al cap una focaccia marcada amb els dits just abans d'entrar al forn. I aquí la teniu. La vaig fer amb pesto de pipes de girasol.  La casa feia olor d'autèntica pizzeria italiana. Per a fer-la,

Necessitarem:
Per a la massa
 - 350 g de farina per a pa
 - 35 g de llard
 - 1 cullerada (sopa) de sucre
 - 1 cullerada (postre) de sal
 - 20 g de llevat fresc
 - 150 cl d'aigua
Pesto
 - 4 cullerades (sopa) de llavors de gira-sol
 - 1 dent d'all
 - 25 g de parmesà ratllat
 - punt de sal
 - 20 g de fulles fresques d'alfàbrega
 - 50 g d'oli d'oliva

Farem:
En un bol gran barregem la farina, el llard, el sucre, la sal i l'aigua (en reservem una mica per a desfer el llevat). Ho anirem pastant i quan ho tinguem ben barrejat hi afegirem el llevat desfet en una mica d'aigua. Ho tornem a pastar i afegim el pesto que haurem fet amb els ingredients passats per la batedora. Tornem a amassar i deixarem que reposi en un lloc sense corrent d'aire cobert amb un drap humit. Més o menys una hora. 
Tinc una amiga, la Soraya -a la qui un dia li demanaré que em cuini un dels seus plats- que em va ensenyar a fer les masses i la veritat és que ho feia amb un art que em meravellava. D'ella en vaig aprendre una mica. Normalment utilitzo la thermomix, però avui no.

Escalfarem el forn a 240º. En un motlle metàl·lic hi posarem  un paper  de cuinar mullat i escorregut i descansarem la massa que haurem aplanat amb el corró amb un gruix d'uns dos centímetres.  La marcarem amb el dits tal com es veu a la fotografia.
I a esperar uns 15 minuts (controlarem). Mentre anem parant la taula i preparant un bo vi. 

I avui, no pot ser d'altre, ens posarem a escoltar  la Mina en la seva versió de La lontananza



dilluns, 26 de setembre de 2011

Crumble de coco amb gelat de xocolata i figues {bo!!!}



M'agrada viatjar i m'agrada el menjar diferent de quan viatjo. Avui us convido un postre anglès.
I això és el que he preparat: un crumble de coco amb gelat de xocolata i figues.
Per a fer-lo per a quatre persones he  

Necessitat:
 - 50 g de coco ratllat
 - 50 g de farina de blat
 - 50 g de sucre candi
 - 50 g de mantega
Per acompanyar:
 - gelat de xocolata 
 - 2 figues

He fet:
En un bol gran barregem els ingredients del crumble, mentre tindrem el forn escalfant-se a 180º, treballant-los amb els dits.
En una safata de forn posem paper de cuinar i a sobre la massa del crumble.
El tindrem uns 10 minuts.
Traiem i amb els dits anem trencant perquè tinguis una textura arenosa.
Per a servir-lo hi posem una bona bola de gelat de xocolata i uns trossos de figues a dauets per sobre.
Molt bo. 

Com que és un dolç britànic li retrem homenatge a Amy Winehouse, que a mi m'agrada molt, cantant una versió que fa molt bona de Round Midnight. Espero que us agradi.




divendres, 23 de setembre de 2011

Mar i muntanya de sípia i mandonguilles {paisatge}



Mar i muntanya. No sé si heu estat a Rio de Janeiro, però us puc ben dir que és una de les ciutats més boniques del món. Allí la natura ha sigut generosa i d'alguna manera li diuen a cidade maravilhosa. Us explico tot això perquè allí el mar i la muntanya conviuen alegrement. Així que per a complir amb la recepta d'aquest mes de Memòries d'una cuinera he fet un símil amb una Sípia amb mandonguilles.
Per  a fer aquest plat per a quatre persones

Necessitarem:
 - 1 sípia de les grans
 - 250 g de llonganissa fresca
 - 1 ou
 - pa rallat
 - farina de blat
 - 4 tomàquets madurs
 - 2 cebes grans
 - 1 pebrot vermell
 - 2 patates grans
 - 2 pastanagues
 - 1 manat d'espàrrecs
 - 2 dents d'all
 - 1/2 tassa (cafè) de conyac
 - pebre vermell
 - sal i pebre
 - 1/2 l de caldo de pollastre (orientatiu)
 - oli d'oliva

Farem:
En una cassola amb una tassa (cafè) d'oli d'oliva farem un bon sofregit amb la ceba. Quan estigui enrossida hi afegirem els tomàquets, sense pell ni granes i tallats a dauets, i els alls esmicolats. Salpebrerem. Remenarem i deixarem coure uns cinc minuts. Posarem el pebre vermell i ruixarem amb el conyac. Acte seguit hi posarem la sípia neta i tallada a daus i que es vagi fent mentre preparem les mandonguilles amb la llonganissa, l'ou i el pa rallat. Quan les tinguem preparades les passarem per farina de blat i fregirem una mica i les posarem sobre paper de cuina. Pelarem les patates i les pastanagues, i les tallarem a daus. Ara ja les podem afegir  al sofregit i abocar el caldo de pollastre. Quan comenci a bullir hi posem les mandonguilles. Courem fins que  les patates estiguin a punt. Posem els espàrrecs tallats a trossos i cinc minuts més de cocció. Guarnim amb julivert i a taula. Si ho fem el dia abans estarà més confitat i l'èxit garantit.

Ens podem regalar un bon vinet blanc del Penedés, acompanyem amb un bon pa acabat de sortir del forn per a sucar i de fons deixarem que la Marisa Monte ens vagi cantant les cançons de Barulhinho bom i vereu quin luxe de dinar. Ens podem transportar on vulguem.
A la fotografia teniu la Favela do Morro do Cantagalo a Rio de Janeiro.




dijous, 22 de setembre de 2011

Cuinant amb... David Solé {del Barquet}



David Solé a la seva cuina. Avui el protagonista de Cuinant amb... és un conegut cuiner mediàtic. Estem acostumats a sentir-lo en programes de ràdio, entre ells el Tapias variades, i de veure els seus llibres  als aparadors de les llibreries. 
El restaurant on cuina: el Barquet, molt conegut a Tarragona i sempre recomanable.
El David ens dóna la seva recepta per a fer Espineta amb caragolins. Per a quatre persones

Necessitarem:
 - 400 g d'espineta dessalada
 - 800 g de cargols (ell ha posat els bovers) 
 - 2 patates grosses esqueixades
 - oli d'oliva
 - aigua/brou (m'ha remarcat que sigui de crancs)

pel sofregit:
 - 1 ceba grossa picada
 - 2 tomaques madures sense pell ni llavors
 - 2 alls

per la picada:
 - 1 grapadet d'avellanes o ametlles torrades
 - 1 bri de safrà
 - 1 polsim de pebre vermell
 - 1 galeta
 - 1 bon raig de vi ranci
 - 1/2 bitxo

Farem:
El sofregit amb la ceba i quan estigui enrossida hi posarem els tomàquets i els alls que haurem triturat amb la batedora. Quan estigui confitat hi afegirem les patates. Farem un parell de remenades perquè agafin el gust. Hi abocarem el brou i quan comenci a bullir ja hi podrem posar els caragols, l'espineta i la picada. Coure fins que les patates estiguin cuites.

No cal que us digui com ha quedat de bo el plat. I com que demà és Santa Tecla, tot imitant els Dames i Vells podrem dir: ...Santa Tecla, gloriosa, mare dels tarragonins, què farem demà per a dinar?
¡Espineta amb caragolins!
Tarragonins, tarragonines: Feliç Festa Major!

Ah, per l'acompanyament musical no cal que us digui que sentirem el himne de la festa: el pasdoble Amparito Roca mentre ens bevem un Chartreuse amb un parell de glaçons.





diumenge, 18 de setembre de 2011

Pizza de xocolata i fruita {sí, de xocolata}



I aquí tenim a Bibi i la pizza de xocolata. La pizza d'avui és una d'aquelles propostes que no deixa indiferent a ningú. Xocolata i fruita una combinació perfecte per a berenar i fins i tot per unes bones postres.
Per a fer aquesta pizza

Necessitarem per a la massa:
 - 200 g de farina de força
 - 2 tasses (cafè) d'aigua tèbia
 - 2 cullerades (cafè) de sal
 - 2 cullerades (sopa) d'oli d'oliva
 - 2 cullerades (cafè) de sucre
 - 2 cullerades (cafè) llevat deshidratat de pastisseria

Guarniment:
 - Xocolata tipus nutella
 -  plàtan, maduixes i qualsevol altre fruita que ens agradi
 - ratlladura de coco
 - 1 cullerada sopera de mantega

Farem:
La massa la pastarem en un bol. Posarem la farina, el llevat dissolt en una tassa d'aigua tèbia i el sucre.
Ho barregem bé. Seguidament hi afegirem la resta dels ingredients i l'altre tassa d'aigua i continuarem amassant fins que aconseguim una massa elàstica. Si calgués, afegiríem una mica més de farina perquè es lligués. Un cop amassada  la posarem  en un altre bol que haurem untat d'oli i el taparem amb film transparent. Deixarem a la nevera fins que creixi el doble.

Per a fer la pizza us diré com l'estic fent últimament. Un dia vaig veure al Jamie Oliver que posava la massa damunt una taula enfarinada i li donava la forma desitjada amb un corró. Mentre havia posat al foc una paella a escalfar ben calenta. Hi tirava un rajolí d'oli d'oliva i posava la massa com si fos per a fregir. Anava posant els ingredients -ell la va fer salada: tomàquet fregit, mozzarella, orenga i més- del guarniment per sobre i abaixava el foc. La deixava fer-se mentre anava controlant que per sota anés quedant com si estigués feta en un forn de llenya. Després la posava al grill del forn uns cinc minuts perquè es fes per sobre.
En aquest cas he posat la xocolata i la fruita desitjada. Les maduixes i el plàtan els he passat abans per una paella amb una mica de mantega. No l'he passada pel grill perquè la xocolata ja s'ha desfet amb l'escalfor de la paella. Per sobre he posat ratlladura de coco. 
Estava per a llepar-se els dits!

I tot esperant que demà l'Albert Om torni amb el seu programa El convidat ens posarem a Dinah Washington, mentre ens llepem els dits, cantant What a diff'rence a day made
A la fotografia tenim uns nens venedors de fruita a la carretera de Maceiò, a Brasil.




dijous, 15 de setembre de 2011

Cuinant amb...César Scorza {i Viva México!}



Aquesta nit a tot Mèxic és la gran nit, perquè demà celebren la Independència, però la gran festa és avui i  demà ben segur hi haurà ressaca. 
El César, que és de Mèxic DF., va venir a Tarragona per amor i amb amor cuina per a la Marta. Ara ja és un tarragoní més dels que parlen català amb accent mexicà.
I com us ho podria dir perquè em fos senzill: m'han preparat un àpat impressionant que no sé com descriure'l. Han fet flautas de pollo. Per a 4 persones

Necessitarem:
 - l pollastre rostit 
 - 25 tortillas de maíz (molt important que siguin de blat de moro, no de farina de blat. Que no siguin de la "la caja amarilla"...)
 - oli de gira-sol per a fregir
 - 1 tomàquet vermell
 - 1 enciam iceberg
 - nata per a cuinar (fresca i cremosa)
 - formatge fresc sec (el més semblant és el tipus feta d'amanides)

Les tortillas a Mèxic són com el pa aquí. A taula sempre n'hi ha i tot es menja amb tortillas. Ara bé, segons com emboliquis la tortilla, el resultat tindrà un nom o un altre: taco, taco dorado, flauta, quesadilla...i si la tortilla és de farina de blat podem trobar les sincronizadas, fajitas, burritos, etcètera. Tot un món. Com he dit abans, nosaltres necessitem tortillas de maíz (en podeu trobar de molt bones a la part de refrigerats d'un gran supermercat o comprar-les per internet).

Farem:
El primer que farem és esmicolar el pollastre, amb les mans (sense pells ni ossos). Cada flauta es fa amb dues tortillas. Per a poder manipular-les bé, primer hem d'escalfar-les al comal (és com una planxa plana especial) -amb una planxa normal o una paella també ho faríem...A mida que anem traient les tortillas del comal, anirem preparant les flautes. Posem dues tortillas, una al costat de l'altre, hi posem una mica de pollastre i les enrotllem alhora com un caneló. Per a assegurar-nos de que no s'obrin, hi posem un escuradents. Quan ja les tinguem totes preparades (en surten unes 12), en una paella posem un dit d'oli de gira-sol i, quan estigui ben calent, comencem a fregir les flautes. Quan ja estigui daurada, la retirem i la posem sobre paper de cuina perquè s'escorri be l'oli. A més tallarem en juliana mig enciam iceberg.

Preparant el plat:
Setembre és El Mes Patrio, i els menjars que es fan en aquesta època sempre porten els colors de la bandera...Així que muntarem el plat ben patriòtic.
Posem 3 flautes al plat i, més o menys, cobrim la meitat amb l'enciam. Per sobre de l'enciam també hi posem un parell de rodanxes de tomàquet i, si voleu, una mica de formatge fresc. L'altre meitat de les flautes la cobrim amb una línia de guacamole (color verd), la nata cremosa (color blanc) i la salsa roja (color vermell): ¡Verde, blanco y colorado, la bandera del soldado! En un raconet del plat no oblideu posar-hi frijoles i uns xiles.
Ara només cal que agafeu una flauta amb la mà, hi poseu per sobre una mica de tot o molt del que més us agradi... o feu a cada mossegada un tast de cada salsa.
Bon profit i...¡VIVA MÉXICO CABRONES! (Això m'ho ha dit el César amb to nostàlgic)

Us he de dir que aquí fem menció del guacamole (que ha cuinat la Marta i que estava boníssim), la salsa roja, la salsa verde i els frijoles refritos que han cuinat juntament amb les flautas, però com que van acompanyades de les receptes i de les històries pertinents tan interessants m'he pres la confiança de que us les aniré passant per separat.

La Marta m'ha demanat, com a bona professora de català  una lectura imprescindible. Una història que mai ens han explicat i que tothom hauria de saber: Paraules d'Opòton el Vell d'Avel·lí Artís Gener. Lectura que recomanava quan donava classes de català a l'Orfeó Català de Mèxic DF. 

I em diuen: Una cançó? Més o menys tothom coneix la música dels mariachi i les famoses ranxeras, així que jo, el César us recomano escoltar Hoy hace un buen día de Fernando Delgadillo que parla de la gent normal del meu país, sense caure en tòpics. La Marta, que ha conegut Mèxic per amor, us recomana una cançó més lleugera Andar conmigo de la Julieta Venegas. 




dimecres, 14 de setembre de 2011

Arengada escabetxada {un repte del 15}



La recepta del 15 aquest mes té com a objectiu l'escabetx. A casa ens agraden molt les arengades així que hem preparat un escabetx de sempre amb la presència de l'arengada. Sempre les dessalem en llet. Les deixem un parell d'hores en remull cobertes de llet. Després les escatem amb paper de cuina fins a deixar-les netes. 
Per a fer l'escabetx d'avui per a 4 persones,

Necessitarem: 
 - 4 arengades
 - unes herbes lligades: llorer, orenga, julivert i farigola
 - 1 pastanaga
 - 1 ceba mitjana
 - 1 pebrot vermell
 - 2 tasses (cafè amb llet) d'oli d'oliva
 - 1 tassa (cafè) vinagre Forum
 - 1 tassa (cafè) de Xerès 
 - sal, pebre vermell i pebre negre
 - 4 dents d'all
 - 1 litre de llet

Farem:
En una paella fregirem amb una mica d'oli les arengades  netes i assecades. Un cop fetes les traiem i reservem. Afegirem la resta de l'oli a la paella i hi posarem la pastanaga tallada a rodanxes, el pebrot a tires, la ceba en juliana, els alls sencers i pelats i el manat d'herbes. Ho salpebrarem i deixarem que es cogui a foc lent uns 10/15 minuts. Acte seguit hi posarem les arengades que teníem reservades i abocarem el Xerès. Deixarem que l'escabetx agafi el gust de les arengades uns 10 minuts i llestos.
Aquest plat el vaig fer dos dies abans de menjar-lo. El vam tenir a la nevera i el vaig escalfar lleugerament en el moment de servir-lo.

Una altra manera de fer l'arengada a casa: la dessalem en llet com sempre. La fregim en oli d'oliva junt amb uns alls. Quant ja està feta la reguem amb vinagre (el que més ens agradi) i tapem uns cinc minuts. La reservem o en el mateix oli hi passem uns tomacons.
Acompanyem el plat amb uns fesols fregits i un bon pa. Ja només falta un vi del Priorat que tant ens agrada i toquem el cel. 

Com que volem celebrar que aquestos dies els Sopa de Cabra han tornat triem la cançó L'Empordà i tots contents. Ens agrada la versió on canten en Gerard Quintana, en Josep Thió i en Pep Sala.  Els trobàvem a faltar.





Cuinant amb...Salvador Arimany {un mestre}



Desmuntada. És com em vaig quedar quan el Sr. Arimany va entrar a la cuina amb un peu de rei a la mà. Em vaig adonar en aquell moment de la precisió que caldria per a fer la recepta. Llavors em van venir a la memòria les safates, tant salades com dolces, que servien a l'Arimany. Totes les pastes eren de la mateixa mida i estaven en un perfecte ordre d'exposició. Moments abans havíem estat parlant de cuina i em va explicar que en un sofregit hi podem posar un tomàquet més o menys, si es vol mitja ceba o una de sencera o podem variar la quantitat dels productes si ens ve de gust. En canvi, a la pastisseria s'ha de seguir la recepta tal com és. No podem improvisar. Veient-lo treballar no tenia cap dubte de que estava davant d'un professional que exercia amb mètode i rigor. I així m'ho va fer saber: a la cuina cal treballar de manera ordenada i seguint una pauta. Em va preparar uns rodets salats. Per a fer-los

Necessitarem:
 - bastonets de pa
 - salmó fumat
 - bacallà fumat
 - formatge
 - llonganissa seca fina
 - pernil dolç
 - mantega en pomada
 - les fulles del mig del julivert
 - tàperes
 - gra de civada
 - gra de roselles
 - olives negres

Farem:
De l'embotit, del salmó i del bacallà en tallarem tires, en aquest cas de tres centímetres (aquí vam fer servir el peu de rei), i les untarem de mantega amb un pinzell. No massa quantia perquè no embafi. Així quan caragolem les tires als bastonets quedarà enganxat. Ho guarnirem al gust de cadascú. En aquesta part el Sr. Arimany m'ha ensenyat a fer un cornet de paper de forn i omplir-lo de mantega per anar fent els petits detalls en els rodets. Que si un trosset d'oliva negre, que si una fulla d'alfàbrega, que si un gra de civada damunt d'una petita gota de mantega i així segons la imaginació del moment. Ha quedat una safata ben plena que feia molt de goig. 
El Sr. Arimany em fa l'observació de que és la primera vegada que ha fet els canapès amb bastonets de pa. Tot una primícia per a nosaltres.

Li he demanat que em cités una cançó i ho ha fet sense pensar-s'ho: Pel teu amor (Rosó) i cantada per Jaume Aragall. No cal que us digui el nom del gran amor de la seva vida...





dimecres, 7 de setembre de 2011

Feijoada brasileira {e com farofa}



Avui al Brasil és festa nacional. És la festa de la Independència. I a casa també ho celebrem perquè és el meu aniversari. Així que avui tocava el plat més democràtic del país. No falta mai a les taules dels rics ni dels pobres. Quan faig feijoada casa meva fa olor a Brasil. I avui en fa. Us he de dir que jo la faig amb ingredients d'aquí perquè em falten els d'allà, però em surt molt bona, quasi tan bona com la que fan els brasilers d'allí. Per a fer-la per a 4 persones

Necessitarem:
 - 1 fulla de llorer
 - 100 g de xoriç vermell
 - 100 g de bacó fumat
 - 1 costella de porc trossejada
 - 1 tomàquet trossejat
 - 1 ceba mitjana trossejada
 - 2 dents d'all
 - 1/4 kg de fesols negres
 - 2 tasses d'arròs 
 - oli d'oliva
 - sal i pebre
 - 1 1/2 aigua

Farem:
El dia abans deixarem els fesols rentats en remull. Els rentem perquè així aprofitarem l'aigua del remull que queda negra.
En una olla de pressió posarem l'oli d'oliva i sofregirem la ceba i el tomàquet. Afegirem els alls esmicolats, la fulla de llorer,  el xoriç tallat a rodanxes, la costella de porc i el bacó a dauets. Remenarem un parell de minuts i abocarem els fesols. 
Afegirem l'aigua i salpebrerem. Controlem la quantitat d'aigua perquè ni hagi suficient i els fesols no se la beguin tota. Taparem i deixarem 25 minuts a pressió. Obrim i comprovem que estiguin a punt de sal i de cuits. 

Aquest plat es serveix amb arròs blanc, farofa -farina de mandioca preparada- i col fregida. La col és de la classe mantega, originària del Brasil, i es fa tallada a tires fines, en una paella amb oli i un all esmicolat.
Apart també s'hi afegeix una salsa de malagueta picant, una espècie de caienes. Jo no la faig perquè a casa no agrada tot allò que pica. Jo m'hi poso una mica de Tabasco.

Si voleu escoltar una cançó que canta el gran Chico Buarque genial: Feijoada completa. En un minut i mig descriu com es fa una bona feijoada. I que vagi de gust.
Veient la foto d'Ipanema m'entra saudade...




dimarts, 6 de setembre de 2011

La tardor {una bella estació}



Encara queden dies de calor  i platja, però la natura ja ens està donant pistes de que la tardor no tardarà gaire en treure el nas. Passejant avui pel camp hem pogut veure les magranes que comencen a agafar color, els calçots que despunten una mica, les fulles que ja groguegen i el ginjoler més content que mai perquè està ple de gínjols.

I ve de gust passejar i veure com mica en mica tot va canviant de color. 

I com ja podem anar programant les receptes dels productes que vindran: els codonys que ens faran un magnífic codonyat, els moniatos amb aquell color rosat tan bonic, les magranes que posarem en vi,  els caquiers farcits de caquis, els rovellons que aviat caçarem...
I serà hora de fer els panallets amb les ametlles que haurem collit i fer un pa torrat amb l'oli nou. 
I beure el vi novell que ens acompanyarà en bons moments. 



dilluns, 5 de setembre de 2011

Arròs Jambalaia {una recepta Cajun}



L'arròs jambalaia és un dels plats més típics de la cultura Cajun que es va instal·lar a Nova Orleans sobre el segle XVIII i que són els descendents dels criolls que venien de la colònia canadenca d'Acadia. La jambalaia ve a ser una variant de la paella, però més picant. Us he de dir que no l'havia fet abans, però em van agafar ganes arrel d'un reportatge que vaig veure. Per Jambalaia només coneixia una cançó, de la que tinc la partitura,  i de la que hi han moltes versions a Youtube. A mi m'agrada molt la de Creedence Clewarter Revival i també la de Emmylou Harris, encara que la lletra no tingui res a veure amb el menjar. En Quim Monzó en parla d'aquesta recepta en el seu llibre Vuitanta-sis contes (Quaderns Crema). 

Necessitarem per a 5 persones:
 - 1 pit de pollastre tallat a dauets
 - 2 pams de llonganissa fresca tallada a trossets
 - 15 llagostins petits i pelats
 - 5 gambes mitjanes
 - 150 g de dauets de pernil salat
 - 250 g de costella de porc
 - 1 pastanaga gran
 - 1 ceba gran
 - 1 pebrot verd
 - 1 branca d'api sense fulles
 - 2 dents d'all esmicolats
 - 1 caiena petita (o més segons el picant que es vulgui)
 - 5 cullerades soperes d'oli d'oliva
 - 5 tasses (cafè) d'arròs
 - sal i pebre
 - caldo de pollastre

Com fer-lo:
Posarem en una paella l'oli d'oliva i fregirem la costella. Al poc hi afegirem la llonganissa i el pit de pollastre. Quan tots els talls estiguin enrossits hi afegirem la ceba, el pebrot verd, els alls, la pastanaga i l'api, tot tallat a dauets. Salpebrerem. I que quedi ben sofregit.
Ara ja podem afegir els trossets de pernil i remenem un parell de minuts. Tirem l'arròs i la caiena. Deixem una estoneta que l'arròs agafi les substàncies i aboquem el caldo de pollastre calent. No dic la quantitat del brou perquè dependrà del gust de cadascú de que quedi més o menys caldós. Normalment hi poso 3 tasses de brou per cada una d'arròs. Jo sempre en tinc bastant de preparat i vaig afegint segons veig. Quan faltin uns tres minuts hi afegim els llagostins i les gambes. En aquest cas he usat arròs bomba del Delta (un arrossar a les fotos) i l'he cuit uns 14 minuts.  Apaguem el foc i que reposi tapat un parell de minuts.



divendres, 2 de setembre de 2011

Cuinant amb...la Maleneta {amb peix del Serrallo}




Si alguna persona havia d'estrenar aquest espai, era la Maleneta. I aquí la teniu: al Serrallo. Parlar de la Maleneta a Tarragona és parlar de tota una institució del Mercat de Tarragona. Durant 50 anys (1947-1997) hi va vendre peix. Potser una de les millors parades. El secret: la presentació de les paneres i la qualitat del producte. Amb el  seu estil tan personal de vendre, juntament amb el Pepito,  feia que els clients fóssim amics i ens feia sentir com a casa. 
M'agradava comprar-hi. I si tenia algun dubte  m'explicava com ho havia de cuinar. Les seves receptes no fallaven mai. Quan es va jubilar ens va regalar als assidus un llibret amb les principals receptes. Jo el guardo amb molta estimació. Els clients la van acomiadar amb moltes flors. Jo li vaig portar unes violetes. 

La Maleneta és del Serrallo de tota la vida, un lloc privilegiat,  i no es cansa mai de mirar el mar i  l'arribada de les barques, tot un espectacle. 
Avui m'ha cuinat un dels plats de les seves receptes:

All i pebre (en cassola de pescador)

Aquest plat igual el podem fer amb lluç que amb rap que amb qualsevol altre peix que es vulgui encara que amb els dos primers és com queda millor.

S'agafa el morter i es posen 4 alls crus, 1 molla crua de pa mullada amb vi blanc, 1 bona cullerada sopera de pebre vermell dolç (jo he vist que en posava dues), tot això ho piquem ben picat. També ho podem fer amb la picadora. En una cassola es posa una mica d'oli i quan estigui calent hi tirem la picada  i ho sofregim una mica. Un cop ho tinguem fet hi tirem 2 o 3 cullerots d'aigua calenta i quan comenci a bullir hi tirem uns trossos de  patates esqueixades. Comptarem uns 3 o 4 per persona. Les deixem coure amb xup-xup i quan veiem que falta poc perquè estiguin fetes,  hi  afegirem  el peix. El courem al gust i cap a taula. I com en els plats d'abans, no us deixeu el pa.

I per no faltar la música, li he demanat quina cançó li podria agradar sentir  i m'ha respòs ràpidament: Una havanera i entre totes Mare vull ser pescador d'Antònia Vilas i cantada per qualsevol grup dels que tenim a Catalunya. Això és portar el mar al cor.