diumenge, 21 d’agost de 2016

Confitura de ceba {què fer en un matí de dissabte}


Dissabte matí: et lleves aviat perquè et desvetlles i penses què faràs per a dinar, entre altres coses. Et ve al cap què pots cuinar amb aquelles cebes que has collit de l'hort. Hi ha una bona reserva i les farem durant un temps, però avui vols preparar quelcom diferent. Al pensament hi tinc una confitura de ceba que ja hem fet d'altres vegades però que no hem compartit. Acompanyarà un tall de carn però normalment ho fem amb bacallà. Atreviu-vos i veureu com val la pena l'estona llarga de cocció. Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - un quilo de cebes
 - oli d'oliva verge extra
 - vinagre de poma
 - 250 g de sucre morè
 - sal i pebre
 - una branca de canyella
 - 50 g de panses
 - licor per a estovar i perfumar les panses

Farem:
El vespre posem les panses en remull amb el licor que més ens agradi, jo les he deixat en brandi.
Posem les cebes, que haurem tallat en fines rodanxes, a ofegar en una cassola amb l'oli d'oliva a foc molt lent i les deixem fins que quedin ben daurades (més o menys una hora).
Remenem de tant en tant, mentre anem a fer el llit o llegir el diari del dia o repassar com tenim les xarxes.
Passat el temps hi afegim el sucre, les panses (també hi he abocat el poc brandi que quedava), la branca de canyella, un raig del vinagre de poma i salpebrem.
Ho posem a coure un altre cop a foc molt lent entre 45 i 50 minuts.
Llesta per a servir quan sigui tèbia o fins i tot freda, ja que si en sobra la podem tenir al frigorífic.
Nosaltres hem acompanyat un tall de carn i unes patates bullides amb pell en aigua força salada.
Si volem fer aquesta confitura per a tenir-la al rebost, la podem posar en pots de vidre i un cop ben tapat, els deixem de cap per avall fins que es refredin.
Etiquetem i esperem obrir-lo el dia que vulguem obsequiar amb un àpat especial als nostres.
He de dir que n'he fet una mica més i he guardat dos pots: un de perfumat amb gingebre i l'altre amb regalèssia.
Crec que no tardaré gaire a encetar-los.
Aquesta confitura porta les etiquetes vegetariana i vegana perquè poden acompanyar qualsevol àpat, encara que nosaltres ho hem fet amb carn.

Come prima, Golpes Bajos.



divendres, 12 d’agost de 2016

Sorbet de tomàquet i alfàbrega {refrescant}


Ens agrada repassar receptes endarrerides de la revista Cuina, però avui en farem una de l'últim número per si us entren ganes i encara la podeu trobar al quiosc. Aquest mes parlen de 10 maneres de cuinar el tomàquet: cru, en salsa, en conserva, farcit... La recepta que fem està a l'apartat de menú d'agost: un sorbet de tomàquet i alfàbrega. L'autor és en Francesc Murgades i resulta ben bo. I us donaré el consell que ens cita el cuiner del fet que no ha de quedar un bloc. Perquè això no passi s'ha d'anar batent cada mitja hora amb una forquilla quan el tinguem al congelador. Per a quatre racions,

Necessitarem:
 - 60 g de sucre
 - 600 ml d'aigua
 - 2 kg de tomàquets madurs
 - 2 ous
 - 1 manat d'alfàbrega

Farem:
Escaldem els tomàquets durant 20'' en una olla on haurem posat a bullir força aigua salada. 
Els retirem i els pelem. 
En traiem la base i les llavors, triturem ben fi amb la batedora i refrigerem.
Preparem un almívar, imprescindible en un sorbet, amb l'aigua i el sucre en un cassó al foc, tot remenant fins que es desfaci i quan arrenqui el bull ho retirem i deixem entebeir.
Muntem les clares dels ous amb un enganyamarits (batedora de clares) a punt de neu forta.
Piquem una dotzena llarga de fulles d'alfàbrega que prèviament haurem rentat i les posem al batut de tomàquet, amb l'almívar i les clares muntades.
Un cop ho tinguem ben barrejat ho posem al congelador unes 3 h, i tal com hem dit abans cal que anem remenant amb una forquilla fins que es formi un sorbet cremós.
Amb aquest sorbet podem obrir un àpat de manera original, acompanyar una tertúlia de mitja tarda o  calmar la set, paraules del Sr. Murgades.
Amb aquesta recepta no us queden ganes de córrer al quiosc i comprar la revista d'aquest mes?

Souvenir, Orchestal Manoeuvres in The Dark.