dilluns, 20 abril de 2015

Bunyols de borratja {Borago officinalis}



La dita que tot va quedar en aigua de borratges sembla significar que va quedar en res allò que volíem o preteníem. Però això no s'ha complert avui a la nostra cuina, perquè sí que d'alguna manera hem aconseguit uns bunyols que per ser la primera vegada que els fèiem ens han agradat força. La natura al plat i al paladar d'una manera plaent. Sortir al camp no té preu i la natura et paga amb escreix que la visitis. Paisatges, fauna i flora al natural ens mostren allò que de vegades només es veu en llibres, televisió i ordinador. Només cal que ens calcem bé, obrim els ulls i caminem, res més. Així que a l'última sortida vam veure que les borratges estaven en plena floració i aprofitàrem per a collir-ne i fer uns bunyols per a berenar. 

Necessitarem:
 - 20 pomets de flors fresques de borratja
 - 1 ou
 - 3 cullerades soperes d'oli d'oliva verge extra
 - 1 cullerada sopera d'aigua
 - 2 cullerades soperes de melmelada de taronja amarga
 - la pell d'una llimona ratllada
 - la pell d'una taronja ratllada
 - 1 xic de sal
 - 80 g de farina passada pel sedàs
 - sucre de llustre
 - canyella en pols
 - oove - oli d'oliva verge extra per a fregir

Farem:
En un bol barregem el rovell de l'ou amb l'oli d'oliva, la melmelada, l'aigua, la pell de la llimona i de la taronja, la sal i la farina.
Tapem amb un drap i deixem reposar al frigorífic aproximadament una hora.
Mentre sortim a collir les flors de borratja amb cura de no punxar-nos.
No patiu que quan es fregeixen les punxes desapareixen.
Ara incorporem a la pasta la clara de l'ou muntada a punt de neu.
Passem les flors per la pasta fent petits bunyolets i fregim a l'oli calent.
Deixem en una safata amb paper de cuina i empolvorem de canyella en pols i sucre de llustre.
Notarem la natura amb gust molt agradable de taronja i llimona.
Servim amb un te.

Avui ens acomiadem recordant que aquesta setmana celebrarem Sant Jordi i que amb les nenes dels Fruits Saborosos hem fet un llibre on s'utilitza la melmelada a la cuina. No són receptes de melmelades sinó que són receptes amb melmelada, com la d'avui que n'hi he posat per a donar-li gust.  Melmelada a la cuina de Cossetània Edicions.

The air that i breathe,  per Simply Red, o, si us agrada més, la versió d'Albert Hammond.


dilluns, 13 abril de 2015

La Violeta, les mandonguilles i les peònies



Diuen que les mandonguilles, o pilotetes com en diem a casa, estan de moda. Nosaltres ho volem celebrar perquè és una menja que agrada a tothom. Fa uns dies ens vam reunir fills i néts i ens agrada fer un vermutillo com cal abans de dinar. Els petits mengen moltes patates i olives i perden la gana. Vaig pensar a fer-ne unes de petites que els agrada molt i si després no mengen tant no passa res. La Violeta em va ajudar a preparar-les. Sempre les faig amb llonganissa, com la meva mare, així que aprofito una de molt bona de Graus (Osca) que l'Esperanza, una companya de feina, em va portar del seu bonic poble. Les mandonguilles no tenen cap secret i es fan quasi sempre de la mateixa manera.
Per a un pica pica,

Necessitarem:
 - 6 llesques de pa de motlle blanc
 - 1 tassa i 1/2 de llet
 - 500 g llonganissa
 - 2 ous
 - sal i pebre
 - 2 cullerades soperes de pa ratllat
 - 2 cullerades soperes de pinyons
 - 4 xampinyons esmicolats
 - 1 cullerada sopera de canyella en pols
 - farina
 - oli d'oliva verge extra 

Farem:
Posem el pa de motlle en remull a la llet durant una hora aproximadament i seguidament escorrem prement per a treure'n l'excés.
En un bol gran hi posem la carn de la llonganissa, els ous, els pinyons, els xampinyons, la canyella, salpebrem i barregem fins a tenir una bona pasta. Si veiem que necessita una mica més de cos hi afegim una mica de pa ratllat. 
Tapem el bol amb un drap i el deixem al frigorífic una mitja hora perquè es compacti una mica.
Farem boletes, i aquí la Violeta ha gaudit molt ajudant-me, que passarem per farina abans de fregir-les amb l'oli d'oliva.
Un cop fregides les posem sobre paper de cuina per a absorbir-ne l'oli.
Servim acabades de fer però fredes són bones igualment.

Tots a taula, quin goig. Les pilotetes emanaven una suau flaire de canyella, però hauria d'haver picat els dits dels grans: també se les menjaven! El sol ens acompanyava tèbiament i els nens vestien l'espai amb les seves juguesques. Les peònies del jardí deixaven anar el seu perfum més intens. 
Moments de felicitat... C'est ma vie, Adamo.