dimecres, 16 abril de 2014

Paratha



Dissabte matí. Et lleves relaxada i vols que sigui així tot el dia, sense presses. Voldries estar lluny, però la realitat és que no. I perquè no viatjar sense sortir de casa? Aquest mes a 12 mesos 12 pans un pa indi especiat: paratha. Fer-lo ens ha transportat i la casa olora a Índia. L'encens i les espècies emprades hi ajuden. Per a esmorzar o per a berenar, perquè es fa amb poc temps i sense engegar el forn. El resultat m'ha sorprès gratament i tinc per segur que el faré més vegades. Per a menjar dolç amb melmelades o salat amb verduretes i un curri de carn. Oh, que bo. Perquè en surtin 8,

Necessitarem:
 - 300 g de farina integral
 - 150 g de farina de blat
 - 250 ml d'aigua tèbia
 - 100 g de ghee o mantega clarificada en pomada
 - 1/2 cullerada (cafè) de sal
 - 1 cullerada (postres) de cúrcuma
 - canyella en pols per a empolvorar

Farem:
En un bol gran hi barregem els ingredients i els pastem a ma, com ho farien allà.
Pastem bé, fem una bola i el tapem amb un drap, deixant-lo reposar uns 40 minuts.
Dividim la massa en 8 boles i les aplanem ben fines amb un corró.
De totes maneres, un cop fetes m'he adonat que les hauria d'haver més fines i per tant dividir-la en 16.
Com més fines més bones i més ràpides de coure.
Posem una paella, si pot ser de ferro millor, al foc i quan estigui ben calenta hi coem, d'una en una, primer d'un costat i després de l'altre.
Com que hi he posat una quantitat important de mantega a la massa no ha calgut que en posés a la paella.
Les servim acabades de fer, encara calentes, untant-les amb ghee i empolvorant amb canyella.
Acompanyem amb te.
Ens traslladarem lluny, lluny.

Fent aquest pa he descobert el ghee o mantega clarificada, que es pot fer a casa amb mantega amb un procés especial. El pot que tinc me'l va donar la Mon que el va comprar en una botiga amb productes forans. No hi ha res com a descobrir coses noves i entre elles aquest pa i el ghee.

Mentre el menjava i em bevia el te, Anoushka i Ravi Sankar m'acompanyaven.
Pancham se Gara.


divendres, 11 abril de 2014

I un rave!



Arriba el bon temps, volem estar bé, viure a l'aire lliure i haurem de mimar la pell. Ens cuidarem i menjarem de manera òptima per a aconseguir-ho. La nostra pell no es protegeix només amb cremes. Que no ens faltin a casa les verdures, els fruits secs, la fruita i tot allò que pugui caure en una amanida i que també serà una bona manera de mantenir-la a to. La d'avui no és cap recepta. És un toc d'atenció perquè intentem proveir-nos de productes frescos anant al mercat i mirant què ens ve de gust. Tenim els raves que donen un toc de color al plat i intentarem posar-ho  bonic perquè ens entri pels ulls. A la que he preparat hi he posat:

• - raves
• - alvocat
• - algues marines
• - ceba tendra
• - tàperes
• - escarola
• - pipes de gira-sol
• - oli d'oliva de la D.O. Siurana
• - vinagre
• - mostassa

Rentem les verdures i les escorrem.
Les posem al plat de manera endreçada i bonica.
Fem una vinagreta amb un bon oli d'oliva, un bon vinagre, una cullerada de mostassa i l'aboquem sobre les verdures.
Ara us toca a vosaltres posar-hi imaginació i fer-la al vostre gust, però feu-la.

I no em canso mai d'escoltar Willie Nelson: Let's face the music and dance.
I qui ens digui que no ens cuidem els respondrem: i un rave!




dilluns, 7 abril de 2014

Rabanadas com leite de coco



Jorge Amado (1912-2001) va ser un gran escriptor del Brasil, de Bahia, a qui també li agradava menjar bé. Era comú que parlés en els seus llibres de diversos plats brasilers. A Tereza Batista, Cansada de Guerra parla de les fatia-de-parida o rabanadas com també són conegudes. Són el mateix que el pain perdu a França o que les nostres rostes de Santa Teresa, que ja us vaig fer en tempura i amb Chartreuse. Però les d'avui sembla que són un invent de Jorge Amado, fetes amb llet de coco, tal com ho explica Paloma Jorge Amado Costa en el seu llibre A comida baiana de Jorge Amado ou O livro de cozinha de Pedro Archanjo.

Necessitarem:
• - llesques de pa adormides
• - llet de coco espès
• - llet de coco líquida
• - ou
• - coco ratllat
• - sucre
• - canyella en pols
• - mantega o oli d'oliva

Farem:
Jo les he fet amb una barreta de pa llescada que he tingut 24 hores en una safata sense tapar perquè no fossin toves.
Les suquem amb la llet de coco, que prèviament haurem barrejat l'espessa amb la líquida.
Siguem prudents en sucar-les perquè no es desfacin, però que estiguin ben sucades.
Les passem per ou batut i les fregim amb mantega o oli d'oliva (com jo he fet).
Ho fem d'un costat i després de l'altre procurant que no quedin massa fosques, i, si cal, hi anem afegint oli mentre fregim.
Després les passem per un plat on hi haurem posat sucre amb canyella.
Si voleu, també les podeu empolvorar amb coco ratllat.

Recordeu el gastrònom Jaume Pastallé? Era el que feia Bona Cuina a TV3. La sintonia del programa era un popular chorinho (música popular i instrumental del Brasil) d'Heitor Villa-Lobos, el gran compositor de música clàssica brasilera: el Chôro núm. 1, el Chôro Típico. Endolciu-vos l'oïda amb la música mentre mengeu aquestes dolces rabanadas. Tot un plaer per als sentits.
I que tinguin una bona cuina com diria en Jaume!