dilluns, 30 març de 2015

Pastís d'arròs & llet perfumat {els objectes parlen}



Durant uns mesos hem tingut a la nostra ciutat una de les millors exposicions que he visitat al CaixaForum de Tarragona. Era una de les col·leccions del Museo del Prado: Els objectes parlen. Tractava sobre els objectes que ens acompanyen al llarg de la nostra vida a l'hora d'alimentar-nos, de vestir-nos, de desenvolupar una feina o senzillament de gaudir del lleure. Amb quadres, entre d'altres, de Francisco Goya, Jan Brueghel el Vell i Zurbarán. Un autèntic i fascinant regal per als nostres ulls. Així que en arribar a casa vaig cercar un parell d'objectes clàssics de cuina i que m'acompanyen habitualment a l'hora de fotografiar per a intentar captar la llum com ho feien ells - i que un mateix objecte la pot reflectir de manera diferent segons l'angle des d'on s'agafa. Difícil tasca i vana pretensió. Això sí, el pastís va quedar molt bo: d'arròs amb llet amb gust i perfum de taronja. Per a 10 racions,

Necessitarem:
 - 100 g de panses
 - 75 ml de Cointreau
 - 100 g de sucre
 - 10 g (6 fulles) de gelatina
 - aigua
 - 1,5 l de llet
 - 200 g d'arròs
 - 1 pensament de sal
 - 250 g de mató
 - la pell d'una taronja tallada a dauets petits (sense el blanc de la pell)

Farem:
Deixem en remull les panses i els trossets de pell de taronja en el Cointreau, almenys un parell d'hores.
Bullim l'arròs amb la llet i un xic de sal durant uns trenta minuts.
És aconsellable utilitzar una cassola que no s'aferri i anar remenant de tant en tant.
Afegim el sucre, les panses, els dauets de pell de taronja i el Cointreau a l'arròs, deixant coure un parell de minuts a foc amorós.
Esperem que es refredi una mica i hi posem el mató, tot ben barrejat.
Posem la gelatina en remull amb aigua uns quatre minuts, l'escorrem i espremem bé i l'afegim a l'arròs.
Emmotllem i el deixem al frigorífic fins al moment de servir.
Si volem, podem empolvorar amb canyella en pols.
Aquest pastís té aroma i gust de taronja que li dóna el licor.

Mentre el preparava m'acompanyaven les Variations Goldberg de JS. Bach, interpretades per Glenn Gould. Amb tranquil·litat i pau a l'esperit podria haver volat a la fi del món.



dilluns, 23 març de 2015

Arròs a la cubana {amb tomàquet i ous de casa}



És el que passa amb l'hort i els cultius: quan arriben ho fan de cop i tens molt de tot. I així vénen els tomàquets. D'una qualitat excel·lent, maduren al sol d'estiu i els culls al punt. Les amanides resulten exquisides i els gaspatxos com us ho podria dir... Els tomacons ens duren fins a arribar la nova collita. Arengades amb tomacons i alls fregits i el pa amb tomàquet amanit amb un bon oli d'oliva constitueixen un luxe immesurable. Amb la salsa que fem amb cinc hores de cocció guarnim els plats de petits i grans, macarrons, espaguetis, arrossos i més, la resta de l'any. I ho completem amb els ous que ens donen diàriament les gallines felices del nostre galliner ecològic. Dieta mediterrània al màxim amb les hortalisses que van arribant al seu temps.

La recepta de l'arròs d'avui que no cal que us doni quantitats ni com fer-la: un arròs blanc al gust de casa, un ou fregit com millor sabem fer i uns plàtans enfarinats i fregits amb oli d'oliva. La salsa de tomàquet que encara n'estem menjant ara us diré com la faig:

Cullo els tomàquets madurs. Els pelo i en trec les llavors. Els vaig posant en un escorredor on aniran perdent l'aigua. Poso oli d'oliva verge extra de la millor qualitat en una cassola gran, hi aboco els tomàquets, hi afegeixo dues cabeces d'alls, una branca d'orenga que agafo tot passejant pel camí, salpebro amb coneixement. Ah, i una cullerada sopera de sucre. A foc tranquil durant cinc hores, tot remenant de tant en tant amb amor. Mentrestant passa la vida: llegim, parlem, cuidem el jardí, juguem, ...
Un cop feta l'envasem, encara calenta, en pots que hem esterilitzat degudament, tapem fort, els tombem boca avall i deixem refredar així. Etiquetem i cap al rebost. A la tanda que vaig fer el setembre la Violeta, la meva ajudant, em va fer les etiquetes. I és que a l'estiu la vida al camp dóna per a molt... 
Con los años que me quedan, Gloria Estefan.