dimarts, 26 de juliol de 2016

Pastís amb crosta de formatge parmesà {i sardines}


A casa som d'aprofitar-ho tot. No es llença res. I com que mengem amb productes de temporada i ara tenim les albergínies, els pebrots, els tomàquets i les cebes de l'hort a cor què vols, és l'hora de fer escalivada i de la manera més bona: a foc viu. Quan en fem sempre acaba sobrant una mica i avui l'aprofitem com a farciment d'un pastís amb crosta de formatge. A més hi podeu afegir tot allò que us agradi més. Va, poseu-hi imaginació i feu-lo amb un farciment personalitzat. Per al motlle de la fotografia i que dóna per a quatre persones,

Necessitarem:
 - pebrot, albergínia, ceba i tomàquet (tot escalivat)
 - una llauna de sardines
 - olives negres sense pinyol
 - tàperes o tot allò que ens vingui de gust posar-hi
 - un ou
per a la crosta i en un motlle com el meu,
 - 300 g de farina
 - 200 g de mantega en pomada
 - 200 g de formatge parmesà ratllat

Farem:
Preparem la crosta pastant els ingredients i posant-la en un bol tapat amb film transparent i deixant-la al frigorífic durant una hora i mitja.
Passat el temps la dividim en dues parts i aplanem cada una amb un corró.
Una part va baix folrant el motlle i l'altre per sobre de tot el farcit.
Pintem amb ou per sobre, detall que a mi em va faltar per distreure'm amb una trucada i el vaig sense més.
Li posem una petita fumera al mig perquè tregui el vapor en coure's. 
La podeu fer amb paper alumini o amb un tros de la mateixa pasta.
La meva és molt original i la va comprar la meva amiga Teresa a Londres.
Tindrem el forn a 200ºC prèviament escalfat i enfornem durant uns 20 o 25 minuts, fins que la veieu daurada. 
La crosta queda molt cruixent.
A l'hora de servir podeu acompanyar amb un vi rosat que ara a l'estiu resulta d'allò més. En aquesta ocasió hem triat el Masia Freyé del Celler Domènech.Vidal, DO Penedès, fet amb Syrah Sumoll i com diu l'etiqueta és afruitat, golós i exòtic. 
Us puc ben dir que l'hem encertat de totes totes.
I continuem l'estiu...




divendres, 22 de juliol de 2016

Una bruixa bona {ens porta un Tortell de Tarragona}


Oh, l'estiu és l'estiu. Fa calor i no tenim massa temps per a cuinar i tampoc ganes de fer-ho. I no passa res: una bona amanida de tomàquet amb ceba i olives amanida amb un bon oli d'oliva resulta superba. I què em dieu d'una ensaladilla russa feta abans de marxar a la platja i que trobem al frigorífic  en arribar. O un pollastre a l'ast fet amb llenya. I tot acompanyat d'un vi blanc o rosat, no cal massa cosa més. Però avui us deixem un tortell típic de Tarragona que no costa gens de fer i que podem menjar a qualsevol hora del dia. El cabell d'àngel és de casa i podeu trobar la recepta aquí. Les fotos són amb la meva bruixa particular, la Violeta. I la recepta la traiem de La melmelada a la cuina, de Cossetània Edicions, que vàrem fer la Bet Carbonell, la Mireia Jordana i jo, amb fotografies meves. Al llibre podeu trobar la recepta a la pàgina 38. Aquí jo introdueixo una petita modificació: els pinyons els poso dins junt amb les panses. També el versiono amb racions individuals i clavats amb uns punxons de fusta. Per a sis tortells petits,

Necessitarem:
 - 1 paquet de pasta de full rectangular
 - pinyons al gust
 - panses de raïm
 - 350 g de cabell d'àngel
 - sucre llustre

Farem:
Posem el forn a escalfar a 190ºC
Estirem la pasta en una superfície plana i la tallem en tres tires.
Farcim cada tira amb cabell d'àngel i la caragolem com si fos una ensaïmada.
Enfornem uns 30 minuts o fins que sigui rossa.
Abans de servir tirem pel damunt sucre llustre.
Acompanyem amb vi dolç fresc per als adults i amb un suc de fruita fet al moment per als petits.

Where or When, Bryan Ferry.