dimecres, 31 d’agost de 2011

Batut de síndria {com melancia fresca}



Encara estem en el temps de la síndries i vénen de gust. I si esteu en una platja del Brasil, en aquest cas Saquarema, una platja fantàstica veureu passar un noi que en ven i ve tan de gust!
Us proposo un batut ben fresc que es fa molt al Brasil i no sé si ho sabeu però la llet condensada es fa servir en moltes receptes brasileres. Aquí en teniu una.

Necessitarem:
 - 5 talls de síndria
 - 1 pot petit de llet condensada
 - gel picat

Farem:
Barrejar la síndria picada amb la llet condensada a la batedora. Ho hem de deixar amb una textura ben fina. Posem el gel picat a la copa i servim. Guarnim al gust. Com també hi podem afegir qualsevol licor que ens vingui bé.

S'ha de servir amb molta alegria. Si us fixeu en la fotografia del batut surt una làmina de l"Oda a la sandía" de Pablo Neruda i en reprodueix un tros:
...la redonda, suprema y celestial sandía es la fruta del árbol de la sed, es la ballena verde del verano...

Ens delectarem amb el batut mentre sentim una Cançó d'amor de Lluís Llach en portuguès i que canta la brasilera Zizi Possi.



dilluns, 29 d’agost de 2011

Ajo blanco {un plat refrescant}



Aquest anys hem tingut ajuda al plegar les ametlles. La Violeta està amb nosaltres i hem aprofitat per passar l'estona i  ensenyar-li a estimar la terra. Això, si es pot, s'ha de fer des de petits.
Un cop plegades  hem trencat  i pelat unes quantes. Algunes com que eren molt tendres s'ha pogut fer molt fàcilment. Així que hem decidit fer un ajo blanco que una andalusa de Còrdova em va ensenyar fa uns quants anys. A les fotografies unes flors de l'ametller florit.

Necessitarem:
 - 160 g d'ametlles tendres picades i pelades
 - 1 l d'aigua
 - 2 dents d'all
 - 60 g d'oli d'oliva
 - 160 g de molla de pa trossejat
 - sal

Farem:
Barregem tots els ingredients i els passem per la batedora. Jo ho he fet amb la Thermomix durant dos minuts a potència màxima. Per aconseguir millor textura, si volem, ho podem colar. Ho posem en una sopera i al frigorífic fins l'hora de servir. Fregirem uns crostonets de pa per a acompanyar o unes perles d'oli d'oliva que s'hi escauen tant de gust com de color. Aquesta sopa freda entra molt bé amb la calor.

Asseguts a la fresca ens la beurem mentre sentim Com un arbre nu de Lluís Llach, perquè nus quedaran els ametllers aviat. 



dissabte, 27 d’agost de 2011

Llimonada de casa {meu limão meu limoeiro}



Aquí teniu una fotografia d'un Carnaval d'aigua al nord-est del Brasil, país on vaig néixer i on el cítrics i la fruita tropical abunden. Aquest mes la recepta a Memòries d'una cuinera és sobre la llimonada. Amb aquest refresc em vénen a la meva memòria molts records, un d'ells és el del llimoner que hi havia al pati de casa. Sempre teníem llimones a l'abast. A casa no faltava mai  una gerra de llimonada fresca i la meva mare la feia així:

Necessitava:
 - 1 l d'aigua
 - 4 cullerades soperes de sucre
 - el suc de 4 llimones
 - glaçons

En una gerra hi posava tots els ingredients, la tapava amb un plateret (en aquells temps no hi havia film transparent) i cap al frigorífic.
El suc de les llimones de vegades el colava i d'altres no. Això com tot és a gust de cadascú. Abans de servir s'havia de remenar.
No em direu que una llimonada ben fresqueta a l'estiu entra molt bé. També un bany. Com aquests nens de la foto gaudint amb poca cosa.

Ah, per si no ho sabíeu la cançó que va fer popular als anys 60' el cantant Henry Stephen de Mi limón, mi limonero és una antic baião brasiler que cantava molt dolçament la Inezita Barroso i era Meu limão, meu limoeiro



dimarts, 23 d’agost de 2011

Melmelada de móres {visitant els esbarzers}



És agost i com cada any hem d'anar a buscar móres. 
Ens agrada caminar i aprofitem per a fer-ho.  
Un cop a casa, una bona melmelada!

Necessitarem:
 - 1 kg de móres
 - 750 g de sucre
 - el suc d'una llimona
 - un bon raig de patxaran
 - pots de vidre esterilitzats

Farem:
Al vespre, un cop rentades les móres les barregem amb el sucre.
Afegim el raig de licor (el que es vulgui i si es vol). No necessàriament cal fer-ho.
A mi m'agrada perquè li dóna un toc diferent.
L'endemà les posarem en una cassola, jo la tinc de ferro colat i va molt bé, i courem a foc mig.
Quan comenci a bullir, sempre remenant amb una cullera de fusta, hi afegim el suc de la llimona.
Ho tindrem al foc entre 15 i 20 minuts.
Si veiem que el fruit està molt sencer podem passar la batedora i deixar coure uns 10 minuts més perquè s'espesseixi.
Posarem la melmelada en els pots nets i esterilitzats.
Els tancarem ben fort i els posarem de cap per avall fins que es refredin.
Etiquetarem i cap al rebost.
Convé esperar un parell de mesos per a consumir-la ja que estarà més confitada.

A la tardor, sí a la tardor, serà el moment de menjar-la en unes torredetes de diumenge matí tot escoltant a Vivaldi en el Concert número 3:  Tardor de les Quatre Estacions.



dimarts, 16 d’agost de 2011

Préssec en copa {un postre gustós}



Ahir era dia 15 i tocava posar la recepta per als Fogons de la Bordeta. 
Però havíem d'aprofitar el dia de sol i se'ns va fer tard.
Avui la deixem amb ganes de que us agradi.
Unes flors de presseguers ens acompanyen.

Vam preparar la recepta ja fa dies i vam fer servir per persona:
 - 1 préssec
 - 200 dl d'aigua
 - 40 g de sucre
 - 1 fava tonka
 - 1 cullerada sopera de mantega
 - 1 crema tipus danet

Primer vam fer una melmelada ràpida amb l'aigua, el sucre i uns 60 g del préssec tallats a trossos. Ho vam perfumar amb trossos de fava tonka ratllada (a mi m'agrada molt). Durant un 1/4 d'hora ho vam coure fins a espessir-se.
Acte seguit ho vam posar en un got i hi vam afegir la crema ja feta. Amb més temps la podem fer nosaltres. Però jo sóc una mica falsària de vegades, per anar ràpida.
La resta del préssec el vam tallar a dauets. La meitat el vam deixar cru i l'altre meitat els vam passar per una paella amb la mantega. I tots barrejats per damunt de la crema.
Amb una mica de sucre per sobre vam fer servir el bufador  i va ser ja el toc final.
Es notaven els diferents punts del préssec.
Per a vosaltres fogons.

La copa va ser compartida mentre escoltàvem Michael Bolton a How Am i supposed to live without you, tot sucre.




dissabte, 13 d’agost de 2011

Entrepà de salami i mantega {ens agrada molt}



Tots portem a la memòria aquells gustos que en un moment de la nostra vida ens han acompanyat. 
L'entrepà que us proposo forma part de la meva i l'anava a comprar expressament a la Pastisseria Rovira de Tarragona en temps del Salvador. 
Només veure'l embolicat amb el seu paper de cera ja el feia especial i diferent.
Com que avui volíem anar de pícnic al bosc del davant amb la meva néta els hem preparat per a prendre'ls embolicats i curiosos. 

Si els voleu fer necessitareu:
 - pa de motlle
 - mantega en pomada
 - salami

Les proporcions seran segons la quantitat que en voleu fer. Sempre serà la mateixa de mantega i salami. Com que només en volíem fer per a les dues hem preparat 50 g de mantega i 50 g de salami. Quatre llesques de pa de motlle.

Com ho heu de fer:
 Per a fer la pasta primer passeu el salami per la batedora i el trossegeu. Després hi afegiu la mantega i ho treballeu amorosament. Empastifeu tres llesques amb la pasta i poseu-les una damunt de l'altre. La de dalt sense pasta. Talleu les vores i feu dos rectangles.
Emboliqueu amb paper de cera (el que useu per a cuinar al forn) i ja està.
Poseu-hi de fons l'Anna Roig i l'Ombre de ton chien amb el Je t'aime i tot bé. I és que també hem pres el nostre chien per anar de pícnic. I de pas hem collit unes margarides!
Llestos!





dimecres, 10 d’agost de 2011

Frango com quiabos e angú {són ocres}



Hi ha dies que el cos et demana descansar i posar-te a la cuina molta estona  no ve gens de gust.  Penses en menjar bé però amb el mínim esforç. Vaig descobrir fa temps uns pollastres rostits que venen al Mercadona, i la veritat que la relació qualitat/preu surt molt ben parada. Acostumo a tenir-ne al frigorífic per situacions imprevistes, o de vegades, ben previstes com la d'avui.
El frango com quiabos e angú és una recepta brasilera de les que són fàcils de fer. Us la passo.

Necessitarem:
 - 1 pollastre
 - 3 dents d'all
 - 1 cullerada de cafè de sal
 - el suc d'una llimona
 - l cullerada de postres de pebre vermell dolç
 - quiabos (ocres) 
 - 3 cullerades soperes oli d'oliva
 - 3 tasses d'aigua bullent
 - farina de fubà
 - 1 tasses d'aigua bullent
 - aigua freda
 - 1 cullerada de mantega
 - 1 dent d'all picat

Farem:
Jo avui he amprat el pollastre ja fet i tallat a octaus, però l'he deixat confitar durant una hora amb els alls picats, el suc de la llimona, la sal i el pebre vermell. Acte seguit l'he posat en una cassola amb oli d'oliva i l'he cuit uns cinc minuts. Si no l'hagués tingut fet només calí rostir-lo i afegir-hi un rajolí de conyac (això és collita meva). Un cop enrossit afegir l'aigua bullent i deixar-lo coure uns 25 minuts fins que quedi tendre. Els quiabos (ocres) tallats a trossos d'un centímetre els haurem cuit en una paella amb aigua i oli d'oliva fins que hagin deixat anar totes les baves. Els repescarem amb una escumadora i els afegirem a la cassola del pollastre i deixarem un parell de minuts. Aquesta vegada he fet d'acompanyament un angu. L'angu es fa amb farina  de fubà (es pot trobar en botiga de productes afroamericans). Es posa aquesta farina en una cassola i es dissol amb aigua freda. Coure en foc una mica alt afegint aigua calenta. Hi afegim l'all picat i la mantega. Ha de quedar amb consistència de puré. Si us dic la veritat aquesta farina té el gust una mica especial i s'hi ha d'estar acostumat perquè agradi. 

He volgut donar-vos a conèixer una de les receptes conegudes del Brasil amb un producte especial: els quiabos. El quiabo va ser portat al Brasil des de l'Àfrica pels esclaus. Molts plats brasilers es preparen amb aquesta verdura. També molts del Carib i Sudamèrica.

Mentres el cuinem ens podriem deixar acompanyar pel grup Exaltasamba amb la canço Mais uma vez. Els acompanya el gran Jorge Aragão. Intenteu anar remanant la cassola amb aquest pagode. Veureu que es pot cuinar d'una altra manera.


dilluns, 8 d’agost de 2011

Empadinhas {una recepta emocional}



Aquesta recepta és una de les que feia la meva mare. Aquí la teniu amb la seva lletra. És del seu llibre de receptes i deu estar datada més o menys de l'any 1960. Són pastes salades que es fan per les festes i reunions familiars al Brasil. Us la dono perquè la pugueu fer i veureu el resultat.

Necessitarem:
 - 3 cullerades soperes de margarina
 - 4 rovells d'ou
 - 200 g de farina

Farem:
Ho pastem tot i fem una bola que deixarem reposar durant 30 minuts a la nevera tapada amb un tovalló.
Passat el temps farem petites boles que estirarem amb la mà i les posarem en els motlles. Les podem farcir d'allò que ens vingui de gust. Jo he fet un sofregit amb mitja ceba, mig pebrot verd tallat a daus i 100 g de gambetes trossejades. Després he afegit una tassa (cafè) de llet amb una cullerada sopera de maizena i ho he salpebrat. S'ha espessit una mica. Tot seguit he cobert cada motllo amb una rodona de la mateixa pasta i amb un pinzell sucat en clara d'ou les he pintat. Si es vol podem empolvorar amb formatge. El forn a 180º, escalfat prèviament, durant uns 15/20 minuts i ja està.
Avui ens hem reunit per dinar i aquí les teniu.

Mentre les preparava he escoltat el gran Jorge Aragão amb les seves dolces cançons. Tot un gran concert i per a mi sola...
Quin luxe!



Pipocas {fent crispetes al ritme dels Rolling Stone}



Aquesta fotografia la vaig fer a la Favela da Rocinha de Rio de Janeiro. Les pipocas són les nostres crispetes. Els seus venedors estan per tot arreu.  Acostumen a ser persones molt humils. La flaire que deixen anar amb el seu producte  forma part dels records de la memòria i de l'ambient de la ciutat. Recordo el Sr. José (pronuncieu Jusè en català i ho fareu com un autèntic brasiler) que estalviava tot l'any per a poder desfilar per carnaval amb la seva escola de samba. L'home mantenia la paradeta de venda sempre al mateix lloc i tota la canalla del barri el coneixíem. 
Avui us proposo una manera de fer crispetes per a  passar una bona tarda de cinema a casa.

Necessitarem:
 - 1 paquet de moresc per a fer crispetes
 - 5 cullerades soperes de mantega
 - 1 cullerada sopera de curri
 - 1 cullerada (postres) de nou moscada en pols

Farem:
Les crispetes jo les acostumo a fer al microones segons indica el fabricant.
Un cop fetes les posem en un bol.
Desfem la mantega al microones un minut i l'aboquem sobre les crispetes. 
Hi afegim espècies i remenem ben remenat.
Podeu fer-les igualment en una paella, sense microones.
Acompanyades d'una bona cervesa seran un bon aperitiu.

Si sentiu la cançó Miss You dels Rolling Stone mentre les crispetes peten al microones semblarà que la cançó va ser escrita com a banda sonora d'aquesta recepta. Poseu-la una mica forta i balleu. El temps passarà ràpid.




dissabte, 6 d’agost de 2011

Cabell d'àngel {m'he emocionat fent-lo}


Aquest estiu no està resultant massa assolellat i cal aprofitar-lo fent activitats gastronòmiques, així resulta més distret. Em quedaven dues carabasses de cabell d'àngel i em feia molta peresa posar-me a fer-lo. Però el dia estava grisot i no feia molta calor. Vaig entrar a la cuina i tot d'una vaig obrir les carabasses tirant-les a terra i partint-les. Era l'única manera de començar a fer allò que anava ajornant.
Les vaig tallar a trossos i dins d'una cassola gran vaig bullir-los uns 25 minuts. Un cop escorreguts, freds i nets de pell i pinyolets, vaig deixar-los en remull en aigua freda  1/2 hora. Escorre'ls traient tot l'aigua prement-los bé.

Per fer el cabell d'àngel cal calcular un quilo de sucre per un quilo de la carabassa espremuda, la pela d'una llimona i una branca de canyella.
En una cassola posar els ingredients i començar a foc baix i anar remenant de tant en tant fins que arribi el punt de color, olor i textura volguda. Em podeu creure si us dic que em vaig emocionar mentre el feia, la cuina feia una flaire...
Vaig posar-lo en pots i un cop ben tancats, de cap per avall els deixem refredar i etiquetem amb nom i data.
Amb aquesta conserva podrem fer més endavant, o ara mateix, unes bones postres.

Avui he fet una ensaïmada amb pasta bric que ha resultat d'allò més bona.
Per a fer-la només cal tenir a ma uns fulls de pasta bric, que posarem una mica sobreposats i els farcirem   amb una fila de cabell d'àngel i unes panses rehidratades amb moscatell. Caragolarem en forma de cuc i després en espiral. Al forn a 180º uns 15 minuts, fins que la veiem enrossida. I com que estic fent d'àvia durant l'estiu i s'ha de passar les hores com siguin amb la meva néta hem fet aquest divertiment.

Si us sembla bé mentre remenem podem sentir als Eurythmics cantant There must be an Angel perquè concordi amb el divertiment d'aquesta recepta.