dilluns, 26 de setembre de 2016

Pollastró amb xampinyons {la tardor m'enamora}


I s'apropa el temps dels bolets. Esperarem que plogui i que se'n puguin fer força. Nosaltres som dels que sempre en trobem: al mercat! No els coneixem prou bé per a veure si són comestibles o no i això ens fa respecte. Però ara, mentre no en tenim, ens acontentem amb uns xampinyons que en trobem tot l'any. I un bròquil que ens hi donarà un gust ben bo. Qui no es contenta és perquè no vol. I els pollastrons que ens agraden tant, ai els enyorats galetos a l'ast que ens mengem a Rio. Sí, la tardor, aquesta melangiosa estació que ens porta nostàlgia... Deixem-nos de recordar i posem-nos a la feina. Per a dues persones,

Necessitarem:
 - 1 pollastró
 - 2 cullerades (sopa) d'oli d'oliva verge extra
 - 1 cullerada generosa (sopa) de mostassa (o wasabi si us agrada més)
 - 2 cullerades (sopa) de xarop d'atzavara o de mel
 - 1 llimona
 - xampinyons
 - bròquil
 - julivert
 - un all
 - oli d'oliva verge extra
 - sal i pebre

Farem:
Polim el pollastró de petites plomes que hi puguin haver quedat.
El salem per dins i per fora.
Barregem l'oli, la mostassa, el xarop i unes gotes de llimona fent una pasta amb la qual untarem el pollastró tot fent-li un massatge.
Posem la llimona partida dins el pollastró i li lliguem les potes.
El deixem al frigorífic mentre s'escalfa el forn a 180ºC.
Un cop el puguem enfornar el deixarem uns 40 minuts, segons el forn de cadascú, o fins que el veiem daurat.
Posem a coure floretes de bròquil al vapor, les que ens vinguin de gust.
Ofeguem els xampinyons en una paella amb oli, l'all esmicolat i empolvorats amb julivert ben tallat.
Hi afegim el bròquil, salpebrem i li donem un parell de remenades.
Servim el pollastró guarnit amb els xampinyons i el bròquil, una combinació que resulta excel·lent per a qualsevol altre plat.
Al blog hi tenim un altre pollastró fet amb mostassa però farcit de dàtils.
La mostassa li dóna un punt diferent als pollastrons.

Hasta que te conocí, per Juan Gabriel, per Maná o per Ana Gabriel.
La versió que més us agradi. Amb Mèxic al cor...




diumenge, 18 de setembre de 2016

Guisat de jarret de vedella {i cervesa Les Clandestines}


I quan arriben aquestes dates, un any més, tornem a participar en la convocatòria per als bloguers gastronòmics que organitza tradicionalment la revista Cuina amb motiu de la celebració del Dia Cuina que es fa a Manlleu en el marc de la Fira Gastronòmica de Porc i Cervesa. Enguany la protagonista de les receptes és la cervesa, amb la que ja havíem fet un pernil cuit amb cervesa negra i regalèssia, i ara hem de tornar a pensar alguna que en porti, sigui de qualsevol classe. Nosaltres hem agafat una de tarragonina que es fa al poble de Montferri, a la comarca de l’Alt Camp, que es diu Les Clandestines. Ens agrada, com moltes altres artesanes que es fan a les nostres contrades, i hem triat l’Atheus, que és una mica dolça: porta mel de temporada (romaní, farigola i bruc). I amb ella farem un guisat amb uns jarrets tendres de vedella a la manera tradicional. Per a tres racions,

Necessitarem:
-     600 g de jarret de vedella
-      300 g de patates
-      3 cullerades soperes d’oli d’oliva verge extra
-      1 cullerada sopera rasa de farina
-      1 cervesa Atheus de 33 cl de Les Clandestines
-       ½ l d’aigua calenta
-       unes cebes petites
-       sal i pebre
-       1 clau d’olor
-       1 manadet d’herbes aromàtiques

Farem:
El vespre posem la carn a adobar amb mitja cervesa en un bol tapat amb film transparent.
L’endemà escorrem i la daurem en una paella amb l’oli d’oliva.
Salpebrem.
Hem de dir que el jarret el vàrem comprar en tres trossos lligats que tenien a la botiga.
Si preferiu, el podeu comprar sencer i tallar-lo a daus,  fer-lo de la manera més tradicional.
Un cop enrossit hi aboquem l’altre mitja cervesa i empolvorem la farina per sobre amb l’ajut d’un colador i remenem .
També hi afegim les cebes pelades (en una d’elles hi clavem el clau d’olor) i el manat d’herbes aromàtiques.
Deixem que es vagi reduint la cervesa i quan la salsa s’hagi tornat una mica espessa hi anirem afegint aigua calenta de mica en mica,  encara que no cal que la cobreixi.
Si aboquéssim l’aigua de cop, ens podria quedar el guisat aigualit.
Deixarem que es cogui, més o menys, una hora a foc tranquil, tot controlant de si cal  anar afegint més aigua.
Mentrestant, courem les patates al vapor.
Quan veiem que la carn ja és al punt (la punxarem per a comprovar si és tova), afegirem les patates cuites perquè agafin el gust del guisat durant uns 5 minuts.
Servim al moment.

Follow me, Maia Vidal.