Fideuada i arròs negre

Que la cuina catalana està molt i molt ben considerada en tot el món és una realitat. Només cal veure que noms com Santi Santamaria, Ferran Adrià, Carme Ruscalleda i tants altres cuiners han deixat una empremta que de moment és inesborrable. Ara qui ostenta el primer lloc del millor restaurant del món és el Celler de Can Roca dels germans Roca. Llegint l'altre dia en un diari el reportatge sobre el El somni, l'espectacle d'òpera culinària en 12 plats, vaig sentir una enorme enveja dels 12 comensals que varen ser convidats. M'he fet la meva pel·lícula i he volgut fotografiar el meu plat copiant la foto de l'Ying yang d'ostres amb all negre i blanc, un dels plats servits. Jo he fet els nostrats arròs negre i fideuada, servits al mateix plat. Tot això ve perquè a l'estiu amb els meus germans fem un dinar i sempre en demanem. Recordant els bons moments que passem, i amb un senzill homenatge a la nostra cuina i als germans Roca, aquí tenim per a quatre persones,

Fideuada,
Necessitarem:
• - 1 sípia mitjana en trossets petits
• - 4 escamarlans
• - 4 gambes de Tarragona
• - 12 musclos
• - 12 cloïsses
• - 1 ceba trossejada
• - 1 tomàquet ratllat
• - un all
• - 100 g de fideus prims per persona
• - fumet de peix
• - oli d'oliva
• - sal i pebre

Farem:
Coem els musclos al vapor fins que s'obrin i reservem.
En una paella amb oli sofregim els escamarlans i les gambes i reservem.
Al mateix oli hi sofregim la sípia amb la ceba.
Seguidament hi posem l'all esmicolat, el tomàquet ratllat i les cloïsses, que s'aniran obrint.
Deixem un parell de minuts que es sofregeixi tot i hi posem els fideus perquè quedin rossos.
Ara ja hi aboquem el fumet i el suc que han deixat els musclos, guarnim amb les gambes i els escamarlans i deixem coure fins que estiguin cuits els fideus.
Finalment posem els musclos per sobre.
Emplatem i servim amb allioli.

Arròs negre,
Necessitarem:
• - 1 sípia i la seva tinta
• - 1 pebrot verd tipus italià trossejat
• - 1 tomàquet madur sense pell i tallat a daus
• - 1 ceba trossejada
• - oli d'oliva
• - sal
• - 1 cullerot d'arròs per persona
• - 2 1/2 cullerots de fumet de peix o aigua per cada cullerot d'arròs

Farem:
En una paella hi posarem l'oli i un cop escalfat hi posarem la ceba i el pebrot i ho sofregim.
Seguidament hi posarem la sípia tallada ben petit.
Passats un parell de minuts hi afegim el tomàquet.
Cobrim amb aigua calenta o fumet i deixem que es cogui ben bé uns 15 minuts.
Ara ja podem afegir la resta d'aigua o fumet, on hi haurem dissolt la tinta de la sípia, colant-la.
Hi tirem l'arròs, li donem el punt de sal i deixem coure uns 15 minuts a foc suau des del moment que ha començat a bullir.
Un cop apagat el foc el deixem reposar uns cinc minuts tapat amb un drap de cuina humit.
Emplatem i servim.

Durant la representació d'El Somni dels germans Roca, amb l'emoció de les sensacions percebudes pels plats servits, es va sentir la deliciosa veu de la Sílvia Pérez Cruz. Nosaltres hem triat Si te contara. Com m'agradaria que m'expliquessin les emocions sentides durant el sopar...

Arròs tot pelat

Coneixeu la zona del Delta de l'Ebre i el seu Parc Natural? Doncs us puc dir que tenim un tresor natural que val la pena visitar, sobretot en aquesta època quan el paisatge és més bonic que mai. Així que si no hi heu estat ja podeu anar preparant una excursió. L'oferta gastronòmica allí és molt bona, però si no és el moment de gastar massa un bon pícnic preparat a casa també farà el seu paper.

Fa uns dies uns amics d'aquella zona ens van parlar de l'arròs tot pelat. Primer no m'imaginava quin tipus d'arròs podia ser, però després vaig veure que és el mateix del que en diem arròs Parellada. És l'arròs del Restaurant 7 Portes i que es serveix sense closca, també dit arròs per a mandrosos, arròs sense feina, arròs de senyoret, arròs a la gandula. Jo l'he fet a la meva manera, com sempre faig la paella. Per a quatre persones,

Necessitarem:

• - 1 sípia 

• - 4 gambes grans

• - 4 llagostins

• - 4 escamarlans

• - 250 g de musclos

• - 250 g de cloïsses

• - 1 ceba mitjana

• - 1 pebrot verd mitjà

• - 1 tomàquet madur sense pell i tallat a daus

• - sal i pebre

• - arròs bomba del Delta, 1 cullerot per persona

• - 2,5 cullerots de fumet per cada un d'arròs

Fumet:

• - 1 kg de pelut (morralla de peix) 

• - 1 tomàquet madur

• - 1 all

• - 1 fulla de llorer

• - oli d'oliva

Farem:

Començarem pel fumet, posant en una cassola oli d'oliva i sofregint el tomàquet tallat a daus, l'all, el pelut de peix i la fulla de llorer, donant el punt de sal i pebre.

També hi posarem les closques i caps de les gambes i els escamarlans que haurem passat per la paella on farem l'arròs.

Hi afegim aigua i deixem bullir a mitja ànima uns 30 minuts.

Colem i intentem treure'n bé les substàncies del marisc.

En una cassola amb un dit d'aigua posem els musclos i les cloïsses que obrirem al vapor, els traiem la closca i reservem.

A la paella on hem cuit les gambes i els escamarlans hi sofregim la ceba esmicolada i el pebrot.

Quan comenci a estar-ne daurat hi afegim la sípia tallada a trossos ben petits, reservant-ne uns quants de grossos per a posar-los a la broqueta que posteriorment prepararem.

Cinc minuts abans de que estigui el sofregit al punt hi afegim el tomàquet, remenem fins que veiem que ja s'ha cuit i hi tirem l'arròs deixant un parell de minuts que agafi el suc del sofregit.

Ara ja hi posem el fumet i compten uns quinze minuts de cocció.

Un cop cuit el deixem reposar uns tres minuts i servim.

L'hem servit amb broqueta perquè Memòries d'una cuinera d'aquest ens demana de preparar-ne una.

Nosaltres l'hem menjat acompanyat del vi blanc de DO Penedès, Gregal de Juvé y Camps que ha culminat un bon dinar.

De fons, música excepcional de la zona: Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries canten Tots los colors del Delta...

Farinetes de maizena

L'Oriol va arribar ja fa uns dies. El nostre tercer nét va venir amb tota la pau del món. I la nostra família va creixent. Violeta, Júlia i Oriol, amb ells ens anem engrandint. I estem molt contents!
Per a celebrar-ho farem unes farinetes que ens agraden molt, tant als petits com als grans (amb canyella són boníssimes) i que a ell segur que també li agradarà.
A casa, la meva mare ens va criar amb aquestes de maizena, ella en deia mingau (tal com es diu en brasiler i és una paraula d'origen dels indis tupís) i vol dir aliment que es fa amb aigua o llet, que es cou amb un cereal i té consistència cremosa. Per cert, no fa gaires dies que vaig llegir al blog de la Lourdes, que s'està perdent l'ús de la paraula en català farinetes, així que contribuirem a que no s'oblidi.
Per a una ració,

Necessitarem:
• - 1 tassa de llet
• - 1 tassa (cafè) d'aigua
• - 2 cullerades (sopa) rases de maizena
• - 1 cullerada (postres) de sucre
• - canyella en pols

Farem:
Posem a bullir la llet amb el sucre.
Diluïm la maizena a la tassa d'aigua i l'aboquem a la llet bullent.
Remenem durant sis minuts, o fins que s'hagi espessit.
Servim amb un gran amor.
Per als grans, empolvorem les farinetes amb canyella i gaudim del moment.

I quina cançó li podem cantar avui a l'Oriol? De jove m'agradava molt l'Oriol Tramvia i ell cantava una havanera que li posarem com a cançó de bressol, li adaptarem la lletra i l'acaronarem: Quan tu no hi ets...

     

Bunyols de calçots amb melmelada de figues

I com aquell que no vol s'ha acabat la temporada de calçots. Així que aprofitem aquells més petits que han anat quedant al frigorífic per a fer uns bunyols que ens poden servir tant d'aperitiu com d'acompanyament. Els farem a ull sense quantitats determinades.

Necessitarem:

• - calçots nets i pelats

• - farina

• - cervesa negra

• - sal i pebre

• - curri per a perfumar

• - oli de d'oliva o de gira-sol per a fregir

• - melmelada de figues per acompanyar

Farem:

Coem els calçots, tallats a trossets, a vapor fins que estiguin tous.

En un bol gran els barregem amb farina, sal, pebre, una cullereta de curri i cervesa negre ben freda, fent una pasta homogènia.

Fem unes boletes no massa grans, usant dues culleres, les passem per farina i fregim amb oli ben calent.

Traiem i les deixem sobre paper de cuina.

Acompanyem amb melmelada de figues i una cervesa fresca que ja ve de gust. 

Hem fet servir la mateixa cervesa que després ens hem begut, una Cervesa del Montseny Negra, fresca i molt bona.

De fons, ens acompanyava Lulú Santos, Como é grande o meu amor por você. Per a mi, fer un aperitiu amb cervesa i prendre el sol es estar a Rio i si ell canta és com si hi fos.

A la foto, les meves orquídies que han florit per segon any seguit. Com m'agraden. I si alguna vegada aneu a Rio no us perdeu el sector de les orquídies del Jardí Botànic, pura bellesa.

Pastes de vi

El repte de Tia Alia recetas d'aquest mes m'ha atrapat a la proposta dolça.
El motiu és perquè tal com està escrita la recepta m'ha recordat la de la meva mare Empadinhas, una de les primeres receptes del bloc. Em fa molta gràcia perquè estan redactades de la mateixa manera: breu i fàcil. I tant una com l'altre fan servir la mateixa expressió: farinha quanto baste (portuguès) i la harina necesaria (espanyol).

La recepta de les pastes de la Tia Alia tal qual està escrita:
Para una jícara de buen aceite, dos de vino dulce y la harina necesaria. Se hace una pasta fina y se trabaja bien con el rodillo. Se corta muy delgadita en la forma que se desee i se cuecen al horno quedándolas doradas y cuidando que no se quemen. Se espolvorean con azúcar glasé.

La meva ajudant és la de sempre, la meva néta Violeta, i a ella li canta Caetano Veloso, Você é linda.

La mel

Sempre n'hem sentit parlar molt de les propietats benefactores de la mel. Se sap que és l'aliment que mai caduca. Fins i tot n'han trobat en alguna tomba de les piràmides d'Egipte en perfecte estat. De fet, no cal que us expliqui massa perquè a internet trobareu moltes referències.
A casa en som grans consumidors. L'hem posat al cuscús amb xai i fruita seca, a l'amanida de col, ceba, api-rave i poma, a les malenes de xocolata, al núvol de mató, estrelles de mel i pluja de maracujà, al semifred de cireres, a les bananes Foster, als creps amb mel i melmelada de llima i en molts altres plats no publicats.
Fa uns dies el nostre amic i proveïdor de la mel de casa, en Joan Singla del Pla de Santa Maria (Alt Camp), em va convidar a visitar les seves arnes. Us puc garantir que em va envair una gran emoció en comprovar la bellesa de la natura. Aquí només en puc posar unes quantes fotografies, però ja n'aniré traient en altres ocasions perquè en són moltes les que vaig arribar a fer. Només un detall: fixeu-vos en les boletes de pol·len que porten les abelles sota les ales quan entren per la piquera a les arnes.
Tot i que sabia el que feien, després d'aquesta visita podeu tenir per segur que valoraré molt més la feina d'els apicultors.
Per si teniu interès en saber alguna cosa més del món de la mel hi ha un centre força interessant al Perelló, el Muria Centre d'Interpretació del Perelló que val la pena visitar i que està inclòs a la Ruta de la Mel de Sant Carles de la Ràpita, feta per a viatgers amants de la natura.
Mentre escric escolto el Lied Guitare de René Aubry.

Creps amb mel i melmelada de llima

La combinació de mel i llimona resulta sempre un remei molt bo per als refredats i mal de gola. Però avui farem com a curació de l'ànima unes creps, perquè segur que us milloraran l'estat d'ànim aquestes postres ben bones. El contrast de la mel amb la melmelada de llima resulta una exquisidesa. Així que toca fer-les ràpidament. Per a una crep gran que compartirem entre quatre,

Necessitarem:
• - 150 g de farina
• - 1 ou
• - 200 ml de suc de pinya
• - 1 xic de sal
• - 1 cullerada (postres) de sucre
• - 1 cullerada (sopera) d'oli d'oliva
• - 1 cullerada sopera de Cointreau
per a coure les creps:
• - 1 trosset de mantega
per a farcir i ornar:
• - mel líquida
• - melmelada de llima d'Els Fruits Saborosos

Farem:
En un bol gran anem barrejant els ingredients per ordre i remenem fins aconseguir una pasta homogènia.
Un cop feta la passem per un colador o colador xinès, per tal de treure els possibles grumolls que hagin quedat.
Deixem reposar, com a mínim, una hora al frigorífic.
Escalfem la paella on els farem i hi passem una nou de mantega amb una forquilla per tot el fons.
Amb un cullerot deixem caure la meitat de pasta, la movem fins a cobrir tot el fons i quan veiem que estigui més o menys quallada i daurada la tombem i coem de l'altre costat.
En farem dues, la de sota la deixem sencera i hi posem la melmelada de llima per sobre.
La crep que va damunt la fem una mica més doble perquè no es trenqui i amb un motlle li donem forma de flor.
Guarnim amb la mel i servim.

Hem fet just perquè hauríem repetit, el proper dia doblarem les quantitats.
Mentre llepàvem les culleres Maria Bethânia ens cantava la dolça Mel.
Per a Memòries d'una cuinera.