dilluns, 25 de maig de 2015

Amanida tèbia amb agrelles, bròcoli i flors de cebollí



D'ençà que tinc el blog els amics quan passen per casa porten alguna cosa per a cuinar. Fa uns dies, la Dolors va aparèixer amb un paquet de pasta de colors que li va agradar molt i aquí la tenim: preparada amb verdures i unes flors de cebollí de l'hort que ja estan quasi seques. Passejant pel camí vàrem agafar les últimes agrelles que quedaven i un bròcoli del frigorífic hi ha posat el toc final. Les agrelles són com unes bledes salvatges que us vaig ensenyar a Xips de Vida en l'últim post. Tenen un gust un xic amarg, però passades per la paella amb un all i una mica de pernil queden molt bé. Es poden menjar amanides, com a verdura i amb qualsevol altra preparació. De que eren comestibles en vaig tenir constància llegint el llibre de cuina de la Marquesa de Parabere. En espanyol són les acederas. En el llibre hi ha dues maneres de preparar-les: a la francesa i a l'espanyola. Nosaltres les preparem passades per la paella.

Necessitarem:
 - pasta seca o fresca
 - flors de cebollí
 - fulles d'agrelles
 - floretes de bròcoli
 - dauets de formatge fresc
 - trossets de pernil salat
 - sal i pebre
 - oli d'oliva verge extra

Farem:
Rentem molt bé les agrelles, les tallem a tires i reservem.
Tallem les floretes del bròcoli i reservem.
Esmicolem les flors de cebollí i reservem.
En una paella amb dues cullerades soperes d'oli d'oliva les courem a foc suau.
Hi afegim el pernil i salpebrem.
Mentre haurem bullit la pasta segons les indicacions del fabricant.
Escorrem tot reservant l'aigua de bullir.
Preparem el plat amb la pasta i posem les verdures, el pernil i el formatge fresc.
Si volem la pasta més amorosida, hi afegim la meitat d'un cullerot de l'aigua de la pasta.
Amanim amb oli i una mica de bròcoli cru ratllat per sobre.
Que vagi de gust.

Crazy, Willie Nelson, Diana Krall & Elvis Costello.



dilluns, 11 de maig de 2015

Cóc amb peres i la seva sopa {Fogons de Tàrraco}



A Tarragona estem en plena edició de Tarraco Viva (la dissetena) i no podíem deixar passar l'ocasió sense participar-hi a la nostra manera. Fa uns dies us vàrem parlar al nostre blog de fotografia Xips de Vida de l'exposició El llegat d'August. Ara cuinem a la nostra cuina violeta una recepta del llibre de la Coia Valls i en X.R.Trigo, Fogons de Tàrraco de Cossetània Edicions. Fa un any, tot prenent cafè, li vaig comentar a la Coia que volia fer el Cóc amb peres i la seva sopa i ella me la va dedicar. Aquí la teniu i en veritat ha sortit molt bé, però ens vàrem acabar la sopa i només va quedar el tros de cóc amb una pera per a la fotografia...

Necessitarem:
 - 1/2 dotzena d'ous
 - 70 dl d'oli d'oliva verge extra
 - 150 g de mel
 - 120 g de farina
per la sopa:
 - mel
 - vi (blanc o negre)
 - 6 peres

Farem:
Un cóc tradicional amb els seus ingredients.
L'he fet amb el forn, preescalfat, a 160º en 30 minuts, caldrà que controleu al vostre forn si és el mateix temps.
Posteriorment pelem les peres i les tallem al gust.
Les posem a bullir amb mel i vi.
Quan estiguin al punt colem el suc.
Servim un tall quadrat de cóc i la pera a sobre.
El suc de la cocció el posarem per damunt fins a xopar bé el cóc i que vessi pels costats.

In Re Don Giovanni, Michael Nyman.