dimarts, 21 octubre de 2014

Gelat amb moniato confitat i aroma de llimona


Sembla que l'estiu ens vol deixar però es resisteix. Que el gelat només és per a quan fa calor? No. Vindran temperatures baixes i a l'hivern amb unes profiteroles o un cóc també fa el seu paper. Així que aprofitant els moniatos que tenim d'enguany en farem un de cremós que arrodonirà qualsevol àpat. 
Per a unes 15 terrines petites,

Necessitarem:
 - 1 litre de nata líquida per a muntar
 - 8 rovells d'ou
 - 250 g de sucre
 -1 xic de sal
 - 2 cullerades soperes d'aroma de llimona
 - 200 g de moniato pelat i tallat a daus
 - 50 g de sucre
 - 50 g d'aigua

Farem:
Aquest gelat el faig amb la geladora de la Kitchenaid, però si teniu un altre model la podreu adaptar.
En un cassó escalfarem, tot remenant, 400 ml de nata fins que estigui ben calenta però sense que arribi a bullir.
Reservem.
En el bol de la batedora barregem els rovells i el sucre, amb les varetes a velocitat 2 i durant uns 30 segons, o fins que s'espesseixi una mica.
Sense modificar la velocitat anirem afegint la nata que hem escalfat.
Ara aboquem la barreja en una cassola i courem, com si féssim una crema, fins que es facin bombolletes per la vora sense que arribi a bullir.
Seguidament ho posem en un bol més gran, ja fora del foc, afegim 600 ml de nata, l'aroma de llimona i la sal, tot ben remenat.
Tapem i ho posem al frigorífic durant tota la nit, com a mínim 8 hores, perquè quedi ben fred.
Per a confitar el moniato farem un almívar amb sucre i la mateixa quantitat d'aigua.
Quan s'hagi desfet el sucre hi afegirem el moniato tallat a dauets i deixem que es cogui uns 3 minuts, tot remenant perquè no s'aferri i ho deixem refredar.
No patiu si queda dur amb el sucre, ho trenqueu amb una massa de morter a trossets petits.
Muntem el bol de la geladora i la barreta de transmissió.
Aboquem la crema i deixem que es faci a velocitat 1 durant uns 15/20 minuts, o fins que aconseguim la textura desitjada.
Quan faltin uns 5 minuts hi afegim el moniato confitat.
Ho posem en terrines individuals o un recipient hermètic.
Cullerada que va, cullerada que ve, el gelat s'acaba i Andrew Bird ens diu Oh no! Nosaltres també ho pensem...


dijous, 16 octubre de 2014

Pa de carabassa, orenga i llavors de gira-sol



Potser ens direu que fins quan farem receptes amb carabassa i us responem que ens queden unes quantes, per la qual cosa no li dedicarem un dia sinó un mes. Avui que és el Dia Mundial del Pa (#wbd2014), la cita anual del món bloguer, ho volem celebrar amb una recepta que fem per primera vegada que no ens ha decebut. Això de fer el pa a casa és agafar-hi el punt i començar a fer-ne. No passa res si els primers no surten com voldríem, ja vindran els bons. També cal tenir uns estris que ens ajudin a manejar-nos a l'hora de cuinar. Aquest cop emprem el Kit Panera i el Pa de Motlle, ambdós de la casa Lékué. Ens ho posen fàcil. 

Necessitarem:
 - 250 g de carabassa neta
 - 500 g de farina
 - 15 g de llevat fresc
 - 2 cullerades soperes de llet tèbia
 - 100 g de sucre
 - 1 cullerada (cafè) de sal fina
 - 100 g de mantega a temperatura ambient
 - 1 got d'aigua tèbia
 - 20 g de llavors de gira-sol
 - 1 cullerada sopera d'orenga

Farem:
Bullim la carabassa en aigua fins que sigui tova, escorrem i fem un puré.
La posem a la panera on anirem afegint la farina, tot pastant.
Desfem el llevat a la llet tèbia i l'afegim a la massa.
Hi anirem ajuntant l'aigua, el sucre, la sal i la mantega.
Treballem la massa amb la cullera i pastem durant uns 15 minuts.
Si veiem que no agafa podem anar afegint una mica de farina perquè quedi amb cos, de mica en mica per a no passar-nos.
Fem una bola, l'enfarinem i la deixem dins la panera tancada, en un lloc sense corrents, durant la nit.
Escalfem el forn a 200º.
Afegim l'orenga i les llavors a la massa, tornant a pastar uns cinc minuts.
La posem al motlle, pinzellem per sobre amb una mica de llet i enfornem uns 45 minuts o fins que el veiem cuit.
Desemmotllem i posem el pa sobre una reixa perquè es refredi.
Com sempre, posem al forn una safata amb pedres volcàniques a la part de baix i en el moment d'enfornar les mullem amb un got d'aigua perquè hi facin vapor. 
Després baixem la temperatura uns 10º.

Us convido a començar el dia esmorzant una llesca del nostre pa, amb mantega i sucre, com ens agrada. Mentre Bread ens xiuxiuegen a cau d'orella If. Segur que d'aquesta manera tot sortirà bé la resta de la jornada. Tot.


divendres, 10 octubre de 2014

Crema de carabassa rostida { i crispetes!}



Un cop vaig llegir que si l'hort fos una orquestra la carabassa seria la tuba i això em va fer molta gràcia. Suposo que per la seva forma gran i que destaca moltíssim. Al Calendari republicà francès, curiós i revolucionari, hi té un dia dedicat: el 4 d'octubre del mes Vendémiaire de Tardor, le jour du potiron. I nosaltres que en tenim moltes i que ja us vàrem ensenyar, n'hem de començar a cuinar una rere l'altre. Hi ha moltes maneres de fer-la. Nosaltres prepararem una crema que deixa la casa amb perfum de camp. Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 1 kg de carabassa neta de llavors
 - 1 ceba
 - 3 alls
 - 1 branca de farigola
 - 1 branca de romaní
 - oli d'oliva
 - sal i pebre
 - 185 ml de nata de cuina
 - la mateixa quantitat d'aigua
 - crispetes

Farem:
Escalfem el forn a 200º.
En una cassola de fang hi posem la carabassa tallada a tires, també la ceba, els alls i les herbes.
Ho reguem amb oli d'oliva, salpebrem i enfornem uns 40 minuts aproximadament.
En una olla al foc hi posem la nata, l'aigua, la ceba, els alls sense la pell així com la carabassa i dos o tres fulletes de romaní.
Esperem que arrenqui el bull, abaixem el foc i deixem un parell de minuts.
Tastem el punt de sal.
Triturem la crema ben finament.
La servim amb crispetes, que ens agraden força.
He demanat opinió dietètica sobre les crispetes als nutricionistes i dietistes de Menja sa, el Xavier i la Rosa Maria, que ens diuen:
"Com a cereal que són, les crispetes són riques en midó i proteïnes i tenen un contingut moderat en greixos, minerals i fibra. Val a dir que la quantitat de greix varia molt si les fem a casa de si les comprem ja fetes o llestes pel microones, ja que en aquests casos s'utilitzen greixos en la seva elaboració i s'hi afegeix força sal. Però com en tot depèn de la quantitat que en vulguem menjar, si aquesta és gran o en fem un consum freqüent, són pels petits de la casa o tenim hipertensió arterial o hipercolesterolèmia, sempre serà més recomanable fer-les a casa i així poder controlar la qualitat i quantitat del greix, així com la quantitat de sal".
Un comentari que ens ajuda a conèixer allò que mengem.
Moltes gràcies equip de Menja sa!
D'altra part, la carabassa és rica vitamina C, carotè i aporta poques calories: tot un conjunt de factors que ens preparan per a passar l'hivern sense refredats.
La grippe, Jane Birkin & Étienne Daho.